L'ouroboros telefònic de CINESA

Cinc anys després de l'última estrena de Harry Potter, Warner torna a la càrrega. Aquesta vegada, amb la invenció d'una nova pel·lícula ambientada uns quants anys abans que en Harry tragués el caparró al món. I dic "invenció" perquè qualsevol que s'hagi llegit "Bèsties Fantàstiques i on trobar-les" sabrà que 39 pàgines (en la seva versió catalana) no donen ni per un capítol d'una Mà de Contes, menys encara per una pel·lícula de 135 minuts. I ja no parlem de 5 parts (sí, sí, 5 parts). I espereu que, després d'això, li arribarà el torn a "El Quidditch de totes les èpoques" i "Les Rondalles del Bard Gallard". Acabarem ben farts de tant endrapar Harry Potter & Associats. I que consti que no estic criticant la pel·lícula, perquè penso anar-hi dissabte mateix, sinó que us informo sobre la adequació de tot plegat: el film se l'han tret de la màniga, pim pam. De la màniga de la Rowling.

Però no volia parlar exactament sobre això, no, sinó més aviat sobre les deficiències pròpies de la indústria del cinema a casa nostra. Dit de manera clara, que els de CINESA són tots una colla d'inútils. Punt i a part.

Per què? Bé, porto tota la setmana revisant la web, per intentar informar-me sobre les projeccions en català de la pel·lícula. Considerant que, amb excepció de la primera (quina tocada d'ous per part de la Warner), totes les pel·lícules han estat emeses en català als cinemes CINESA, seria d'esperar que, a la seva web, es disposés d'aquesta informació. És a dir, que l'usuari pogués consultar quins cinemes ofereixen la versió catalana i en quins horaris. I també, posats a demanar, la venta anticipada d'entrades, però d'això en parlaré un xic més avall. La qüestió és que, a la web, no se'n diu res (o jo sóc molt negada i no ho he trobat). Jo, que sóc d'enciclopèdia i diccionari de paper, he pensat "Calla, trucaràs al servei d'informació, com s'ha fet sempre, i ja està.". Sí, els collons. Pots trucar si et ve de gust, altra cosa és que t'informin. En el meu cas, he marcat el telèfon i he esperat l'inevitable contestador automàtic. Aquest m'ha dit que el servei de venta d'entrades per telèfon es cancel·larà l'any vinent i que si volia informació sobre la cartellera premés 1. He premut 1. Què m'ha contestat, la satànica màquina? Que si volia informació consultés la web o la cartellera del diari. OLE TÚ! De debò? De debò m'estàs dient que consulti una web que em recomana trucar al servei d'atenció telefònic? Pot existir cosa més inútil? Feia falta? Era realment necessari? Jo crec que no. I, per rematar-ho, no és un número de telèfon "normal", un nacional d'aquells que han de tenir per obligació però que és impossible de trobar enlloc, no, és un 902. A sobre de puta, paga el llit. Els penja una pebrotera mai vista...

Total, que això no és tot. Per acabar-ho d'adobar, i a poques hores de l'estrena, a la web de la Generalitat de Cinema en Català ni tan sols surt confirmat si CINESA projectarà o no la pel·lícula (els Cinemes Verdi sí que la fan). "Per què?" es pregunta la Nalataia amb llàgrimes als ulls. Ja us diré jo el perquè: són uns INÚTILS.

I encara s'ha de sumar a la mescla la impossibilitat de comprar on-line les entrades. No hi ha hagut manera. Al principi, vaig pensar que, per mirar si la feien o no en català, podria provar d'entrar al programa de gestió d'entrades i "fer veure" que les adquiria. M'hagués sortit més a compte donar-me cops de cap contra la paret; hagués fet el mateix servei. Com a mínim, m'hagués estalviat la frustració d'haver de barallar-me amb la seva maleïda web.

Suposo que demà em tocarà consultar el diari, com molt amablement m'ha recomanat el servei telefònic inepte de CINESA. Tot serà que el diari tampoc ho tingui clar: ja se sap, d'errates tipogràfiques n'està el món ple. Sigui com sigui, espero i desitjo que la projectin en català o hauré de buscar-me un cinema en anglès i tots els que hi ha a Barcelona em queden massa lluny ;___;

Fingers crossed, que ja prou dolor em causa no poder veure "Harry Potter i la pedra filosofal" en català (i us ho diu una que, per coses del destí, va veure la versió castellana als cinemes quatre vegades i mai es cansava de repetir com de dolent era el doblatge). En fi...

Us deixo aquí, reflexionant sobre la vida, i me'n vaig a passar por una estona, que els d'American Horror Story saben molt bé com fer-ho (no mireu la segona temporada si sou uns cagacalces com jo, us ho dic per experiència). Bona nit i bon profit! I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Menys els de CINESA i certs funcionaris malcarats: he conegut pets de vaca més simpàtics. Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!