Nadal, dolç Nadal (ha!)

I un dia més que marxa: el dia fort d'aquestes festes. Fort pels qui demà no celebren res, jo encara haig de passar la prova de foc amb el pastís - i em sembla que aquesta vegada ho faré amb nota, més que l'any anterior... és clar que el llistó estava prou baix, soterrat de fet -.

Aquesta vegada, però ha estat tot molt auster - tampoc és que els anys anteriors nedés entre regals però enguany la cosa ha estat fluixa, pactada, però fluixa... ja us diré el perquè aviat -, no obstant, no em queixaré pas perquè tots els meus presents eren a la llista - una llista de quatre! - i m'encanten; des del primer a l'últim - sobretot l'últim, que no he estrenat jo, sinó me germana -.

Colònia, balsam de llavis, el nou CD de The Corrs - wiiiiiiii! - i un coixí de llavors de cirera per les cervicals - cosa que m'anirà fetén tenint en compte les meves recents i recurrents tortícolis, per no mencionar els dolors mensuals del meu úter palpitant i, per acabar-ho d'adobar, també hi afegirem el dolor lumbar que, quan li sembla bé, fa acte de presència -. 

Per sort, aquestes festes austeres no ho han estat només amb els regals, sinó també amb el menjar: per primera vegada en molts anys, no hem hagut de recórrer al bicarbonat o d'altres antiàcids per l'estil - i on dic antiàcids, vull dir infusions digestives i/o purgants, com la d'equisetum i pinya -. No, no, aquesta nit passada i avui al migdia el menjar ha anat just. Quasi calculat. Ara només hem de vigilar amb la xocolata, els turrons i totes aquestes temptacions dolces que, si no te les acabes ja, arriba l'estiu i encara te les estàs empassant - i ei, menjar turró del dur el mes de Juny té el seu noséquè que quèséjo! -. Però si ho puc evitar... millor. 

Jo només sé que tinc moltíssimes ganes de dormir i que encara haig de comprar el regal de l'amic invisible - i no en tinc ni puta idea -. És pensar-hi i m'entren tots els mals. Si algú em sap recomanar un regal unisex i original, sóc tota oïdes. 

Demà ens veiem per aquí de nou. Fins aleshores, recordeu sempre que fa fred i més val tapar-se - i si se us espatlla la caldera, no us dutxeu amb aigua freda, que jo he hagut de fer-ho avui i m'he cagat mil vegades en l'inútil que la va instal·lar... ara que, la pell fina, fina! -. Oh, i també que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Puta vida, ahir van fer El Origen de los Guardianes i jo m'ho vaig perdre. Damn!