Com la meva setmana de vacances ha transcorregut entre núvols i tramuntana

En fi, jo que esperava amb candeletes els dies de vacances que tenia planejats...i l' Empordà me l'ha jugat. Sí, com ho sentiu: l'Alt Empordà m'ha fotut les vacances en l'aire. Jo que volia passar-me el dia a l'aigua, nedant i capbussant-me en aquell cristall líquid que són les platges de Portbou, Llançà, Roses...i me n'he quedat amb les ganes. Amb moltes ganes. Un de cinc! Un únic maleït dia - i mai més ben dit per com va començar - he pogut gaudir de l'aigua fresca i clara. I tota l'estona patint pels núvols que, com un corb de mal averany, sabia que acabarien apareixent. I ho van fer: a primera hora del matí, quan anava a buscar el tren i a mitja tarda, quan me germana i jo vam decidir anar per la via ràpida i estalviar-nos la tramuntana glaçada. Set hores de sol - aprofitades al màxim - que es van fer curtes i escasses.

Ara, si volem parlar d'hores fosques i humides, Girona va ser el súmmum de les vacances. Ja d'entrada, i des de Figueres, teniem poques opcions - cap cotxe a la vista - i quan en triem una, una més que coneguda i usada des de temps immemorials com a recurs d'última hora...plou! Imagineu si tenim mala sort que es va posar a ploure tan bon punt sortíem pel portal de casa. Fèiem una fila curiosa, me germana i jo, sota el paraigua. I si hagués plogut amb més força o durant més estona, encara hauria estat justificada la presència del paraigua penjant de la meva motxilla...però no, les quatre gotes només ens van acompanyar fins l'estació! Després tot van ser núvols i vent. Tramuntana. Coi de tramuntana...Girona mullada, freda i ventosa no mola. I si per acabar-ho d'adobar, et passes el dia recorrent els mateixos carrers amunt i avall, en successió contínua, a la recerca d'una cafeteria que potser existeix o potser no, la cosa no millora pas. Però també et pot passar que et gastis set euros en dos gelats a la famosa gelateria Rocambolesc - que jo, personalment, no sabia ni que existia, ni molt menys que era dels Roca - i quedis decebut per la poca varietat de gelats - només sis i no precisament innovadors - suposadament compensada per la quantitat de toppings disponibles. I és cert que els toppings eren variats i molt xulos...però no per cobrar al personal 3.50 per un gelat petit amb tres opcions d'acompanyament. Els de La Lletera tenen més varietat de gelat però menys toppings estranys, cert - totes les nenes i nens sortien del Rocambolesc amb gelats coberts de núvol de sucre rosa - però a uns preus molt més raonables. En fi, el cognom Roca marca tendència - a casa meva, en concret, la del vàter -.

Per sort, i com us deia abans, sí vam tenir un dia de sol. Poques hores, potser, però bones. I anar a Portbou no podria haver estat més encertat. Realment és com banyar-se en un mar de cristall fos, amb l'avantatge que aquest cristall en concret no crema, sinó que et congela - cada vegada que entrava a l'aigua, em passava prop d'un parell de minuts hiperventilant de tan freda que estava l'aigua -. A més, Portbou no té sorra, té pedres, la majoria de les quals se t'enfonsen a l'esquena cada vegada que t'estires a la tovallola o proven de travessar-te els peus quan hi camines. Però ho prefereixo mil cops a la sorra que se t'enganxa i t'entra per tots els forats possibles. A Portbou no corres els risc de respirar i acabar amb la boca plena de sorra: ha de fer molta tramuntana per aixecar aquelles pedres...i si en fa prou per això, ets a casa, no a la platja.

Total, que les meves vacances han estat - exceptuant el moment més friki de l'estiu, quan me germana i jo vam jugar a un quiz de Harry Potter ideat per nosaltres mateixes i de memòria - fluixes. De debò, això del quiz va ser raríssim i divertidíssim a l'hora; cada pregunta era més estranya i més específica que l'anterior. Quan vaig recitar de memòria l'ordre d'aparició dels participants del Torneig dels Tres Bruixots a la tenda on els expliquen en què consisteix la primera prova i, tot seguit, els dracs que en formen part, ens vam adonar que el nostre nivell de frikisme fregava l'estratosfera com a mínim. En fi.

Les meves vacances in a nutshell

Doncs aquí les teniu: les fotos de les vacances que us vaig prometre. Apa, jo ja he complert. Porteu-vos bé i gaudiu de l'estiu que queda! Ens veiem aviat i no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Atenció! Els paons de Girona poden provocar atacs de cor.