Troballes idiomàtiques de la Nalataia

Hi ha persones qui, tan bon punt comencen a aprendre una llengua nova, es llencen de pet a les paraulotes (ja sabeu, "caca-culo-pedo-pis"). Jo, per contra, sóc de les qui les aprèn veient sèries (fuck? bitch? bloody hell? no sabía què volien dir fins que vaig veure The Vampire Diaries). Dissortadament, la quantitat de sèries en alemany a la qual tinc accés és limitada, per no dir zero absolut. Així que, en lloc de buscar-me paraules malsonants, busco frases fetes, que sempre és més bonic i queda més pro.

En alemany, igual que en qualsevol llengua que us pugueu imaginar, de frases fetes n'hi ha a carretades (see?). I com totes les frases fetes, les alemanes també estan subjectes a interpretació: mai es pot prendre una frase feta al peu de la lletra (una més) o acabaríem tots tirant-nos del campanar. El cas és que m'ha semblat interessant deixar-vos per aquí alguns exemples del refranyer alemany, per a futures referència (?¿). Vaja, mai se sap quan acabareu perduts al bell mig d'un poblet alemany perdut de la mà de la deessa i necessitareu entendre què coi us diuen sense pensar-vos que tots els qui us envolten estan tocats de l'ala, no? Decidit doncs: avui, frases fetes.

1) Imagineu que sou a casa, tan tranquil·lament un diumenge gelat i, de sobte, algú truca al timbre. Us aixequeu del sofà mosquejats perquè teníeu la intenció de fer res, absolutament res i ara us toca respondre el maleït intèrfon. I ara imagineu que la persona que hi ha a l'altra banda, al carrer, esperant el permís per passar, és algú a qui no teniu gota de ganes de veure perquè us cau fatal, algú a qui amb molt de gust deixaríeu al carrer perquè es glacés de fred. Però obriu la porta, perquè sou bona gent. I quan entra, aquesta persona, que no sap interpretar el gest de disgust de la vostra cara, us diu "Quina sorpresa, eh?! No te n'alegres? No és agradable tornar-nos a veure?". I responeu...

Literalment, "Sí, com una lumbàlgia" o, si volem ser més políticament incorrectes, "Sí, com un gra al cul". Quina manera més poética de dir a algú que molesta més que un abric de pells a la platja.

2) Qui no ha estat amb els amics xerrant i, sense esperar-s'ho, s'ha quedat fora de la conversa perquè, per algun estrany motiu, no sabia de què parlaven? Ja sabeu, allò que ningú diu res però tothom sap de què s'està parlant: celles alçades, ulls com pilotes de ping-pong, moviments espasmòdics de cap, grunys diversos... vaja, el lexicó comú d'aquelles coses que no es poden dir en veu alta perquè els protagonistes de la conversa estan allà i quedaria lleig. L' obvietat derivada d'aquells gestos i mirades que aquell parell d'amics tan ensucrats s'estan dedicant creient que ningú se n'adona. Però se n'adonen, vaja si se n'adonen. Menys tu, tu no ho veus perquè...

Literalment, "Tens tomàquets als ulls" o, dit clar i català, "No te n'adones de res". Aquell parell ja s'ho podrien muntar a la taula que tu ni endevinaries que estan sortint d'amagat. Així d'empanat vas per la vida.

3) Heu decidit que d'aquest any no passa: ja n'esteu farts que tothom es rigui de vosaltres perquè sou uns cagacalces. Us aterreixen les pel·lícules de por i, cada vegada que en veieu una, acabeu cridant a la mama perquè us abraci i us prepari una xocolata calenta. Però ja s'ha acabat, toca posar-hi un parell d'ovaris i demostrar que sou tan adults com qualsevol altre. El problema és que, mentre veieu aquella pel·lícula que tanta por us fa...

Literalment, "M'ha lliscat el cor als pantalons" o, tal i com ho diem aquí, "Tinc els collons per corbata" o bé "Se'm surt el cor". Estàs tan escagarrinat que els teus òrgans interns han pres vida pròpia, han agafat les maletes i se n'han anat a fer el turista.

4) Sabeu aquell amic que sempre va demanant? Que si un euro per aquí, que si paga'm tu el sopar avui i ja t'ho torno quan quedem la setmana vinent, que si necessito un lloc on passar uns dies, que si avui dino a casa teva perquè estic sol i avorrit; aquest tipus d'amic. Tots en tenim algun, o un germà, tant és, la qüestió és que, ja li pots treure la factura de tot allò que et deu que, òndia quina mala sort, no duu un ral al damunt. Ja t'ho pagaré, home, que som amics!, et diu. I tu, innocent, t'ho creus. Però, és clar, t'amoïna i ho parles amb algú altre, algú amb més sentit comú i més barra que, miran-te amb cara d'incredulitat per la teva actitud patètica, et diu...

Literalment, "És tant insolent com l' Òscar" o, dit d'altra manera, "És un caradura". Pobre Òscar, què va deure de fer per passar a la història com un fresc i un caradura? Suposo que el mateix que la famosíssima Bernarda i la seva visitadíssima cloïssa.

5) Esteu parlant amb algú i la cosa comença a escalfar-se però, com a persones civilitzades que sou, intenteu mantenir-les tèbies, no dur-les a extrems desagradables perquè, al cap i a la fi, sou amics i no voleu acabar a crits, no? Però aleshores apareix el graciós de torn, l'amic aquell que no sap quan callar i, tot i la tensió palpable a l'ambient, tot i veure que ja esteu afilant les urpes, tot i les mirades injectades en sang, i parla. Tu i el teu interlocutor us poseu com feres i un quart amic li diu al tercer en discòrdia...

Literalment, "No hi afegeixis més mostassa!" o, com en diem a casa, "No hi fiquis més cullerada, coi!". Que no veu que ja estaven a punt de matar-se? Per què s'hi immisceix? Encara ho ha complicat més.

Maques, eh? Encara me'n guardo algunes més a la butxaca, i les que vindran però, per ara, crec que amb aquestes ja n'hi ha prou. Sempre és difícil interpretar aquestes coses fora de context, encara més intentar explicar-les sense cagar-la gaire però es fa el que es pot. I ben contenta. Un altre dia més. Fins aleshores recordeu sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!