GranOtaku 2011 - Dia 9 Part I

Booooooooooon dia, Tubercles! O bona tarda, que ja passen de les 12. Bé, tant és.

Si no recordo malament, en l'entrada anterior us comentava que GranOtaku va avançant; lent però segur. Molt lent, de fet. Però hi ha forces superiors a mi que m'allunyen inexorablement de la meva obra d'art, la meva obra prima! Ja passa que com més ganes tens de fer alguna cosa, més difícil t'ho posa la vida. Un exemple: jo vull ser rica del cagar però no hi ha manera, el karma m'ho posa molt i molt complicat. I a cada dia que passa, més. És un peix que es mossega la cua. També volia ser una biòloga de profit i mira'm, treballant al Botànic. No tot és del color que volem.

En qualsevol cas, sigueu rics o no, treballeu d'allò que voleu o no, la Mare ha pensat que les excepcions es van crear per algun motiu. i per això, en faré una... i de les grosses! En lloc d'esperar a mitjans de Febrer (que estaré de feina fins al cul), em llenço a la piscina i premio la vostra capacitat mental per aguantar-me amb una nova entrega de GranOtaku 2011! Perquè no tothom té el que s'ha de tenir per seguir al peu de canó després de tants anys i de tantes entrades on lògica i raó brillen per la seva absència. S'ha de tenir estómac i molta sang freda. I vosaltres heu demostrat estar fets d'una altra pasta. A veure si us decidiu d'una vegada a engendrar la següent generació! Que necessitem més gent com vosaltres: frikis!

Va, que aquest capítol ve carregadet. Gaudiu molt amb la lectura. I critiqueu tant com vulgueu, que no us faré ni cas! Sinceritat és el meu tercer nom; del segon no me'n recordo.

Per cert, passeu-vos per la secció de "Descàrregues i Torrents", a veure què us sembla la nova decoració. Ni us imagineu quantíssim em va costar trobar un programa simple, SIMPLE, que em permetés fer uns banner que m'agradessin i que no em fessin maleir a tots els informàtics i programadors del món per crear uns software tant refotudament complicats. Gràcies a les Deesses que existeixen els editors on-line.

Bé, porteu-vos bé. I abrigueu-vos, que avui fa fred. I recordeu sempre, sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

"Cojo un muelle, lo tiro por el retrete. Y ya son 150 muelles los que he
tirado por el retrete". Un home que té un llapis de cera dins el cap
no sap comptar fins a 150... fins a dos i gràcies! xD