Mmmmmh, galetes!

Doncs sí, heu llegit bé: avui he fet galetes! Galetes de dinosaures! >w<

Per fi, després de quasi quatre mesos, m'he atrevit a provar els motlles per a galetes que la meva germana em va regalar pel meu aniversari. No tenia gaire clar quina massa fer servir... ni gaire ganes de sortir de casa per a comprar ingredients, així que m'ha tocat improvisar una mica i espavilar-me amb el que tenia; cuina de guerrilla, en diuen.

No han quedat malament: la meva germana li ha donat l'aprovat. Així que ja està xD... només falta el vistiplau del meu pare i ja les podré presentar en societat el pròxim cop que vagi a veure a la família, jeje. Por em fan els "me gusta" al Facebook de me mare que tindran xD.

Apa doncs, aquí teniu la sessió fotogràfica de rigor.

Dir que la massa estava enganxosa és quedar-se curt: era pura massilla!! Ni el puré pedra que prepara la meva mare té la consistència d'aquesta massa... incomparable.

Com era de suposar, he embrutat la cuina des del terra fins al sostre, com a mínim! Estava el marbre que feia pena. Ja veureu, ja, que he fet com els anuncis aquells en els que t'intenten vendre l'oro i el moro: foto de l'abans i foto del després... i en temps rècord!

I les galetes abans d'entrar a la sessió raig d'UVA. Les blanques porten capa extra de farina... es veu que en devia sobrar xD. Crec que han estat al forn cosa d'un quart, minut amunt, minut avall. Però ja sabeu com de desastre sóc jo per aquestes coses; em guio per l'olfacte... i per això se'm cremen la meitat de coses xD. El tinc atrofiat, vés. A més, el problema de sempre persisteix: el forn és una maleïda broma.

Cinc motlles diferents: Triceratops, Diplodocus, Stegosaurus, Pteradon i T-Rex, evidentment. Eh que és maco, ell? Tant blanquet i amb pigues incloses!! xD... ja us he dit que no tenia ganes de sortir a comprar res, no? Doncs això, que he aprofitat allò que tenia a casa... i tenia xocolata negra per a fondre. Així han acabat els dinosaures: pigats xD

Foto random de la meva germana fent una foto a la galeta.

Com ja us he dit: qualsevol que hagués entrar a la cuina mentre feia les galetes, hauria pensat que l'envàs de la farina m'havia rebentat a les mans. Quan la meva mare ha vist la cuina, una mica més i surt corrent en direcció contrària. El primer que m'ha dit, abans i tot de preguntar què feia: Ho neteges tu, no?... Noooooo, li deixaré a la Tata, que ho reculli ella després de sopar. Nos ha jodido! xD En fi, mares...

ABANS

DESPRÉS

Heu vist que eficient sóc? Ni una sola engruna de farina enlloc! Enlloc... menys a la meva roba...

Si, ja ho sé: per a què estan els davantals si no és per a evitar aquestes coses? Per a fer bonic a la cuina?... xD. Massa mainstream pel meu gust. A més, que vaig quasi amb pijama, què importa? Per cert, pels qui reconeguin els pantalons: sí, encara els tinc i me'ls poso, perquè molo mil... i són mega calents. Llàstima que la meva germana perdés la jaqueta, que sinó... I pel que no sabeu de què collons parlo: aquests pantalons de xandall són els que portava quan anava al cole. Blau barrufet... i perquè no l'heu vist complert amb la jaqueta, que era igual. Pena és poc... però els vaig trobar l'altre dia a l'armari i vaig dir "why not?". Després de més de 10 anys, encara m'entren; em sembla molt fort xD

I ja està. Aquí s'acaba la meva tarda, literalment a més, que n he tingut temps per a res més: entre les galetes i escriure això, m'ha passat l'estona volant. Casum, m'hauré de buscar un recula-temps ja. Apa doncs, ens veiem un dia d'aquests amb... amb el que sigui. Sigueu tots molt bons i recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!