L'herpes virus, aquell gran desconegut i la seva no-relació amb GranOtaku2011 - Especial Nadal III

Maco, el títol de l'entrada, eh? Aquesta segur que no us l'esperàveu xD. Va, que em perdo.

A l'última entrada ja us anunciava que l'Especial de Nadal d'aquest any estava quasi a punt de sortir del forn. Doncs mira, ara mateix l'acabo de treure, tot empolainat i preparat per a servir. Segurament pensareu que m'he begut l'oremus o que, mentre l'escrivia, vaig esnifar cola, superglu o qualsevol altra cosa igual de nociva i d'ús habitual. Potser teniu raó, potser no, time will tell No em jutgeu, jo no ho faria...

Bé, primer les coses importants. Tubercles, m'ha sortit un herpes a la zona dreta de la barbeta que ni els cràters ocults de la lluna! És una cosa lletja, ovalada, rasposa i gran, sobretot gran. Penseu que pel carrer, la gent se'l queda mirant com hipnotitzada! Me germana comença a sospitar que, potser, no sóc tan humana com dic i que tiro més cap a la banda dels zombis! I avui encara és portable... perquè la setmana passada era un sinvivir, tot el dia amb la tifa aquesta enganxada a la galta...

Si fins i tot l'Oda sap de què parlo!

Tot va començar divendres 6 (maleïda setmana blanca) en forma de gra. Un gra normal i corrent que la Mare va veure i va dir "Fora!". Fins aquí, tot correcte: una mica d'aigua oxigenada, un parell de copets a l'esquena i cap a casa. Però el dissabte per la tarda vaig notar una inflamació molt poc natural, una d'aquelles que penses "M'estaré clonant?". Però sóc molt meva i no en vaig fer gaire cas. Fins diumenge a la tarda quan, a punt de començar ioga, una de les meves companyes em diu, tota ella amor i delicadesa, "¡Menudo bicharraco tienes ahí! Pero no te toques los granos, ¡jodía!" (sí, sí, el "jodía" també). Un "ja ja ja" per aquí, uns quants "sat nam" per allà i arribo a casa. Em planto davant del mirall... y me encuentro al monstruo: una cosa vermella, calenta, coent i acompanyada de vesícules transparents. "Tate, un herpes." i no sóc metge... però la vaig clavar. Em poso l'aciclovir, me'n vaig a dormir... i al dia següent m'aixeco amb un cràter a la cara. Literalment. La crosta que s'havia fet a la nit, em va caure mentre em rentava la cara i va aparèixer un forat! Un maleït esvoranc en carn viva a la cara. M'hi poso més pomada i el tapo amb una tireta... per allò del què diran, que podrien haver estat moltes coses, creieu-me. Dimarts vaig al metge, amb un cràter mida XXL i la doctora de capçalera em diu que sí, que efectivament és un herpes (però no perquè se'l mirés gaire, no, sinó per la descripció dels símptomes) i em diu que segueixi amb l'aciclovir o bé que m'ho netegi amb alcohol. Segons ells, igual d'efectiu però el doble de dolorós. Imagino que el meu sentit del dolor deu ser diferent del de la resta perquè mal no me'n va fer... coïssor sí, però dolor? Nah. I d'aquesta manera tan peregrina, el meu nou inquilí i jo passem la setmana: entre alcohol etílic al 96% i irades furtives de la gent. Però diumenge La Cosa arriba al seu clímax i me'n vaig a urgències. 

Incís: penseu que els metges les veuen de tots els colors, i més el que s'estan d'urgències. Així que, per molt exagerada que sembli la reacció, no, no ho va ser. Fi de l'incís.

Diumenge. Urgències. 19 h i poc de la tarda. Ja us podeu imaginar la velocitat a la que vaig sortir d'allà. Només us diré que eren les 23 h de la nit quan entrava per la porta de casa. Tornem enrere. Un cop a urgències, em visita l'infermer per valorar la urgència de la situació. I a jutjar per les dues hores que vaig estar veient el 3/24, jo diria que estaria entre uns 0º i uns -195,8º, més o menys. Al final, entro al box i apareix el metge... que flipa mandarines quan em veu l'Hoste a la cara. Li explico la situació, el meu pare me fa d'apuntador, i l'home confirma, per segona vegada en una mateixa setmana, que tinc herpes. Un de lleig i, segons les meves explicacions, inexplicablement gran. I dic inexplicablement perquè aquell bon home no entenia perquè la meva doctora de capçalera no em va receptar l'aciclovir en pastilles, cosa que hagués agilitzat el procés de curació de manera exponencial. Mira, jo tampoc ho sé. Però, el més curiós i meravellós de tot és que tampoc entenia perquè em va recomanar alcohol! D'acord que l'etílic 96% de farmàcia tot ho mata... però un excés és contraproduent perquè, si bé et desinfecta l'epidermis, la dermis, l'hipodermis i tornem a començar, a la llarga, afavoreix una infecció bacteriana (és clar, com elimines a tots els competidors... merda de curses comprades). Per tant, iode, que és molt millor. I pastilles. Com odio les pastilles, els medicaments, en general. No m'agrada gens... però poques opcions tenia. Una setmana farcida de pastilles haig d'estar. Ara, la recuperació de la meva cara no té color: porto dos dies medicant-me i La Cosa ja comença a deshidratar-se. Amb una mica de sort, per Reis podré apropar-me al Pol sense que surti corrent i cridant de por. Puta vida.

I va, que us estic fent esperar expressament, allargant-me i allargant-me perquè sí. Un any més i en primícia mundial, la Mare Tubercle us porta l'Especial de Nadal de GranOtaku2011!

Ja veureu que, aquesta vegada, la cosa ha fet un gir molt, molt inesperat. Als quatre gats que us baixareu això i als dos que l'acabaran... no patiu, la publicació normal de GranOtaku seguirà sent això, normal. Aquest especial ha estat com els experiments de laboratori: trial & error.

Apa, que aviat serà Nadal i haig de preparar moltes coses. Recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

GranOtaku molt mil. GranOtaku és genial. GranOtaku per Nadal.

Advertències

1. GranOtaku Enterprises no es fa responsable dels possibles danys col·laterals derivats de la lectura d'aquest manuscrit. 

2. Aquest manuscrit no ha estat aprovat per la CIA, l'FBI o cap altra agència nacional de seguretat amb un mínim de repercussió mundial.

3. Si no ets d'aquest món i t'has descarregat per error aquest manuscrit, contacta immediatament amb el teu distribuïdor de xarxa i reclama-li un firewall millor: el que tens fot pena.

4. Si ets d'aquest planeta i tens intenció de llegir GranOtaku, arranca't ja els ulls i evita't futures complicacions.

GranOtaku Enterprises agraeix la teva col·laboració.