Crema Catalana (i no, res de nacionalismes indirectes)

Dont' know why però últimament tinc la sensació que només parlo de menjar, seran imaginacions meves? Puc afirmar, a aquestes alçades de la vida, que encara tinc prou neurones com per dir que la meva imaginació segueix viva? M'estic desviant del tema o és que visc desviada de per si? Whatever.

Avui és el dia del pare i segons la meva mare, que és molt de treure's tradicions de sota les aixelles, resulta que toca menjar crema catalana o natilles. Depèn de com tinguis el dia: si ets el meu pare, mentre sigui dolç i no porti ingredients estranys, qualsevol de les dues opcions anirà bé. Si ets jo... et menjaràs una taronja: m'agrada viure al límit.

Així que m'ha tocat fer el postre. A punt he estat de fer les natilles (per allò de provar les meves pròpies creacions/adaptacions i tal) però la meva mare no en menja i per un postre que SÍ prova, no li faré el lleig de deixar-la sense crema, no?

Total, això:

Crema Catalana feta a casa. Les copes les vaig comprar ja ni-se-sabe per a fer mousse de xocolata. Resulta que són multi-funció, com les impressores xD (hòstia, que doleeeeeent). En fi.

Una altra cosa: gràcies a la quantitat incommensurable d'hores perdudes que passo al Jardí, he pogut recuperar part dels arxius de GranOtaku que tant he arribat a plorar. No és la gran cosa però menys et dóna una pedra (ara que, si hagués tingut una pedra a mà quan vaig connectar el disc extern a portàtil...). I això què vol dir? Doncs que més es va perdre a Roma i mira! ara està ben sencera. I com que l'estiu està aquí al costat... bé, mai se sap quan pot aparèixer un capítol salvatge de GranOtaku per aquí. No desespereu, que ja ho faig jo en nom de tots.

I ara, me'n torno mit meinem Deutschkurs, que dimecres toca examen. Apa, bona tarda tingueu tots... i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Jo vull un Bunsen d'aquests... i no per a cremar crema, precisament.