Quan et fons i venen les bruixes
Avui no hi ha gaire teca per explicar, però si us volia ensenyar cert dibuix que estic colorant i - encreuo els dits - espero que acabi decorant el menjador de casa en un futur pròxim. Mireu si estic falta d'idees per Nadal, que m'estic plantejant emmarcar-lo, embolicar-lo i deixar-lo sota l'arbre el dia de reis. Per desgràcia, em seguirà faltant inspiració pel de me germana - sí, ja vaig colorar un dibuix per ella; no és una opció -.
En fi, aquí el teniu.
En fi, aquí el teniu.
Ni us podeu imaginar com m'està costant colorar la maleïda cenefa que hi ha darrera el mussol. Hi ha línies que són tan menudes i estretes que estic usant una lupa: UNA LUPA! I, així i tot, sovint em surto de la ratlla - per sort, és tan minúscul que no es nota, ha! -. Ara hi ha més plomes pintades i queda molt curiós, però encara em falta tota la cenefa superior i em fa una mandra terrible, posar-m'hi. Crec que causarà sensació - encara que les fotos són una merda, ho reconec -.
No és l'únic animaló que he fet. Crec que les girafes ja les vareu veure. N'hi ha dos més.
El camaleó el vaig fer per simple avorriment. I perquè em venia de gust provar tots els colors que tenia a l'estoig - fins i tot els repetits -. El de sota és l'elefant que vaig fer per me germana. Personalment, m'agrada molt, tot i que em va fer suar la cansalada amb tants triangles i esferes diminutes però el resultat val la pena.
I ja per acabar, la única foto que vaig fer quan vaig estar a les Festes de Gràcia. Us adverteixo que només un autèntic fan entendrà el comentari que vaig fer. Situem-nos: la Plaça de la Vila de Gràcia l'havien decorat amb escenes de El Petit Príncep. L'entrada als decorats eren diferents edicions en diferents idiomes del llibre. Doncs, mirant-me-les, una d'elles em va cridar poderosament l'atenció. La casualitat va voler que la meva germana fos allà amb mi, mirant concretament la mateixa portada que jo, sentís el meu comentari i comences a riure. Portada i comentari a continuació.
No és l'únic animaló que he fet. Crec que les girafes ja les vareu veure. N'hi ha dos més.
El camaleó el vaig fer per simple avorriment. I perquè em venia de gust provar tots els colors que tenia a l'estoig - fins i tot els repetits -. El de sota és l'elefant que vaig fer per me germana. Personalment, m'agrada molt, tot i que em va fer suar la cansalada amb tants triangles i esferes diminutes però el resultat val la pena.
I ja per acabar, la única foto que vaig fer quan vaig estar a les Festes de Gràcia. Us adverteixo que només un autèntic fan entendrà el comentari que vaig fer. Situem-nos: la Plaça de la Vila de Gràcia l'havien decorat amb escenes de El Petit Príncep. L'entrada als decorats eren diferents edicions en diferents idiomes del llibre. Doncs, mirant-me-les, una d'elles em va cridar poderosament l'atenció. La casualitat va voler que la meva germana fos allà amb mi, mirant concretament la mateixa portada que jo, sentís el meu comentari i comences a riure. Portada i comentari a continuació.
"Seriously?!"
Si no ho entens, res, ignora-ho. Si has captat la ironia del comentari i el perquè de les rialles, enhorabona i benvingut al club. Per cert, a la llauna dels caramels hi tenim antidepressius. Serveix-te'n tu mateix.
I a banda d'això, poc més a dir. Suposo que estem tots igual, mig desfets a la cadira de tanta calor que fa. Us entenc, a mi em toca passar pel congelador cada poc perquè el flotador abdominal no faci riuada. La vida. Feu bondat, beveu aigua i recordeu sempre que...no és el menjar el que engreixa, sinó vosaltres, assumiu-ne la culpa, home ja! Ah, i SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!
Sóc jo o sembla la bruixa en cap de la pel·lícula "Las Brujas" basada en la novel·la d'en Roald Dahl? |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!