Sant Jordi 2014: un desengany rere l'altre

Per primera vegada a la meva vida, m'agradaria poder dir que "Leer no sirbe pa na, teteh. Io no lo ago i mira, sohy algien en la vidah" perquè el passat 23 d'Abril va ser un dia trist per a mi.Quatre hores de les més frustrants de la meva vida... i mira que he tingut moments desesperants.

Els presagis no eren gaire bons, tampoc ens enganyem: tots els llibres que espero amb ànsia surten a partir de Juliol. Però tampoc m'esperava la patacada que m'he fotut. Dimecres pel matí em vaig estar mirant l'especial de La Vanguardia sobre les novetats per St. Jordi però no va haver-hi res que em cridés l'atenció, quelcom insólit perquè sempre hi ha algun títol que m'entre pels ulls, ni que sigui pels colors de la portada. Enguany res de res. Molt penós, tot plegat. Però tampoc era qüestió de perdre l'esperança (ara, si l'hagués perdut tampoc s'hauria notat la diferència).

La tarda va arribar i a mesura que la proximitat al centre es feia més present, les meves esperances de comprar llibres augmentaven. Però tinc mala sort, vés. Quatre hores donant voltes Rambla amunt, Rambla avall només van servir per a fer-me pols les cames, efectes que encara avui arrossego. De llibres, cap... cap que pugui llegir immediatament, vull dir. Perquè sí que me'n vaig comprar un: "Der kleine Prinz". Sí, en alemany, una espècie d'acte de tortura auto-imposada. Millor no pregunteu.

El cas és que un sol llibre no fa St. Jordi. I en el meu cas, que ni tan sols el puc llegir, encara menys. La nota positiva de tot plegat és que tindré entreteniment de sobres a l'estiu, tot i que això no compensa el sentiment de pena i pèrdua que encara sento després d'haver passat el pitjor St. Jordi que, a dia d'avui, sóc capaç de recordar.

Hauré de llegir de prestat.

Sentiu-vos afortunats si la lectura no us agrada la meitat del que m'agrada a mi; segur que així mai experimentareu aquesta melangia. I no sigueu mala gent, recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!