Plou i fa sol, les rates es queden a casa.

Ahir va ploure. Durant tota la tarda. I molt. Feia temps que no passava unes hores tan tranquil·la. I sense l'ordinador (tronava massa pels gustos delicats del meu company electrònic). El cas és que la pluja allunya a les bèsties: no hi havia nens al carrer cridant, ni pares mal educats que pensen que als nens se'ls educa a l'escola i no a casa (així els surten els fills; dues paraules "Hermano Mayor"), ni alcohòlics declarats i no-declarats, ni, en general, la púrria que pul·lula habitualment per aquí a la tarda. Només aigua. Va ser una bona tarda. Però no hi ha res que duri per sempre... potser només les partícules subatòmiques. I vist així, els dinosaures encara són entre nosaltres a nivell subatòmic! Ara mateix, la meva persona podria estar formada per matèria subatòmica d'un T-rex!! Em punxen i no em treuen sang. Que intentin punxar-me i ja veurem qui acabarà donant sang a qui.

Whatever, que em desvio del tema. Ahir, a més de pluja, també vam estar d'aniversari. Tot en petit comitè (l'única manera eficaç de fer les coses en aquest casa de bojos). Evidentment, la pastissera oficial de la família va delectar al seu públic amb una nova creació. Traducció: que em va tocar estar-me a la cuina tot el sant matí per a fer un pastís que no arribarà a demà. Però, ei! Cap problema, ja sabeu que m'encanta.

Aquesta vegada ha estat una cosa senzilla. I gràcies al bicarbonat que vaig comprar de pressa i corrent a última hora perquè no em quedava farina (sí, vaig anar al Mercadona a buscar farina i vaig tornar a casa amb un extra de bicarbonat), l'experiment ha queda maco, maco. Molt fàcil: un pa de pessic amb formatge Kiri i una cobertura de formatge mascarpone (de debò, no hi ha formatge al món més trist i insípid que aquest, fins i tot els formatges per untar light 0% calories i desnatats tenen més sabor que el mascarpone) amb xocolata Milka. Sí, heu llegit bé: Kiri i Milka: una oda al plaer culinari. Ni trufa negra, ni foie d'ànec, ni salmó noruec, cap d'aquests es pot comparar a la deliciositat (existeix aquesta paraula? No? Doncs hauria) del formatge Kiri i la xocolata Milka. Tinc la sospita que me germana m'odia una miqueta més cada vegada que faig un pastís... però se la veu tan feliç quan se'ls menja, com deixar de fer-ho?!

Eh que és maca, la meva radioactiva tetera taronja? Les meves amigues
sempre em regalen cosetes chachiguais ;)

I pensareu "què collons li ha passat a la cobertura, que sembla que li hagin
passat bufador pel damunt!?. En un atac d'inspiració i originalitat, vaig
agafar cacau en pols i en vaig tirar pel damunt, mwahahaha!!! Ara que està
a la nevera, forma una doble capa de xocolata irresistible... al paladar i als cops xD

Ara és quan us agradaria formar part de la meva família, eh? Doncs com no tingueu pasta gansa, aneu arreglats. No en volem, de morts de gana... ja ens tenim a nosaltres mateixos. Com aquest matí: per esmorzar, m'he menjat un tros de pastís, un parell de dits d'amplada i dues mandarines. I m'he quedat a gust. Doncs quan he tornat d'alemany, tenia tanta gana que l'aigua de la galleda per fregar tremolava al compàs del meu estómac. I jo que pensava que aquestes coses eren bombes calòriques al més pur estil Homer...

Tenen certa retirada, no? Ò_ò

Total, que me n'he menjat un trosset més, jijijijiji. Per compensar, m'he fet un suc de taronja. Vaja, per compensar no, és que no me l'havia pres al matí (normal, sense taronges poc suc faré). I d'aquí a res, em faré un te ben calentó. Però primer us vull deixar el que serà (o és, perquè al Japó s'estrena demà) l'ending de l'anime de Donten ni Warau.

Und das ist alles! Jo me'n vaig a fer alguna cosa de profit. Encara no sé quina. Porteu-vos bé i no feu el soca, que les coses ja estan prou malament com per haver de treure'us de la presó per pallassos! Igualment, passi el que passi, no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Amb protagonistes així, de bellesa incalculable, per a què volem
guapos de cara?! xD