¿¡Temes al ganchillo!? - Part 1

Sí, la resposta és sí. Definitivament sí, sobretot quan les instruccions que tens estan mal traduïdes, els exemples de punts no es corresponen amb la realitat i els esquemes són una barrabassada visual - qui no hagi llegit el títol de l'entrada amb l'accent d'en Davy Jones, ja pot fotre el camp; RAUS! -.

Aviam, contextualitzem la situació: em vaig comprar un kit de ganxet perquè 1) el vaig trobar súper adorable, 2) aviat tornaré a ser tia política i 3) em venia de gust fer alguna cosa amb les meves mans que no fos comestible - tot i que el que he fet és un regal per un nadó així que, amb tota seguretat, acabarà dins la boca de la criatura -. Vaig pensar que seria bona idea, que tampoc seria gaire complicat - qui s'hauria imaginat que un producte exposat a la secció de criatures seria tan diabòlic?! Jo no - i que em mantindria entretinguda la setmana de vacances. Bé, dues de les tres premisses han resultat correctes - vaja, una i mitja -. La tercera ha estat una fal·làcia com un coi de casa de pagès. Que no seria complicat! Que la cosa aniria bé! Però en quin món visc?! EN QUIN?! Com vaig poder pensar que fer ganxet per primera vegada no tindria gaire complicació?! Com se'm va ocórrer confiar en les meves habilitats manuals i cognitives d'una manera tan innocent coneixent-me tan bé com em conec?! COM?! Si és que no n'aprenc...

Anem a pams.

Instruccions

Temibles. Terribles. Horribles.

Només per començar, els tipus de punts usats per a la labor són diferents en castellà i en anglès. I per "diferents" vull dir que no són, ni de lluny, el mateix punt. Sóc conscient que traduir i adaptar no és simple, ho sé, però si tens a la ma unes instruccions que mal traduïdes, molt mal traduïdes, poden donar lloc a maldecaps irreparables... consulta amb algú que conegui l'argot, caram! No és tan complicat: atura una iaia pel carrer i pregunta-li com se'n diu d'això i d'allò, vés a una merceria i queda't a un dels tallers de ganxet que fan i així aprendràs els noms correctes... però no tradueixes a la babalà, malparit! Tu saps la setmana que he tingut per culpa teva! Tu saps la ràbia acumulada que m'he hagut d'empassar per evitar cremar la labor i la casa?! Eh?! Que pensava que m'estava tornant boja!

Ni us imagineu la quantitat de vídeos a YouTube que he consultat, pensant que no havia entès bé les instruccions, pensant que la meva capacitat d'interpretació espacial se n'havia anat a fer orris... i tot perquè la persona encarregada de la traducció ha fet un Juan Palomo! No és el mateix un punt alt que un punt doble. I no és el mateix un punt baix que un punt nan! Aaaaaargh!! El més fort de tot plegat és que, a banda de les instruccions escrites, els esquemes - de lliure interpretació - tampoc es posen d'acord amb els noms dels punts.

Esquemes

Sabeu aquell que diu que "no hay dos sin tres"? Exacte. En una de les múltiples pàgines d'instruccions - que també estaven en holandès, francès i alemany - hi havia uns esquemes explicatius - sí home, i què més! - que pretenien exemplificar la forma correcta d'executar els punts. 

Bé, això és una enganyifa dels de dalt. He comparat punt per punt un fulletó amb esquemes de ganxet i els del kit no hi tenen RES a veure. Ni per aproximació. De fet, si hagués seguit aquest fulletó - tret d'una fascicle d'aquells que surten a la tardor com bolets - tot hauria estat més fàcil, més simple i no hauria intentat tirar la labor pel balcó. Ni trencar l'agulla. Ni voler cremar la llana, les instruccions i tot allò relacionat amb el kit. Però com que sóc de les que aprèn estimbant-se un cop i un altre contra la paret - i que no m'agrada posar-me les coses fàcils, haig de patir i trobar-me dificultats a cada cantonada - vaig seguir els esquemes del kit. Vaja, seguir és un eufemisme perquè, al final, vaig acabar a YouTube, mirat-me vídeos de "Ganchillo para principiantes. Lección 1. La lana: qué es, como se obtiene y porqué no puedo comerla". El meu nivell de desesperació va arribar a cotes molt altes.

Material

De plàstic. Sí, tal i com ho llegiu: puto plàstic.

Que sí, que el plàstic va molt bé pels tuppers. I com aïllant. Fins i tot va bé per fer ampolles d'aigua i reutilitzar-les com tests per les plantes. Però per fer ganxet no. Gens. Ni gota. De tota la vida - i que ho sàpiga jo, que mai m'ha agradat ni interessat el més mínim la costura, que només entro a la merceria perquè em confonc de botiga, però no els qui han preparat el kit té delicte - les agulles de ganxet han estat de metall principalment perquè 1) abans el plàstic no era tan comú, 2) llisquen molt millor entre la llana, 3) no es dobleguen i 4) són més resistents, més agradables al tacte i perquè sí, culleres! El primer dia, i només mitja hora després d'haver començat, la part corba de l'agulla ja començava a mostrar signes de desgast - blanca, estava blanca, com quan forces una peça de plàstic en al direcció contrària i perd el color -. I això reprimint-me les ganes de doblegar-la amb les dents. En un moment donat, em va fer tanta ràbia que la labor no sortís com se suposava que havia de fer-ho, que vaig acabar entortolligant la llana amb l'agulla i llançant-ho tot a terra amb un esbufec de ràbia - un d'aquells que conviden a sortir corrent si el sents al bosc, a les fosques i sense una arma per defensar-te de l'os bru que, de ben segur, ha sortit d'hora a buscar l'esmorzar -. D'acord que el kit està pensant per a nenes i nens, però les agulles de ganxet no acaben en punta, quin perill hi ha?! Tan abaratir els costos només aconsegueix frustrar la població.

Resultat

Inconclusiu. No tinc gaire clar si realment l'experiment ha sortit bé o no. Segons me germana - qui ja té clar que vol un dinosaure de ganxet fet per mi -, la bèstia en qüestió sembla un pop - jo diría una sípia, per allò dels morros, però no ens posarem primmirats -. Segons me mare - molt diplomàtica ella - "Està molt bé per ser la primera vegada que fas ganxet i et tires a la piscina intentant fer un peluix".  Segons la Nalataia frustrada, el meu intent de ganxet mereix que el sacrifiquin a Llucifer perquè una cosa així no és d'aquest món. Segons la Nalataia venjativa, algú hauria d'apallissar als malànimes que van traduir les instruccions. Segons el conclave de Nalataias, millor no pensar-hi gaire.

Jutgeu vosaltres mateixos...

20 centímetres de pura agonia. I espereu que encara n'haig de fer dos més - em queden un elefant i un dino per teixir -. Demà compro les llanes - la paciència crec que la llogaré per hores -. Tot això de la meva lluita contra el ganxet m'ha recordat la meva èpica victòria contra el Mimics - ai, quins dies aquells quan, en comptes de barallar-me amb caps de llana i guata, em barallava amb imatges tridimensionals de cranis prehistòrics fossilitzats -.

Bé, crec que aquesta nova batalla - que no guerra - la podem considerar empatada. Al final, però, venceré!

Ganxet 1/2 - Nalataia 1/2

Que tingueu un molt bon cap de setmana i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Menys els traductors del kit i els habitants de certa charca pútrida. Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

I aquesta és la girafa original que, com veieu, ni en el color
de la llana s'assembla a la meva - fins i tot en això s'han
equivocat -.