Tinc una úlcera... (GranOtaku2011 - Dia 10 Part I)

... que es diu GranOtaku2011!! És un bony enorme. I cria com els bolets, a ritme de tortuga. Més o menys.

Aquestes últimes setmanes he estat concentrada en el regal de Nadal, que sé de bona tinta que no us entusiasmarà (bé, a la Shru sí, que té una ment molt perversa... com jo). Només espero arribar a temps o em sentiré molt inútil. Ja us avanço ara que, comparat amb el de l'any passat, aquest especial és més morbós. I esgarrifós. Ju ju ju ju.

Però encara falta per Nadal. Avui us deixo la primera meitat del dia 10. I un resum (Nalataia Tubercle Industries adverteix que el següent resum pot no estar relacionat amb el contingut aquí exposat. També avisa que si no us agrada el resum, és problema vostre, no de l'autora. A més, us suggereix guardar-vos les opinions per a vosaltres, això no és una tertúlia. Gràcies.Ja

"Una nueva y divertida aventura de la pandilla de la ardillaLos miembros de la pandilla de la ardilla están en el desván, pensando a qué pueden jugar, cuando de pronto se apaga la luz. En la oscuridad, las cosas parecen muy distintas de lo que son, y todos están bastante asustados. Bueno, todos no, porque Irene no tiene mied o a nada. ¿O sí?Los miembros de la pandilla de la ardilla están reunidos en el desván. Elisa se ha marchado para hacer unos arreglos en el cole y ellos han decidido esperarla allí. Mientras están pensando a qué pueden jugar, la luz de pronto se apaga. Rasi salta de aquí a allá y les da un susto. Irene cree que unas serpientes están correteando por encima de sus piernas. Por fin descubren que las serpientes no son más que cordones de zapatillas y que el miedo se puede combatir si tienes al lado un buen amigo."



Aquí ho teniu. Que us aprofiti! El mes que ve, més. I potser per duplicat, who knows! Porteu-vos bé i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! (i sí, l'excepció confirma la regla, química bàsica... ?¿). Adéu!!


Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Feel like Sebas-chan in a cage... tiny xD

Comentaris

El Tuberclefòssil més visitat

Més estiu (que no, però quasi) i més perills