11S: Cuinem amb la Mare

No m'agraden les aglomeracions. És un fet. Només, NOMÉS suporto les del Saló del Manga i el motiu és evident a tots els nivells. La resta em suposen un estat d'ansietat tal que el meu cervell entra en estat letàrgic i no hi ha manera de despertar-lo; una espècie de retracció mística que m'enfonsa a la part més fosca del subconscient. I no és agradable. Així que les evito. Per això, enlloc de ser a la Via Catalana, sóc a casa, escrivint al bloc i donant el meu suport mental als valents que s'estan al sol defensant allò que és nostre i volem que ens tornin.

Evidentment, un dia festiu és, per definició, sinònim de mandra i temps perdut. Però aquesta vegada ha sonat la flauta i la Mare s'ha posat a cuinar. Aprofitant que me germana i jo érem soles a casa per a dinar (la mama ha marxat en pla "Super Mama" embolcallada amb una estelada cap a la Via), hem pensat que un dinar normal no ens esqueia i, a falta d'idees i materials millors, hem triat el dinar asiàtic. Maki, concretament. I força bo (per ser la primera vegada que en faig; llàstima d'estora però). Heus aquí els resultats:

Els rotlles fets eren de verdura saltejada i de salsitxa amb formatge (aquest
ha tingut èxit xD)

EL tercer rotlle portava formatge fresc i els brots de soja que veieu donant
voltes per la foto xD. No estaven malament però els faltava sal.

Després de dinar, ens hem acomodat al sofà, tan tranquil·les, i veient "La que se avecina" se m'ha ocorregut que les meves hores a la cuina encara no havien acabat avui. I he agafat el bol que fem servir per a les amanides i me l'he endut a la cuina. La meva germana, amb els ulls il·luminats per l'emoció i la golafreria, m'ha preguntat si faria un pastís. Però no, aquesta vegada no. Feia temps que volia fer cookies i avui ha estat el dia. Quan se'm posa entre cella i cella cuinar alguna cosa, no hi ha força humana que em pugui aturar. Ni humana, ni animal, ni mística ni res de res. Només la nevera i el rebost buits poden frenar aquest impuls creatiu. Per sort, avui tenia de tot. I he fet galetes... que no passaran de demà (massa golafres som, en aquesta casa ¬¬). Afortunadament, són tan simples de fer que qualsevol pot dedicar-hi un moment.

Segur que ho deixo a la nevera fins a la nit i una que
em conec prou bé hagués confós la massa amb pit de
pollastre xD

Com podeu comprovar, aquesta vegada no m'ha quedat una massa amorfa, sinó galetes ben diferenciades entre elles. Gràcies, Google.

Només falta tastar-les, però fins que no torni la tastadora oficial de la casa, res de res. Ara, el que m'agradaria saber és on diantre són les xips de xocolata. I mira que n'he posat força... aquest forn encara me la té jurada. Un dia d'aquests hi parlaré molt seriosament: si vaig solucionar els malentesos amb el portàtil, també podré amb el forn.

A tots aquells que comenceu la setmana que ve les classes, a tots als qui us hagi tocat posar-vos les piles aquesta i als qui, com jo, encara els queden uns dies de llibertat... foteu-li canya! Que es noti que l'estiu ens ha deixat carregats. Porteu-vos bé... i ens llegim aviat! I recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!