Més coses que escric i que acaben aquí

Yeeei! Com va la neu? Que no n'heu vista, dieu? Que de què diantre estic parlant? Doncs de la gran, majestuosa i formidable nevada que va caure a Barcelona ahir, AHIR! Va ser tan espectacular, va ser tan extraordinària, va ser tan incommensurable que cap fotografia feta amb el mòbil li hagués fet justícia. La ment, la ment sí que conserva allò que cal conservar i evita tot allò que no cal preservar. Per això no veure cap fotografia de la imponent, esplendorosa i prodigiosa nevada de Barcelona, perquè no en tinc! No en vaig fer ni una! Quatre cagallons, quatre cagallons de neu vàrem veure a Barcelona ciutat! I tothom pel carrer corrent com un pollastre escapçat. Exagerats! Desequilibrats! Grandiloqüents! El dia que nevi de debò, el dia que obrim la porta de casa i un mur de mig metre de neu ens bloqui el camí aleshores, ALESHORES podreu dir "Ha nevat a Barcelona"... òbviament, si això passa, 1) s'haurà acabat estimar, adorar, venerar, idolatrar la neu perquè, com que no podrem fer res, absolutament res del que fem en un dia normal i corrent, us cagareu i pixareu en la neu i la mare que la va portar i 2) serà la fi del món tal i com el coneixem. Punt final. Vull dir, penseu-hi: si Barcelona apareix colgada sota mig metre de neu, com estarà la resta del planeta? Ja u ho dic jo, com estarà la resta del planeta, SOTA EL GEL!

En fi, que a mi m'agrada molt la neu i tal... però cal ser realista: aquí ni convé ni volem que nevi suficient per quedar-nos a casa, perquè acabaríem tots tirant-nos des de l'últim pis de l'edifici. No? Segur? Tot un dia sencer sense poder comunicar-te amb el món exterior - perquè, òbviament, la primera enemiga a abatre per part de la neu és la xarxa de comunicacions, i com que ara tots anem amb routers super moderns de la hòstia que han deixat de banda el cable de telèfon de tota la vida, si marxa la llum, ens quedem sense telèfon -, tot un dia sencer sense poder prendre litres i litres de café del Strabucs - que et penses, capsigrany, que els camions de repartiment de la teva cafeteria preferida són els Transformers, que fan i desfan com volen?! Imbècil! -, tot un dia sencer sense poder actualitzar el teu estat a les xarxes socials - com si a algú li importés mig cagarro què fas o no amb la teva vida, deixa ja de publicar notícies sobre les teves proeses al vàter, pallasso! - i, allò que supera en maldat qualsevol altra cosa, tot un dia sencer aguantant la família! - i no, no hi haurà valiums per a tots perquè, no sé si te'n recordes, però fa dos mesos va ser Nadal i ja te'ls vas acabar tots, penjat! -. De debò és això el que voleu? Tantes ganes teniu de veure com s'enfonsa la civilització? Una mica d'humanitat, caram; que les vostres vides siguin un bunyol no vol dir que els altres les hàgim de patir... per molt Instagram i Facebook que tingueu! Desaprensius!

Si, com a mínim, tinguéssiu res interessant a explicar, encara. Com jo, vés! A mi no se m'acaben mai les anècdotes. I quan això passa, me les invento. O sigui, que les somio. Somio moltes coses - algunes d'elles no aptes per menors d'edat... ni per majors, que cony! Tafaners! - i tot allò que se m'apareix en somnis té la qualitat innata de ser or pur - llàstima que enlloc de somiar-lo, no el cagui -. Així que pareu bé les orelles, prepareu bé els ulls i les crispetes, que la Mare us ha escrit un nou somni!

El teniu penjat al media, al mateix lloc de sempre - que sembleu nous -. S'anomena "Clans" i qualsevol semblança amb el canal de dibuixos infantils és impossible. 

Si algú té plans aquest cap de setmana i té previst un viatge llarg, ja té lectura. Sinó, que us bombin molt fort. Vigileu amb la neu, que amaga pedres d'incògnit i sobretot, no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Heu vist que magistralment bé he sabut connectar la neu i la lectura?
Les vostres vides cutres i els meus somnis siderals?
Sóc un geni. I ara, contempleu aquesta pedra!
És una de les que us trobareu amagades per la neu.
Fumeu-li un bon cop de peu, no veieu que està patint?