Pastís de pastanaga i glas de formatge i llimona

Suposo que us interessa saber com va acabar la meva odissea amb la còpia de seguretat, no? Bé, quan me'n vaig anar a dormir, el rellotge marcava les 0.10 h... així que feu números i sabreu les hores que m'hi vaig passar. Ara, el millor va ser els dos arxius fantasma que no va poder gravar. De pedra em va deixar. Aquest ordinador meu té un poltergeist dins i es va manifestar ahir. Veieu Ara entenc moltes de les coses paranormals i estranyes que fa... Un cop més: Nalataia 0 - Informàtica 1. En fi.

Canviant radicalment de tema, la Kireko i jo (sí, sí, la Kireko és real; no pas cap producte de la meva sobrealimentada imaginació) fa cosa d'una setmana que estem programant una trobada d'intercanvi una d'aquelles llargues tardes que fa molt de temps que no compartim, una tarda per a parlar de llibres, una tarda per a posar-nos al dia sobre assumptes tribals i sense importància, una tarda per deixar-se portar pels còmics, una tarda on arronsar-se d'espatlles i dir "No ho tornaré a fer" quan li expliqui com va GranOtaku (és fort, eh? Ella n'és una de les protagonistes i ni s'ho llegeix!! Vendetta!!), una tarda on tot es permet. I per què us explico els meus extracorporis plans per aquesta tarda? Ahir us comentava que em passaria el matí d'avui en plan cuinera. Efectivament, dit i fet: m'he passat (i encara hi estic ficada fins a les aixelles) el matí sencer a la cuina. Fent què? Això:

xD... mira que feliç, el meu capità!! Jajaja, ni fet expressament, tu!

Glas de formatge i llimona. Buff!! Em sembla que és la millor part del pastís.

2 en 1: pastís i glas. Cada cop se'm desmunten menys, aquestes coses, mwahaha!!

Les sobres... és a dir, el que ha sobrat després de tallar la maxi porció
per a la Kireko.

Resulta que, cada cop que faig alguna masterpiece culinària, la Kireko cau de cul quan ho sap. Però mai arriba a provar-les, pobre. Total, que un dia em vaig aixecar amb ganes de veure a la meva furendo i li vaig enviar un sms:

"Quedamos el jueves por la tarde para tomar un café/infusión/té? En tu casa o la mía? Yo me encargo del pastel!"

Li va costar poc contestar quan va veure la paraula pastís xD. I així van sorgir el plans de trobada. No hi ha res com un pastís per a tenir-la contenta, jejeje. Ja ho sabeu, si la voleu subornar, li feu un pastís. O magdalenes. O galetes. O natilles. O flam. O qualsevol cosa de menjar, de fet: segur que l'encerteu ^^

Només espero que per amor al pastís que li portaré, no m'arranqui el cap quan ens posem amb GranOtaku. De debò... em fa molta por @__@

Apa... que estic a mig fer el dinar! Ens veiem per aquí un dia d'aquests. I no oblideu mai, mai dels mais, que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!