Tres motius i d'altres fantasmes anomenats felicitat

Avui estic especialment contenta. No em falten motius, certament. Entre les bones notícies a la feina, les bones notícies al fansub i que m'encanta fer-me autoregals, aquest diumenge està sent especialment alegre.

A més, haig de tenir present que la setmana vinent faré una visiteta al Cosmocaixa per veure la meva estimada T-rex i això alegra el dia a qualsevol. Per no afegir a la llista de bones notícies que d'aquí  10 dies serè al Saló del Manga. Veieu? Tinc o no tinc motius per lluir un somriure d'orella a orella? Sí, els tinc. Tan de bo tots els mesos fossin iguals: viure seria una festa!

I és que ahir, mentre treballava, em vaig endur la primera alegria. És fàcil, sempre procurem ser positius però, tot i que mirem de passar-los per alt, sovint no podem deixar enrere prou ràpid els nostres errors. I, és clar, estem tan capficats pensant què hem fet malament, que no veiem les coses bones. Típic. Així que ahir, quan se'm va recordar que també hi ha coses que faig bé, la meva moral va sortir disparada directament cap a l'estratosfera. Fins i tot quan vam estar parlant sobre les coses a millorar, no va haver-hi res que em vingués de nou i que no estigués en procés "d'actualització", per dir-ho d'alguna manera. De fet, són coses que me germana m'ha repetit mil vegades. Suposo que, a base d'insistir dia si i dia també, el missatge va calant. Afortunadament per a mi, són detalls simples, que no requereixen gaire preparació per part meva, només voluntat i constància. Per tant, yes I can!

Però la cosa no s'acaba aquí. Després d'un any batallant, per fi tenim equip format al fansub i podem tirar endavant - once more - el manga de Donten! Feia tantíssim temps que el volia veure avançar que, ara que l'equip va a ritme de creuer, em trobo a mig camí entre les llàgrimes d'alegria i la por que tot peti i ens quedem amb una mà al darrera i l'altra al davant - once more -. Tot i així, no puc evitar posar cara d'idiota cada vegada que hi penso perquè... perquè... perquè tot rutlla!

I què me'n dieu de la part dels autoregals?! És fantàstic! Poca cosa, de fet, perquè la pela és la pela i jo sóc catalana fins al médula. Però els diners invertits valdran la pena. I ja tinc ganes de tenir-ho a les mans. Coneixent-me, em passaré hores mirant-me els regals, hihihihi. Quan m'arribin - tots dos - els presentaré en societat, així que paciència! Segur que us encanta la sorpresa.

També comentava que una de les alegries d'avui és un dinosaure - i us sorprèn? -. M'he passat l'estiu esperant que arribés i, per fi, ja és aquí. Ja surt a la web! I els ha costat, eh, perquè no hi havia manera que l'anunciessin com exposició programada. I jo tinc un retall del TimeOut - crec - que demostra l'existència de l'exposició - tot i la poca previsió de la web, per no dir que està molt mal organitzada i li costa la vida trobar la informació que li demanes -. I què me'n dieu del Saló? Enumereu-me qualsevol aficionat/da al manga i l'anime que no esperi emocionat/da aquests dies on, per molt estrany que siguis, sempre hi haurà algú que ho serà més i ningú, NINGÚ, se'l mirarà malament. És meravellós! Allà dins deixes de sentir-te peix fora de l'aigua. Allà dins ets una sirena nedant entre coralls! Passen els anys i segueix sent com el primer dia: la mateixa emoció, les mateixes ganes, les expectatives - que al final, acaben pels terres però ei! -. M'encanta.

En fi, que estic molt contenta i això ja no m'ho pren ningú. Apa! Porteu-vos bé i abrigueu-vos que, si fem sort, no trigarem gaire a veure el fred ensenyant les orelles. At least. Passeu bo diumenge i no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adeu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Molt, molt contenta. Es nota?