La vida és suggestió

Ara fa uns dies, un parell de setmanes potser, la meva germana em proposava un experiment: escoltar (no mirar) un vídeo a YouTube, un que em deixaria amb el cul enganxat a la cadira. Li havien passat aquell mateix matí a classe i no va poder evitar fer-me'n partícip; a mi i a tota criatura vivent que hi hagués a casa. El vídeo en qüestió era un experiment psicològic sobre percepció. I com que em va agradar tantíssim, el vull compartir amb vosaltres (de perles com aquestes, n'hi ha arreu però és força difícil trobar-les; si ens les ofereixen, per què no agafar-les?).

Abans de res, però, heu d'estar ben atents a les instruccions (que tampoc són moltes) i a l'explicació: primer, busqueu uns auriculars. No cal que siguin última generació, n'hi ha prou que funcionin i aïllin el so del vídeo del so exterior. Segon, quan li doneu al play del vídeo, tanqueu els ulls. Heu d'estar totalment concentrats en el vídeo. I relaxats, sinó, perd la gràcia. No patiu, que no hi ha ensurts, ni crits ni cap so extraterrestre que amenaci en deixar-vos més sords que una tàpia. Tercer, us recomano que seieu en algun lloc còmode, encara que si voleu estar estirats al llit, també serveix (el poder de suggestió d'aquest vídeo és brutal). I ja està. Fàcil, eh?

Bé, ara l'explicació (el vídeo està en anglès i si penseu que potser us perdreu, no estarà de més saber de què va d'avantmà): sou un home/noi que entra en una barberia a tallar-se els cabells. Quan sou dins, us atén un home que es diu Manuel i us diu que el barber (ell només és una espècie d'animador espontani) us atendrà enseguida. Us asseieu a la butaca i, pocs segons després, entra el barber. De fons, sentiu en Manuel tocant la guitarra. Quan el barber es posa mans a la feina, us explica pas per pas (més o menys) què està fent en tot moment; que si bossa de plàstic al cap, que si tisores, que si màquina d'afaitar i, mentrestant, us va explicant que la vostra ment és qui fa les associacions so-posició, que no necessiteu els ulls per saber què teniu a la vora o com de llunyà o proper està ell; que la vostra ment és capaç d'endevinar-ho. Quan acaba, us dóna les gràcies per haver-li dedicat part del vostre temps i us acomiada alegrement. Fi.

És espectacular el truc mental que ens juga el nostre cervell: quan jo vaig sentir el vídeo per primera vegada, estava asseguda al llit de la meva germana i em vaig posar a riure de la gràcia que em feia tot plegat; era plenament conscient del matalàs sota el cul, de les olors de l'habitació però, tot i així, la meva ment em deia que estava a la barberia, que m'estaven tallant els cabells (la meva mare fins i tot va intentar evitar-ho xD). És una passada. En fi, aquí teniu el vídeo. I recordeu: ulls tancats.