Jo, mestressa del meu rellotge intern

Ahir vaig treballar pel matí - per fi, després de mesos relegada a les tardes! - i estava entusiasmada amb la perspectiva de fer-ho, i no perquè pel fet que, de matins, la feina sempre sembla més lleugera - que no ho va ser... potser dir-ne tortura matutina seria una descripció més encertada -, no, sinó perquè això em permetia anar a ioga! Amb la Verònica! I en tenia moltes ganes. De debò que sí. Les seves classes sempre em deixen esgotada però, tot i així, sóc feliç quan en surto. És com començar de zero el dia a dos quarts de set de la tarda! Yuju! A més, que tenia plans molt complexes per després, moltes idees innovadores a la meva vida... però - sempre hi ha un però - estem parlant de moi i un dia mai pot ser realment meu si no la cago de manera espectacular, humiliant i penisa. No seria jo.

Total, que tanta emoció i tantes ganes de deixar-me la pell al mat van acabar en res perquè, oh sorpresa!, vaig arribar trenta minuts tard. Bé, no, no vaig arribar tard, no segons el meu rellotge intern... però sí segons la hora estatal. Puta vida. Arribo al centre, súper emocionada i contenta, pujo les escales cap al vestidor... i sento la Verònica fent classe. Innocent de mi no hi vaig donar-hi major importància fins que, un cop dins el vestidor, em va donar per mirar els horaris i PAM! Vint-i-cinc minuts fora de l'hora... i el meu rellotge intern totalment descol·locat: el molt cabró no sabia ni quin coi de dia era! Així que, tal i com vaig arribar, vaig sortir corrent... per la porta principal, deixant-me en evidència d'una manera espaterrant. La noia de recepció feia una cara de no entendre res... no crec que la pugui tornar a mirar mai més als ulls.

Però vaja, relliscades a banda, ja us he dit que tenia plans, grans plans! Endevineu? Menjar? Algú ha dit menjar? Justa, 2 punts. Doncs sí, els meus meravellosos plans estaven relacionats amb el menjar, amb fer-ne, més concretament. Havia de comprar un munt d'ingredients per a fer un munt de plats diferents - i els que encara es troben en stand-by per falta de temps -. Bé, quin menjar, us preguntareu. Doncs mira, un que feia temps que tenia ganes de fer: crema de cacau vegana! Sí, la típica nutella de tota la vida - perquè és molt millor que la nocilla, això ho sé jo i ho sap tothom - però sense llet de vaca. Aquí teniu una recepta, jo en vaig fer servir una de semblant.

Bé, dir que està bona és quedar-se curt; està tremenda! D'acord que té una textura diferent, no és tan cremosa com la nuetlla... però no té oli de palma, ni greix animal, així que no em dol menjar-me-la a cullerades. I amb codony està boníssima.

Ja, sí, no té gaire bon aspecte, us podeu estalviar
els símils, que me'ls sé tots xD

Però, ei, que la cosa no acaba aquí. També vaig comprar tot el que necessitava per fer hamburgueses vegetarianes - encara que als cuiners no els agradi que se'n digui així perquè, segons ells, pot portar a confusió... com, doncs no ho sé, la veritat, els ingredients són dos mons a part - amb soja texturitzada - que no he usat mai i no sé com quedarà la cosa, sincerament - i pebrots escalivats, i un munt de bolets secs diferents i diversos per fer-ne paté - així puc combinar l'humus i els patés, cosa que estaria bé perquè, al final, de tant humus i tant alvocat, n'acabo fins el cap damunt -.

El millor de tot plegat, i tornant al tema del meu rellotge intern, és que per fi he trobat temps per ocupar-me de les meves abandonades i solitàries plantes, de les traduccions de Shingeki, i per veure Good Omens - per fi, senyores i senyors, una adaptació televisiva que mereix el bon nom d'adaptació, no com el que van fer amb A Discovery of Witches que, personalment, trobo que van destrossar fins a l'infinit i més enllà -. Per cert, us recomano molt, moltíssim aquesta adaptació del llibre d'en Terry Pratchet i en Neil Gaiman. I també us recomano el llibre, òbviament - meravellós en tots els aspectes -.

Apa, doncs ja teniu les meves novetats setmanals al dia. Aviat n'hi haurà més - suposo ?¿ -. Feu bondat, acumuleu gel al congelador, que arriba lo caloret de l'estiu i no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Cheers!