Tu menges, ella menja, nosaltres mengem, vosaltres mengeu, elles mengen, jo cuino

Crec que si hagués de participar de nou en Els Pastorets, aquesta vegada escolliria la gola, així podria dedicar-me a menjar galetes de civada amb xocolata i, de passada, tenir els diàlegs enganxats amb un post-it al paquet, per si les mosques - mai se sap quan algú pot necessitar una apuntadora a mà, de la mateixa manera que tothom sap que aquest paper no se'm pot adjudicar a mi, perquè passaria olímpicament dels actors... estaria menjant galetes! -. Sigui com sigui, em vaig apuntar al carro de la Supèrbia - amb grans resultats morals per a mi, natürlich! - i, ensabona que ensabonaràs, la meva bona amiga la Gola em passava galetes d'estraperlo, buahahaha! Al tema, que em desvio.

Aquesta còmica introducció volia il·lustrar-vos la meva molt sana addicció al menjar, perquè la gaudeixo. Menjar em fa sentir viva. Així que cuinar - per malament que pugui fer-ho, mil i un cops - és quasi segona natura per a mi. I més ara, que em toca fer-me els segons plats al meu gust. No hi ha res més gratificant que passar-me hores a la cuina, tallant i picant, sofregint i bullint, amassant i fornejant... per després descobrir que la p*** massa dels pebrots - ironies de la vida, el que estava cuinant portava pebrot - no qualla! No s'aguanta per enlloc! Sabeu, resulta que cuinar amb soja texturitzada no és tan simple com sembla - si no és que pretens fer-te uns macarrons, aleshores sí, totalment vàlida - perquè és collonada important! Així que a la meva fantàstica recepta d'hamburgueses de soja amb pebrot vermell em va tocar afegir-hi patata bullida per donar-hi consistència i tota una nit de repòs a la nevera, no sense abans haver-me vist obligada per les circumstàncies a desfer-me d'una quarta part de la massa que semblava lava fregint-se a foc lent a la paella! Brrrrrr, burrarrum!

Aviam, que la recepta és a prova d'ineptes... però suposo que els meus nivells d'incompetència no els trobem de manera estàndard a la societat, perquè mira que era difícil cagar-la. Però parlem de mi, de l'entitat humana que va fer pa de llet líquid! No ho trobeu meravellós?! Ja, jo tampoc.

Doncs bé, al meva última aventura culinària han estat les hamburgueses de soja texturitzada amb pebrot escalivat que podeu trobar aquí. També vaig estar fent paté de bolets diversos - però si la pinta de la nutella ja era desastrosa, no voldreu veure quina pinta tenia el paté, us en dono la meva paraula - i va quedar bo. El que no tinc gaire clar és com el combinaré però, de moment i al congelador, no fa mal a ningú.

La meva recomanació és que deixeu reposar la massa un dia sencer - si no és que teniu intenció d'acabar com un coi de llum de carbur, igual que jo, i dedicar-vos a maleir en veu alta tots i cada un dels estris de cuina que teniu a casa, amb la seva corresponent genealogia, usos i mètodes d'emmagatzematge perquè, i parlo per experiència, és un procés llarg i cansat -, d'aquesta manera estarà més fresqueta, cosa que ajudarà a donar-hi forma i, a més, serà més agradable amb les vostres mans que no pas fer-ho quan encara està tèbia - blergh -. 

Ara ja sabeu què faig amb el meu temps lliure: convertir-me en una gordipersona. O això pensava jo, però resulta que no, perquè el meu flotador abdominal decreix sense cap mena de control! I ni m'ho ha consultat, el molt botifler! Quan l'enxampi... em sembla molt trist que el meu cos m'amagui les seves intencions ;__;

Pel moment, però, només puc combatre aquest foc afegint-hi més llenya. I vosaltres, què fareu un dia tant maco i festiu com avui? Aviam si us animeu a explicar-m'ho! Ens veiem aviat. I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!