GranOtaku 2011 - Dia 9 Part II
No, no us enganya la vista! Els vostres ulls hi veuen perfectament! Tot és correcte, no busqueu lesions al nervi òptic. Després de mesos, MESOS sense saber-ne res, sense publicar ni una trista entrada sobre el tema, GranOtaku torna a les vostres vides. El que no tinc gaire clar és quant temps s'hi quedarà.
No m'entengueu malament. El projecte segueix endavant. Molt lentament, però vaig fent. De fet, l'últim cop que vaig publicar alguna cosa sobre aquesta història d'amor i desventura, va ser al gener... i han hagut de passar 10 mesos per tornar a la càrrega. Així és la meva vida: un projecte en construcció contínua. El que importa és anar fent.
Anteriorment, a GranOtaku2011...
"L'exèrcit enemic avança sense pausa, Senyor! Què podem fer?" els soldats estan espantats. En cap moment els van dir que s'haurien d'enfrontar a pares i amics. A germans. A la seva pròpia por. Però la galàxia no es pot defensar sola, necessita que algú planti cara per ella o les Pilotes de Goma gegants arrasaran amb tot el que trobin al seu pas. És una batalla difícil i el cansament comença a causar baixes, massa baixes. Però no s'ha de perdre l'esperança, no perdeu l'esperança, nois! Cada cop és més a tocar! A cada segon que passa, l'ajuda s'aproxima més... Capità Pastanaga, el necessitem!
Seguiu la història dels nostres valerosos soldats aquí, a GranOtaku!
Anteriorment, a GranOtaku2011...
"L'exèrcit enemic avança sense pausa, Senyor! Què podem fer?" els soldats estan espantats. En cap moment els van dir que s'haurien d'enfrontar a pares i amics. A germans. A la seva pròpia por. Però la galàxia no es pot defensar sola, necessita que algú planti cara per ella o les Pilotes de Goma gegants arrasaran amb tot el que trobin al seu pas. És una batalla difícil i el cansament comença a causar baixes, massa baixes. Però no s'ha de perdre l'esperança, no perdeu l'esperança, nois! Cada cop és més a tocar! A cada segon que passa, l'ajuda s'aproxima més... Capità Pastanaga, el necessitem!
Seguiu la història dels nostres valerosos soldats aquí, a GranOtaku!
Aquesta vegada tinc la ferma intenció de fer-vos anar al dia amb GranOtaku. Sí o sí, no hi ha marge d'error. Bé, només vaig un dia per davant de les publicacions i tinc pendent de penjar el dia 10... així que gaire avançada no estic, no xD
No sóc perfecta, què hi farem. Mira que ho intento, però no hi ha manera. En qualsevol cas, d'ara i fins que acabi l'any, tinc pendents dos capítols més de la meva gran obra que, espero i desitjo, ningú mai, MAI decideixi publicar. Seria una gran error. De fet, llegir-la és un gran error: massa incontinència mental per part meva. Així que ja ho sabeu... pròximament, més!
I passant a un altre ordre de coses, regal de Nadal (tot i que El Corte Inglés encara no ha confirmat, repeteixo, NO HA CONFIRMAT que el Nadal sigui aquí). Gaudiu-lo!
No sóc perfecta, què hi farem. Mira que ho intento, però no hi ha manera. En qualsevol cas, d'ara i fins que acabi l'any, tinc pendents dos capítols més de la meva gran obra que, espero i desitjo, ningú mai, MAI decideixi publicar. Seria una gran error. De fet, llegir-la és un gran error: massa incontinència mental per part meva. Així que ja ho sabeu... pròximament, més!
I passant a un altre ordre de coses, regal de Nadal (tot i que El Corte Inglés encara no ha confirmat, repeteixo, NO HA CONFIRMAT que el Nadal sigui aquí). Gaudiu-lo!
Porteu-vos bé i recordeu sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!
I aquesta cara? Haureu d'esperar al Capítol 11 per descobrir-ho, JA! |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!