Dies d'institut XIX: Dies d'institut des de casa

L'última vegada que vaig fer un examen des de casa no era un examen, era un qüestionari. Un que puntuava, certament, però no una cosa tan definitiva com un EXAMEN, amb majúscula i negreta. Per tant, no sé com anirà el que tinc la setmana vinent. Desconec el format: no sé si serà mitjançant el Moodle, no sé si caldrà alguna aplicació extra, no sé si haurem d'estar connectats telemàticament amb el professor, no sé res. Per no saber, ni tan sols estic al cas de la nota del munt d'activitats que m'ha tocat fer aquests dies. NO SÉ DE QUIN PEU COIXEJO! Així com se suposa que m'haig de preparar l'examen?! Ah, sí, estudiant.. DONCS JA HO HE FET! Ho he fet tantes vegades que podria haver entregat l'examen fa dues setmanes. Però m'hauré d'esperar a la vinent perquè 1) el senyor professor s'ha quedat molt ample enviant-nos activitats extres per ocupar les nostres avorrides hores i, no en tinc cap mena de dubte, no hem estat els únics que han rebut tantes atencions, així que ara li surt la feina per les orelles i no la pot retornar a temps, per tant, no tenim el material necessari per preparar-nos un examen que, amb total sinceritat, sobra i 2) en general, les estudiants tendeixen a deixar-ho tot per a última hora perquè, i això ho sap tothom, a ningú li agrada malgastar un parell o tres d'hores fent deures, així que el dia de l'entrega es troben amb una mà al davant i l'altra al darrera. Vaja, que al final del dia, ni coneixements ni ganes d'adquirir-los.

I així estic, delectant-me en aquesta apatia diària que vivim. Arriba un punt que no tinc ni ganes d'aixecar-me del llit. Em sona el despertador i penso "Bah, per a què matinar?", faig mitja volta, m'abraço al coixí i m'adormo una altra vegada... fins que deu minuts més tard, les veïnes de dalt treuen a passejar pel pis les eugues prenyades que crien a casa - i si aquesta no és l'explicació real, si us plau, que vingui algú i m'aclareixi com pot ser que caminar per casa faci trontollar les parets -. És força desmotivant, tot plegat. Si fins i tot se'm fa coll amunt el ioga. I no serà pel munt de classes disponibles on-line - el centre on fa deu anys que practico ioga ens n'envia cada dia - però, collons, estic tota sola, l'ambient no és el millor i quan em quedo travada en alguna posició, no sé com seguir. Aviam si la gent comença a fer bondat i podem canviar de fase d'una vegada. Per cert, i enllaçant amb això del ioga, si esteu interessats en practicar a casa, us recomano el canal d'una antiga professora meva, que ho fa de putis: Yoga Shanessa. La trobo molt a faltar ;__;

Imagineu si està la cosa malament, que tinc ganes de tornar a treballar, JO! GANES DE TREBALLAR! Molt em sembla que no són conceptes gaire compatibles. Menys encara allà on treballo jo, sempre envoltada de patates bullides que no saben ni què volen quan entren al local. I quan pensen que ho saben, MENTIDA! Pantalla de fum i tornem a començar. Però acabo tan cansada de passejar-me per casa que qualsevol nou paisatge seria benvingut. És clar que el paisatge que jo volia per aquest estiu no serà el que rebré però, com diu me germana, "Tens molt mala sort, tata". Buf, sí en tinc: 1) acabo la carrera pels volts de la pitjor crisi que ha viscut aquest cony de país des que vam encetar mil·lenni, així que oblidem-nos d'una feina especialitzada, 2) tot just aconsegueixo feina a una ETT i em truquen d'un laboratori de gestió de qualitat i jo, espavilada, dic que no - a dia d'avui, encara no sé què va passar pel meu cap en aquell moment -, 3) m'especialitzo amb un màster enfocat al món laboral i a l'empresa on faig les pràctiques estan d'ERE perquè s'enduen la producció al Brasil, així que zero possibilitats, 4) faig un segon màster per amor a l'art i em plantejo un doctorat però és incompatible amb el món laboral i atès que ni sóc brillant ni els diners cauen del cel, ho deixo estar, 5) perdo la feina i en trobo una de nova mentre segueixo estudiant una llengua estrangera que sé que no faré servir mai, 6) tot això, acompanyat del sempitern "I perquè no marxes fora? I per què no ho fas tu, si tantes ganes en tens?", 7) em plantejo obrir un negoci però al meu voltant, i de sobte, tot són negocis tancats dos mesos després d'obrir... molt esperançador, tot plegat, 8) decideixo començar un cicle formatiu sanitari quan el sector està en el seu punt més baix, perquè sóc així, una visionària, 9) escullo fer les pràctiques durant el segon semestre perquè la campanya de Nadal serà dura i vull arribar viva al 2020 i 10) un mes després d'iniciar les pràctiques, tot just quan començo a fer quelcom interessant, m'envien a casa perquè el coronavirus està de visita i no poden posar en risc el alumnes, així que tot queda en stand-by... tant, que no tindré el títol abans d'aquest estiu, de fet, és probable que no el tingui fins a finals d'any perquè EM TOCARÀ REINCORPORAR-ME A LES PRÀCTIQUES 7 MESOS DESPRÉS! Quasi tot un curs. I això comptant que els hospitals acceptin alumnes. Així que l'infern estival que m'havia plantejat se n'ha anat en orris, i em tocarà menjar-me'l amb castanyes i polvorons. Però no tan sols l'estiu diabòlic que la meva ment perversa s'havia imaginat ha quedat fet una pelleringa, no. La tardor també! Mai, MAI miro més enllà de la pròxima setmana i per una vegada que ho faig, PER UNA VEGADA QUE FAIG PLANS... se'n va tot a prendre pel cul. PAM! Tinc molt mala sort.

Necessito una catarsi ja mateix o em veig pujant al terrat de l'edifici i llençant bosses amb merda als vianants. Potser no soluciono res, però fins que m'enxampin, riure una estona. I total, és impossible que em puguin confinar encara més. Estudis i apatia, la nova moda del 2020. Quina primavera més estranya i quin bon títol per a una novel·la de suïcidi juvenil...

Que no se'ns faci gaire més llarg o, de tan amagats que estarem, serà impossible trobar a la generació perduda. Apa, feu cas del Senyor de l'Ametlla, poseu-vos protecció solar si sortiu al balcó - jo em vaig cremar l'entrepit però jo sóc un món apart - i recordeu que SOU TOTES MOLT MAQUES! Encara que faci una eternitat que no us ho diu ningú. Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

"Estudis i apatia", la nova i trepidant novel·la de Nalataia Tubercle

P.D: Si us plau, SI US PLAU, si voleu que el vostre món sigui menys desganat, visiteu El Vosque.