Pastís de pastanaga i glas de formatge i llimona

Suposo que us interessa saber com va acabar la meva odissea amb la còpia de seguretat, no? Bé, quan me'n vaig anar a dormir, el rellotge marcava les 0.10 h... així que feu números i sabreu les hores que m'hi vaig passar. Ara, el millor va ser els dos arxius fantasma que no va poder gravar. De pedra em va deixar. Aquest ordinador meu té un poltergeist dins i es va manifestar ahir. Veieu  Ara entenc moltes de les coses paranormals i estranyes que fa... Un cop més: Nalataia 0 - Informàtica 1. En fi.

Canviant radicalment de tema, la Kireko i jo (sí, sí, la Kireko és real; no pas cap producte de la meva sobrealimentada imaginació) fa cosa d'una setmana que estem programant una trobada d'intercanvi  una d'aquelles llargues tardes que fa molt de temps que no compartim, una tarda per a parlar de llibres, una tarda per a posar-nos al dia sobre assumptes tribals i sense importància, una tarda per deixar-se portar pels còmics, una tarda on arronsar-se d'espatlles i dir "No ho tornaré a fer" quan li expliqui com va GranOtaku (és fort, eh? Ella n'és una de les protagonistes i ni s'ho llegeix!! Vendetta!!), una tarda on tot es permet. I per què us explico els meus extracorporis plans per aquesta tarda? Ahir us comentava que em passaria el matí d'avui en plan cuinera. Efectivament, dit i fet: m'he passat (i encara hi estic ficada fins a les aixelles) el matí sencer a la cuina. Fent què? Això:


xD... mira que feliç, el meu capità!! Jajaja, ni fet expressament, tu!
Glas de formatge i llimona. Buff!! Em sembla que és la millor part del pastís.
2 en 1: pastís i glas. Cada cop se'm desmunten menys, aquestes coses, mwahaha!!
Les sobres... és a dir, el que ha sobrat després de tallar la maxi porció
per a la Kireko.
Resulta que, cada cop que faig alguna masterpiece culinària, la Kireko cau de cul quan ho sap. Però mai arriba a provar-les, pobre. Total, que un dia em vaig aixecar amb ganes de veure a la meva furendo i li vaig enviar un sms:

"Quedamos el jueves por la tarde para tomar un café/infusión/té? En tu casa o la mía? Yo me encargo del pastel!"

Li va costar poc contestar quan va veure la paraula pastís xD. I així van sorgir el plans de trobada. No hi ha res com un pastís per a tenir-la contenta, jejeje. Ja ho sabeu, si la voleu subornar, li feu un pastís. O magdalenes. O galetes. O natilles. O flam. O qualsevol cosa de menjar, de fet: segur que l'encerteu ^^

Només espero que per amor al pastís que li portaré, no  m'arranqui el cap quan ens posem amb GranOtaku. De debò... em fa molta por @__@

Apa... que estic a mig fer el dinar! Ens veiem per aquí un dia d'aquests. I no oblideu mai, mai dels mais, que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Oh, God!! És la nena interior de la Kireko!!
Correeeeeeeeeeu!!

Comentaris

  1. . .
    R.I.P

    PD: Tercer intento...(puto google).
    PDD: Porque hoy (otra vez la autora qu eno me deja poner su nombre real) me ha sobornado con pastel, luego si se me antoja (mientras como pastel, sí, sí de ese de "Pastís de pastanaga i glas de formatge i llimona". Jodeos que yo tengo, buahhahahaha es lo que hace la antiguedad) vuelvo a escribir otro comentario con lo que quería decir al principio.

    ResponElimina
  2. ¬¬ En el infierno ya estas tuuuuu....mala companyía!!! (sbs que es broma... que eres buenaa)

    ResponElimina
  3. Shuu!! Estic absent un temps (com uns dos mesos, tot sigui dit) i entro al teu blog i només trobo que posts de menjar! I quan una té gana, no hi ha millor manera de captar-ne l'atenció que amb unes galetes que fan molt bona pinta a part de ser d'entranyables dinosaures.
    En fi, només volia que sabessis que no m'he mort o que pensis que t'he abandonat sense dir res, cosa molt lletja de fer.
    Per cert, no saps l'alegria que m'he endut al llegir en un altre post que escoltes Bump of Chicken. *___*

    ResponElimina
    Respostes
    1. xD... que si els escolto?? NOMÉS els escolto a ells. I a Gackt. A Gackt sempre.

      M'agrada molt la música que fan. I amb l'últim single, el de ZERO, es van lluir com mai.

      M'alegra saber que no sóc de les poques que els escolten. Wiiiii!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Més estiu (que no, però quasi) i més perills