Relats vs Coronavirus: la batalla definitiva

Havia de caure. No podia seguir tancada a casa i no fer una entrada on no es mencionés, ni que fos de passada, el coi de coronavirus. Calia que passés, altrament, no m'hauria quedat tranquil·la. No us espereu consells sobre higiene - les histèries col·lectives us les gestioneu vosaltres -, que no us en donaré cap més enllà de "Sí, renteu-vos les mans, però també després d'anar a cagar, que al forat del cul hi tenim bacteris suficients per causar tres pandèmies més i preparar-ne una quarta". 

I ara, al tema. Entre tant confinament i tantes hores mortes davant l'ordinador - mira que Internet és gran, així i tot m'avorreixo com l'aixella perduda d'una morena -, he pensat que estaria bé rescatar un somni que tenia a mig fer, un d'aquelles que tinc de tant en tant i que tants dubtes em generen sobre la qualitat de les meves neurones i de les dels guionistes de Hollywood. Perquè una cosa sí tinc clara, entre tanta incertesa vírica: el meu inconscient treballa a un subnivell altament preocupant. Dit això, ja podeu gaudir del meu relat més recent, "Les Gòngores de l'Illa Blava".

Com sempre - i tirant de repetició -, podeu trobar tots els meus relats de manera insistent i permanent a la pestanya de Descàrregues i On-line. És ben simple: només hi heu de clicar al damunt, buscar la imatge aquesta de la mica sociòpata, clicar a la cara aquesta d'estúpida que té i un món de noves realitats i collonades s'obrirà davant vostre. I gratuïtament! Què més voleu?

Apa, feu bondat, que no us atrapi el Corona, renteu-vos bé les mans i el cul, i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! - si el Corona no ens enterra a totes abans - Ciao!!!! - vés a saber si no serà l'última cosa que llegiu de mi ;____; -