[Ressenya] Jurassic Park - Michael Crichton

Només han passat set dies després de St.Jordi i ja m'he llegit un llibre que NO estava a la llista xD. Sóc una ànsies... però és que el vaig veure a la biblioteca de la E.O.I i em cridava, em suplicava que me l'emportés a casa i me'l llegís. No podia negar-m'hi.

Bé, el llibre en qüestió no és un altre que Jurassic Park. En anglès. I per què en anglès? Perquè puc. I perquè les versions originals sempre són millors. No dic que les traduccions siguin dolentes ni res, no. Però, sent sincers a la realitat, sempre hi ha matisos que es perden. I ja que m'he passat la vida estudiant la llengua de Shakespeare, que menys que fer l'esforç.

La veritat, poques coses es poden dir d'aquest llibre. Al cap i a la fi, tothom sap de què tracta i les sorpreses i spoilers són els mínims. Tot i així, no està de més aclarir que llibre i pel·lícula són dos móns a part. I no ho dic com a punt negatiu, tot el contrari: l'un complementa l'altre. Personalment, recomano veure primer la pel·lícula i després llegir el llibre principalment pels detalls. Com és d'esperar, la pel·lícula ha estat tallada, enganxada i reorganitzada per qüestions purament tècniques: no hi ha prou temps per a encabir-ho tot. De fet, hi ha alguns passatges del llibre que passen en la segona peli, "The Lost World". Però ja parlaré d'aquest quan arribi el moment.

Us deia que llibre i film es complementen l'un a l'altre... i no és pas exageració per part meva: alguns cops, durant la pel·lícula, tens la sensació que els conceptes ballen, que tot va molt ràpid i que falta, en certa manera, un rerefons ben definit. Està clar que veure els dinosaures en plena acció és una delícia però en el llibre són molt més que animals que es mengen als visitants: tenen la seva història, la seva personalitat. I el film potser no ho reflecteix prou bé. Al llibre queda prou clar, per exemple, que els velociraptors no són tan monstres com es pugui pensar. Tot i que cabrons sí ho són. I llests, molt llests.

També se'ns mostra un tiranosaure més "verídic", tenint en compte les limitacions de la ficció, és clar. A la pel·lícula, és la gran bèstia que atemoreix a tothom amb la seva presència; una criatura sortida d'un malson: un escorxador amb potes. Al llibre és un animal perdut, intentant adaptar-se a un lloc que no li correspon i que, en gran mesura, no l'accepta. 

Alguns detalls menors fan que el llibre sigui indispensable. Com ara, les bones explicacions sobre genètica i biotecnologia. O les teories matemàtiques que, com a fil conductor, acaben sent la base sobre la qual s'aixequen els fonaments de la història. També són interessants les interaccions dels personatges: l'advocat que vol comprovar que les inversions en el parc s'ho valen i que es troba a la corda fluixa però que és més del que sembla, el caçador experimentat encarregat d'enfrontar-se als velociraptors i que resulta molt més simpàtic del que es veu; la valentia de la Dra. Satler i l'increïble instint del Dr.Grant; la natura torra-castanyes del Dr.Malcom que com a secundari molt bé però ja veurem com s'ho munta com a protagonista; la tossuderia d'en Hammond i la seva incapacitat per veure que l'ha cagat estrepitosament, les ànsies de reconeixement del Dr.Wu, encarregat de tornar a la vida als dinosaures i que és incapaç d'adonar-se de les seves limitacions, com a persona i com a científic. I els nens. Amb ells és millor fer un punt i part, ja que res a veure amb la pel·lícula: ni les edats, ni les habilitats, ni el caràcter.

No és pas un llibre que es faci pesat, ni tampoc llarg: 300 pàgines i escaig. I tot i saber com es desenvoluparà, sempre hi ha sorpreses amagades. Sobretot pel que fa al final. I també per les conseqüències derivades de l'experiment; ja siguin a nivell d'un segon llibre com a nivell individual de dir "Hòstia! Passa X per tal, tal i tal. I semblaven estúpids!". 

La novel·la de Jurassic Park enganxa. I molt; a punt vaig estar de passar-me de parada de metro de tant concentrada que estava. I et fa pensar, sobretot en si ens estem comportant com toca, en si som tan indispensables com creiem. Al cap i a la fi, com en Malcom insinua "La Terra ens sobreviurà a tots, val la pena seguir anant-hi en contra?".

Jurassic Park ha estat un llibre que he gaudit molt. Igual que faig sempre amb la pel·lícula. I si no fos perquè a casa meva hi ha més llibres que persones que se'ls poden llegir, me'l compraria. Vés a saber, igual que "Dos velas para el Diablo" és un llibre que em llegeixo dos cops a l'any, potser Jurassic Park també seguirà aquest camí. 

En fi, que us el llegiu, que val la pena.

I res més per ara, que no avui, mai se sap. Quan m'acabi "The Lost World", us ho faré saber. Ara que li he agafat al gust a això de donar la meva opinió sobre els llibres que cauen a les meves mans i que, tot i la inconstància i inconsistència dels meus arguments, sembla que ningú li posa pegues perquè no hi ha déu ni deessa que llegeixi el meu bloc... potser m'animo a fer-ho més sovint. Potser.

Que vagi bé i bona lectura... el que sigui xD. I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Però mai estareu al nivell del T-rex, se siente.

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Quiéreme!