Mona 2013

Bé, Dilluns de Pasqua a Catalunya. I com mana la tradició, mona per a tothom. Tothom que tingui un padrí o padrina disposat a regalar-li, per descomptat. No és el meu cas. Però a mi plim! Si la mona no ve a mi, jo aniré fins a ella. I la tinc ben a prop: a la nevera de casa, jeje.

Fa molts anys que tant a la meva germana com a mi no ens regalen una mona de debò; una de pastisseria, vull dir. I com que la nostra infància segueix vigent, la mona també. Encara que l'hagi de fer jo! Crec que és el tercer o quart any que la faig... abans, en la comprava la mama.

En tot cas, la meva idea era fer una mona amb xocolata calenta pel damunt i ous Kinder... però resulta que sóc massa ansiosa i no he sabut trobar el moment: els ous Kinder s'han desfet en un mar de xocolata Milka T^T

Peeeeeeeeeeerò està per llepar'se-n els dits. Oh i tant. De fet, amb la xocolata que ha sobrat, he fet bombons de dinosaures... que s'estan refredant al congelador, com quan poses el Petit-suisse al congelador per fer-ne gelat. Semblant. A veure què en surt, d'allà dins xD

La forquilla té denominació d'origen: Londres!! xD. Aquestes coses que
veieu com més clares i fetes un nyap són els ous Kinder. Com a mínim,
n'hi ha un que ha sobreviscut a l'experiment xD

Si us hi fixeu, la part de sota sembla, SEMBLA, cremada. Doncs no. Resulta
que he posat per dins uns snacks de Milka que, gràcies forn, han caigut
cap al fons abans no qualles la massa. Ets únic, forn, Ú-NIC.

Foto detall de la massa. El truc està en 2 de farina i 1 de maizena.

Apa, espero que algú us hagi regalat una mona, ni que sigui un ou de xocolata, i no us hagi tocat fer-la a vosaltres. Que sí, que és molt divertit i tal... però, punyeta! Tant costa regalar-me un pastís de tant en tant!!?? Casum... en fi, s'ha acabat la Setmana Santa. Demà, rutina on.

No feu dolenteries. I recordeu sempre, sempre, sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!