Història d'una vespa (i com caçar-la). Segona part.

Les vespes han tornat a casa. I resulta que són unes pervertides de la pitjor classe!

La meva germana estava a la dutxa aquest matí, acabada d'aixecar i encara anestesiada per les hores de son. Doncs bé, resulta que mentre deixava que l'aigua la despertés una mica, ha sentit un brunzit. A prop, MASSA a prop. I ha mirat amunt (informe de situació: el nostre bany és més llarg que estret i la dutxa és d'1 metre per 1 metre i està oblidada al final del "passadís"), justament on cau la finestra... i què ha trobat? Una vespa que l'observava amb cara de vici! Estava allà, amagada en un raconet, observant els seus moviments sense perdre'n detall (encara sort que la gent normal, quan es dutxa, no és ni la meitat d'imbècil que les persones del anuncis... buff!). Com és evident, la meva germana ha entrar en pànic. A favor seu diré que ha sabut mantenir la calma i s'ha dutxat en temps rècord. I tot això sense cridar.

Una mitja hora després, m'ha aixecat jo. Pelada de fred. Aquesta matinada he passat fred; m'he despertat amb les mans creuades damunt del pit vampire-like i amb el cobrellit fins al nas. He obert la porta i què m'he trobat? Un comitè de benvinguda organitzat per les vespes?! No!! A la meva germana en barnús!! I l'intercanvi dialèctic ha anat així:

- Enhorabona, Tata! Tens un regalet a ratlles grogues i negres al lavabo!

- Eh?

- Hi ha una vespa! M'estava dutxant i he sentit un "bzzzz". He mirat la finestreta del lavabo i allà estava, la molt *****. Tu saps quan l'Snape s'enganxa a la paret? Allò del WTF?! Doncs igual però  amb el mànec de la dutxa a la mà. He pensat "La mullaràs ben mullada" però després he pensat "Millor que no, a veure si s'emprenyarà i la liaràs". Així que porto mitja hora sense poder entrar al lavabo. Mata-la.

- Eh?

- La vespa!

- ... ... T_T ... ... porta'm l'insecticida.

Entro al bany, tanco la porta (aquest cop l'he tancat jo, la meva dignitat no m'he permès deixar-me tancar com l'última vegada), em trec l'esclop ortopèdic que porto (aquells blanc que fan servir els metges, sí... els tinc de quan vaig estar al laboratori), alço l'insecticida i busco a la bèstia... que s'estava al plat de la dutxa, tan feliç. I me la carrego. La gràcia de tota la història ve ara. Quan li he dit a me germana que ja estava morta, entra i a mitja veu, però amb sentiment, amb una profunditat a la veu que no sabia que tingués, em diu:

No me extraña que seas bajita con esos cojones que tienes.

BRU-TAL. I tot per haver matat una vespa. Jajajajajajaja!! M'he rigut moltíssim, seps. Quines coses tenen, els germans petits. Ara ja ho sabeu: si teniu problemes amb les vespes o abelles, busqueu-vos algú baixet, segur que us ho soluciona xD.

En fi... fe bondat i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Mireu que tinc per apuntar coses! És una pissarra en forma de rex!! >w<.
Acaba de dinar...