Jurassic Park o com deshidratar-se lentament durant tot l'estiu pensant en allò que encara ha d'arribar.

La música clàssica no és el meu estil. Els jocs de rol i de taula no són el meu fort... però quan dos entreteniments tan allunyats entre ells convergeixen sota el paraigua de Jurassic Park, no hi ha força al món ni a l'univers que me'n pugui separar.

Qui, a aquestes alçades de la història, no conegui les dues obsessions que em mouen a través del temps i de l'espai, segurament no entendrà perquè les dues notícies que he conegut avui són tan summament importants i bàsiques per a la meva existència entre els humans.

Aquest matí, una molt bona amiga - a qui penso construir un monument, no només per la info que m'ha fet arribar, sinó per moltes altre raons, cada una d'elles més importants i essencials que l'anterior - m'ha fet saber que la OBC té programades tres concerts dedicats a la primera pel·lícula de la franquícia juràssica aquest mes d'Octubre.  De fet, no és res ni especial ni extraordinari: moltes vegades he vist cartells per la ciutat anunciant concerts d'aquest tipus - crec que el primer que vaig veure era sobre The Lord of the Rings - i, si bé sempre m'he dit a mi mateixa "Hi aniré!", al final m'ha fet mandra - i la butxaca, que també pesa... bé, justament el contrari -. Aquesta vegada, però, ni m'ho he pensat. El meu cos s'ha mogut tan ràpidament que, quan el meu cervell encara estava assimilant la notícia i començava a processar i planejar el següent moviment, jo ja em trobava asseguda davant de l'ordinador, amb la web de compra d'entrades de l'Auditori oberta al davant. Pim pam! Si m'he esperat, si han passat prop d'un parell d'hores abans no fes la compra definitiva, ha estat perquè me germana no era a casa i necessitava saber si m'hi acompanyaria o no - que no és que no hi pugui anar sola però tinc tendències pagafantistes -. El més curiós de tot plegat és que, en cap moment, he pensat que els dies del concert estaré de vacances i, per tant, no hi haurà limitacions horàries - jo només veia al meu davant l'OBC tocant la banda sonora de Jurassic Park, amb la pel·lícula de fons -, cosa que qualsevol persona raonablement normal hauria pensat - si més no, alguna part molt menuda del seu cervell hagués fet saltar l'alarma -. I no ha estat fins que me mare m'ho ha recordat que hi he caigut. Tot seguit, he ballat. D'alegria. Cal poca cosa per fer-me feliç i contenta - preneu-ne nota -.

Així que el pròxim 11 d'Octubre, la Mare i se germana passaran 127 fantàstics minuts entre violins, tubes, gongs, flautes i dinosaures. Sobretot dinosaures - que no se'ns oblidi la part important -. A tot això cal sumar que tinc assimilada fins el moll de l'ós la música d'aquesta meravellosa pel·lícula, fet que elevarà el hype que ja sento fins a l'estratosfera a la velocitat de la llum. Falten tres mesos i la meva pell em demana a crits que deixi d'emocionar-me tantíssim o acabaré que semblaré la pota d'un pollastre.


Si us interessa, la imatge és un link a la pàgina web de l'Auditori. Doneu-hi un cop d'ull - sí, ja sé, aquestes coses solen ser cares i les entrades econòmiques, les més tirades de totes, ja s'han esgotat però si, com jo, us sabeu la peli i els diàlegs de memòria, que hi fot estar assegut allà on caguen les cabres? -.

