Tinc un pot de terra!

Un pot de terra metafòric, perquè em vaig polir la bossa de terra que em quedava quan vaig fer el canvi de tests. No, el que volia dir amb això del pot de terra - Jack Sparrow style - és que, des de fa una setmana - o quasi - tinc un llit nou! I no és compartit! Per fi, després de moooolts anys, torno a tenir una habitació per a mi sola. Yaaas! És meravellós, això d'aixecar-se pel matí i no haver d'anar amb peus de plom per l'habitació, de puntetes, com si fos una criminal. És meravellós no despertar-se a mitjanit per fer callar l'altre inquilina. És meravellós, en definitiva, que la meva habitació torni a ser meva. Ho trobava a faltar. El handicap, però, és que aquesta retrobada propietat es deu a la nominació d'un dels membres de la família per abandonar la casa. Sí, me germana marxa. I jo em quedo trista i abatuda entre aquestes quatre parets mentre l'ocellot de la depressió plana damunt meu. No sé què dir-vos, crec que prefereixo l'habitació compartida...

...però és que el nou llit és taaaaaaaaaaaaaan bufó! I tan còmode - bé, això és cosa del nou matalàs, perquè en tinc un de nou! - i tan enganxat a terra que, si caic, no m'hi deixo la vida. Potser les dents. I un bon nyanyo segur que també, però res que no es pugui solucionar amb un ibuprofèn. M'incomoda una mica estar per sota del nivell de la finestra - abans, la mirava per damunt l'espatlla, ara me'n vaig a dormir amb por que es posi a ploure i m'ofegui - i, sincerament, que la porta em tapi la visió d'un potencial psicòpata entrant a l'habitació tampoc m'entusiasma - amb l'altre llit, el podia enganxar desprevingut des de les alçades - però sota l'estructura del llit hi ha dos calaixos enormes, on hi entren tots els manga que no he col·locat a les estanteries i els CDs - i encara sobra espai -.

A més, ara que tinc espai per a decorar les parets, ja m'estic mirant vinils mesozoics que em recordin cada dia quantíssim gaudiria tenint un Rex de mascota. Un d'ells és aquest - l'he trobat a Etsy -.

Hi ha un parell més de models que em xiuxiuegen promeses molt dolces... però aquest em té el cor robat - handicap número dos... no és precisament econòmic -. Sigui com sigui, les noves adquisicions impliquen una reestructuració important de la decoració. D'entrada, el pòster de Yu Yu Hakusho recuperarà el seu lloc d'honor: presidint el meu llit. I les fotos que em va regalar me germana - aka el coi de traïdora pestilent - ocuparan el lloc on més hores passaré quan torni a començar l'institut: el lateral del meu pupitre, on les tindré a prop i podré plorar llàgrimes amargues sense que ningú se n'adoni. I encara em faltarà imprimir unes mini làmines, fer-los un marc amb pals de gelat i penjar-les al racó paleontològic, juntament amb les meves lectures favorites de tots els temps.

Bua, els decoradors de la tele no hi tenen res a fer, contra mi; els passo la mà per la cara i ni se n'adonen xD.

En fi, un dia més d'estiu que passa sense pena ni glòria - però amb sol per avorrir -. Jo me'n vaig a fer el manta. Fins aviat i recordeu sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS! I que el sol crema, així que protecció solar! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Em sobra el vestit però sí, aquest vinil em representa.