GranOtaku 2011 - Dia 8 Part 1

És un fet: odio els codis d'estils, els odio! Tant feliç que era jo quan no sabia que existia l'edició html... per què? Per què?!! Mira que és fàcil fer-ho a la manera antiga, eh? Però no! ;___;... no sé ser tant moderna; el segle XXI no està fet per a mi, jo era més feliç al Paleolític...

I del Paleolític, passem als Cromanyó! I per què? Doncs perquè torna GanOtaku!! Gràcies, gràcies. Després de l'èxit de l'Especial de Nadal (?¿), la publicació mensual d'aquest fanfic agitador de les masses torna de nou; amb més força! Amb més ganes! Amb més pàgines! Amb més de tot! Però (per què sempre ha d'haver-hi un però?) degut a la cancel·lació de Gintama a mitjans de l'any passat, serà més que probable que la publicació balli una mica. Balli? Sí, ja sabeu que a GranOtaku les coses tenen el seu propi ritme. I a jutjar pel que he pogut veure, és més aviat dolent: no hi ha manera de coordinar les coses degudament. La vida és així; estranya... i descoordinada. Sobretot la meva xD. Ho tinc tot una mica abandonat, literàriament parlant, és clar; que la meva neurona pluriempleada segueix divagant a la seva, eh! Així que menys cares llargues: GranOtaku segueix en actiu.

Anteriorment, a GranOtaku2011...

"Els nois de la casa de GranOtaku es trobaven davant el major dels dilemes al qual mai havien hagut d'enfrontar-se: matar o morir. Des de que el Segon Rei de l'Infern havia despertat, les seves vides penjaven d'un fil... i cap d'ells en volia caure. Ara que, en Zoro, tot múscul i corpulència varonil, tenia tots els números per a ser el primer en dir adéu. I els seus company ho sabien. Potser és per això que havien decidit batre's en duel amb el Segon Rei de l'Infern. Però la jugada els va sortit malament... i ara tots penjaven, literalment, d'una corda fina i trencadissa. Però el pitjor no seria la caiguda, no; el Segon Rei els ho havia deixat ben clar. El pitjor serien els moments previs, quan les Sacerdotesses del Segon Adveniment se'ls endurien per a prepara-los pel Més Enllà... dies, setmanes, mesos... temps. Per a elles no existia, per els seus joguets sí; i els semblaria etern... quan van arribar i van triar-lo a ell, els seus companys van respirar tranquils...

- Primera Sacerdotessa del Segon Adveniment: Des d'avui i fins que t'alliberi, ets meu.

- Atobe: MENTIRA!! No me vas a liberar, te lo veo en los ojos!!

- Segona Sacerdotessa del Segon Adveniment: Nos ha jodido! Firmaste un contrato, chincha!

- Atobe: Yo no firmé nada!!

- Segona Sacerdotessa del Segon Adveniment: Claro que sí! Con tu sangre!

- Atobe: PERO SI FUISTE TÚ QUIÉN ME ABRIÓ LA MUÑECA DE ARRIBA A ABAJO, ANIMAL!

- Segona Sacerdotessa del Segon Adveniment: Aaaah, pues haberte negado!

- Primera Sacerdotessa del Segon Adveniment: No malgastis energies, Atobe, que t'espera tota una vida de servitud... a mi, mwahahahahahahaha!!"

... i doncs, us ve de gust saber com segueix la segona prova, eh? Apa doncs...