All Souls Trilogy: el dia que PER FI vaig creure en la indústria cinematogràfica.

Ja sabeu que, quan m'emociono, ho faig amb totes les lletres (com ahir, quan la vena fangirl va cedir una mica més mentre amb la Txell parlàvem d'en Rainer). I després de llegir això al Tumblr oficial de la Deborah Harkness no puc fer altra cosa que cridar com una nena histèria, gyaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

http://deborahharkness.tumblr.com/post/110098536680/news-update-im-delighted-to-share-that-the-all

A vosaltres us importa una merda, ho sé, però... des de quan m'interessa a mi el que opineu vosaltres? Me la pela! xD

És una gran notícia perquè és una gran trilogia. I si bé l'autora ja va di que estava negociant amb una productora per a fer-ne la pel·lícula (o pel·lícules, que tots tres llibres no hi caben en una), m'agrada molt més la idea que sigui sèrie de televisió que no pas film. Bàsicament, pel format: una sèrie té l'avantatge de poder oferir l'adaptació d'aquest llibre en un conjunt de capítols, facilitant la coherència argumental i donant lloc a menys retallades de guió. A més, també permet als actors adaptar-se millor als seus papers i fer-ne una interpretació més coherent i fidedigna. Òbviament, una adaptació televisiva també permet afegir detalls i subtrames que la pel·lícula s'ha de saltar a la torera. I dura més, cosa que permet al públic general gaudir de la sèrie i als fans acèrrims, desenvolupar una relació de dependència sana i fregant l'assetjament digna de qualsevol groupie del Justín.

Pot ser que la tria dels personatges estigui ja molt usada (amb més o menys efectivitat), cert. Tots hem llegit històries de vampirs, bruixes i daemons. Tots sabem que poden ser obres mestres (Dràcula) o cagarros defectuosos i pudents (Crepúsculo). Això no vol dir que l'angle que se li doni a la trama hagi de ser necessàriament dolent. De fet, la trama de All Souls Trilogy tampoc és tan poc habitual: una bruixa una mica maldestra que s'enamora perdudament d'un vampir taciturn i amb aires aristocràtics. Segur que a tots us sona alguna cosa semblant. Tot depen d'on incideixis amb més força: en aquesta dualitat que ofereix la necessitat de sang, que tant pot ser aliment com moneda de canvi eròtica; com en la necessitat d'oferir a un públic hormonat, romanç barat i dolent. Això és cosa de l'autor. Personalment, prefereixo la versió adulta i seriosa de tot plegat. 

El cas és que All Souls ho té: aquest fusió entre la fantasia més imaginativa i fets històrics reals, personatges sucosos i tocs de realitat científica ben entrellaçats amb coneixements actuals. Tot aquest conjunt es posa a disposició d'una creació original anomenada novel·la.

Ja estic desitjant saber qui seran els actors que donaran vida a l'elenc de personatges creats per a All Souls, que en seran uns quants. De fet, em moro, literalment, de ganes de veure la cara d'en Matthew. Espero i desitjo que sigui exactament allò que les fans esperem, i no em refereixo a que sigui mega guapo ni res d' això, no. El que vull és un actor que sàpiga captar l'essència d'aquest esplèndid vampir i interpretar-lo com si hagués nascut per a fer-ho. Ser o no atractiu, per a mi, és més qüestió de personalitat que de físic: no vull un Matthew amb la personalitat d'una patata.

Us mantindré informats! Porteu-vos bé, llegiu molts llibres interessants (i després me'n feu cinc cèntims) i no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!