Un únic dia no és suficient

No m'agrada el Dia de la Dona. No és un dia que vulgui celebrar. Ni m'agrada fer pena. No vull que el dia 8 de Març se'm dediqui per ser dona. No vull ser el centre d'atenció. Perquè només és un dia i l'any en té 364 més. Vull que se'm respecti cada dia. Vull que se'm valori cada dia. Vull que se'm tingui en compte cada dia. Vull poder anar pel carrer sense por. Vull poder ser lliure per triar, per decidir. Vull ser, en definitiva, un ésser humà més, no una ciutadana de segona.

Perquè és molt maco dir que el dia 8 honrem a la dona. Perquè queda molt bé fer-se fotos entregant un ram de flors en memòria de les dones que ja no hi són perquè algú va decidir per elles que no havien de ser-hi. Perquè és molt lloable recordar les grans ments femenines. Perquè és just ser crític amb tots aquells que creuen tenir poder absolut sobre les dones. Perquè lluitar per la dona està bé.

Però és hipòcrita.

Si vols demostrar que estàs de part nostra, fes-ho cada dia. Si ens valores perquè, com tu, som persones humanes, demostra-ho cada dia. Si penses que encara hi ha molt camí per recórrer, queda't amb nosaltres i ajuda'ns a obrir-lo.

Ser just un dia no et converteix en just tota la vida. No elimina càrrec de consciència. No desgrava a Hisenda. No et garanteix un seient de primera fila al Teatre. No et proporciona un sou de per vida. No t'alimenta ni a tu ni als teus. No ajuda als altres. En definitiva, no fa una merda.

Em sembla genial que un dia a l'any es recordin totes les dones que han influït en la història, en la ciència, en la política, en les belles arts i en qualsevol camp imaginable. El que no em sembla genial és que, passat aquest dia, acabi tot. "Borrón y cuenta nueva" que diuen, com si un sol dia fos la panacea a tots els problemes; una espècie de recepta màgica per tots els mal de caps.

No, senyores i senyors, no ens equivoquem, perquè avui, igual que demà, igual que abans d'ahir, igual que d'aquí a un mes, les dones seguirem al mateix lloc: un graó per sota. Seguiran les amenaces, seguirà la violència, seguirà la discriminació, seguirà el dolor, seguiran les retallades als nostres drets (sí, exacte, penso en la Llei de l'avort i en el desgraciat que l'ha promulgat com si fos la cosa més meravellosa que existeix), seguirà el "Ven aquí, bollito, que te relleno de crema", seguirà la por, seguirà aquesta maleïda costum de fer-nos sentir vergonya, culpa, fàstic de ser dones. Això sí, tindrem una dia a l'any només per a nosaltres. Que bé!

Digueu-me egoista, però jo no en vull només un, els vull tots.

Porteu-vos bé, cada dia, sense excepció i recordeu sempre, sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!