La segona part d'aquest paraigua juràssic que deia està relacionada amb els jocs de rol. No són el meu fort. I ho repetiré quantissimes vegades calgui. No obstant, sempre hi ha excepcions que confirmen la regla, que diuen. El Gio i la Laura són molt aficionats a aquesta classe de jocs i quan sóc a casa seva - o en qualsevol altre lloc on disposem d'una taula i no ens calgui cap consumició que ens doni l'excusa perfecta per quedar-nos la tarda ocupant-la - hi juguem. Jo sempre perdo, perquè sóc molt inútil i el meu sentit de l'estratègia es limita a arribar al final del joc sense haver-la cagat massa. Així i tot, mai perdo el somriure! - també s'ha de dir que em costa una eternitat quedar-me amb tots i cada un dels petits detalls del joc, cosa que no em facilita la participació ni la victòria sota cap concepte -. Suposo que haig de trobar aquell joc especial que se m'enganxi a la pell com la suor durant una sessió estival de Hatha Vinyasa Ioga. I quin joc pot ser més especial que un basat en Jurassic Park? Si això no em fa bullir la sang i les ganes de guanyar i esclafar els meus contrincants, ja us asseguro ara que res ho farà. Per tant, imagineu la meva alegria - i fangirlisme - quan he vist això a Koprolitos


M'ha implosionat el cervell. KABOOM! És un joc de rol clàssic - per dir-ne d'alguna manera - amb els seus bàndols i les estratègies de cada un per 1) sortir viu de l'illa, 2) protegir els secrets que han fet possible la creació dels dinosaures, fer fora d'una coça al cul als visitants inoportuns de l'illa i guanyar diners a carretades o bé 3) menjar-se a tota bèstia vivent. Personalment, trobo que aquesta última és la més encertada - i la que dóna major ratio de supervivència perquè els visitants ja se n'estaran prou de creuar el seu camí amb el teu, així que podran fugir, i als d'InGen no els trobarà a faltar ningú perquè són tots una colla d'imbècils, així que te'ls pots cruspir a gust i, per tant, sobreviuen els importants -.

El joc ve llicenciat per Mondo i, suposadament, veurà la llum aquesta tardor, cosa que el converteix en el regal perfecte per Nadal - encara que sé positivament que me l'hauré d'autoregalar i, espero, el pugui trobar o encarregar en alguna de les botigues de rol que hi ha al Triangle Friki perquè, sinó, els d'Amazon em demanaran el fetge, els ronyons i la melsa que, òbviament, donaré encantada... però m'agradaria viure el temps suficient per jugar-hi, ni que sigui una única vegada -. És evident que la Rex serà meva per sempre - filosofia Sheldon, propietat a perpetuïtat -.

També acabo de recordar que me mare va saber fa poc que no teníem a casa la pel·lícula de Jurassic World, així que caurà aquest Nadal - totes dues -. M'espera una tardor molt emocionant. I encara no m'he llegit l'article sobre osteofàgia en el T-rex! La cosa va pujant de to.

Apa doncs, marxo que necessito una bona dutxa d'aigua freda. Resguardeu-vos bé d'aquesta calor temible que ens envolta com un llençol suat i humit i no ens deixa respirar. Ara em prendreu per boja però el millor que podeu fer és prendre un bon te calentó i així us apujarà la temperatura interna, fent que l'externa baixi notablement. I voilà, adéu calda, hola fresqueta! Oh, i no oblideu que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


P.D: Allò que he dit sobre el te calent és true story. Si sueu, el poc aire que passa us refrescarà. Així que directes a fer-vos una beguda calenta - que no bullent, eh! - o un bon ramen, que sempre entra bé.

P.D II: Mireu-vos el vídeo, que està molt bé - qualitat BBC -. També us recomano aquests cursos - ? - a YouTube, els CrashCourse, que són una passada i toquen mil i un temes!

P.D III: Sé que en aquesta entrada vaig posar a caure d'un burro la nova trilogia de la Laura, però la veritat és que tinc ganes de llegir la segona part, El secret d'en Xein, que sortirà a principis de Novembre. I vosaltres què, alguna novetat literària que vulgueu compartir? Eh? Hola? Que hi ha algú? Hola?!

Comentaris

El Tuberclefòssil més visitat

Més estiu (que no, però quasi) i més perills