Fumanya - Coll de Nargó (ISPH 2011)
... Tubercletes i Tuberclets, no sabíeu que vaig estar ajudant com a voluntària en el I Simposi Internacional de Paleohistologia, oi? Bé, doncs ara si. El cas es que com a voluntària, vaig poder assistir a les ponències i, també, a l'excursió que es va organitzar a Fumanya.
Sent com sóc, una enamorada dels dinosaures i de les evidències que ens van deixar fa molts i molts anys, no vaig desaprofitar l'ocasió i em vaig fer un tip de fer fotografies. I, com a bona mama que sóc... en primícia i exclusiva, per a totes i tots vosaltres, LES FOTOS de l'excursió... wiiiiiiiiiiiiii!
Sent com sóc, una enamorada dels dinosaures i de les evidències que ens van deixar fa molts i molts anys, no vaig desaprofitar l'ocasió i em vaig fer un tip de fer fotografies. I, com a bona mama que sóc... en primícia i exclusiva, per a totes i tots vosaltres, LES FOTOS de l'excursió... wiiiiiiiiiiiiii!
Vista general de petjades de Sauròpodes - http://en.wikipedia.org/wiki/Sauropoda -
Detall de les petjades. La marca petita és de la pota del davant. La marca gran és la pota del darrera. Una de les teories es que el dinosaure en qüestió es trobava nedant per una zona pantanosa i, per això, la petjada de la pota del darrera és menys marcada: perquè flotava. L'home de la foto és l'Angel, el guia, i si, està de peu, la paret és vertical.
Detall de la marca deixada per una fulla de palmera (encara que sembli la cua d'un peix).
Una altra impronta de fulla de palmera. Un dels guies ens va dir que els seus fills insistien en que es tractava de la cua d'un peix gegant, però no. De fet, si em trobés una cosa així en mig de la muntanya... ni ho relacionaria amb un fòssil; pensaria "ai! mira quina marca més curiosa ha fet l'erosió sobre la pedra".
Detall de les petjades. La grisa de l'esquerra és la de la pota del darrera i la petita de la dreta, més enfosada, la del davant.
Si us hi fixeu, veureu un munt de foradets a la paret - totalment vertical - que van fent camins, com en zig-zag, i s'entrecreuen entre ells. Són petjades. Les fotos d'aquestes improntes no són gaire bones però no hi havia manera possible d'apropar-se més. Entre la paret i nosaltres hi havia una espècie de llacuna que ens impossibilitava el pas... mala sort.
Una altra fotografia de la mateixa secció. Si us hi fixeu, prop de la fissura dreta de la paret, hi ha com un encreuament de camins, un X. Penseu que el que vosaltres identifiqueu com a roca, en el seu moment era el fons fangós d'un riu.
Aquesta fotografia és tan sols per ensenyar-vos el paisatge des de una de les parets amb petjades. Érem molt amunt i passava un airet tan bo ^^.
Aquí no hi ha petjades, només s'hi veuen els estrats. Els és grisos - o blanquinosos - són els més vells. Aquells estrats amb colors vermellosos, ataronjats, són els més "nous", per dir-ho d'alguna manera.
En vermell, podeu veure la forma d'una petjada. En aquesta zona - Coll de Nargó - les petjades i improntes de plantes estan pintades de colors perquè el públic que hi va per lliure pugui saber què està mirant.
En verd, improntes de fulles de palmera.
En groc, contorn d'ous fossilitzats. Aquests en concret no estan del tot excavats, és a dir, que per sota la superfície encara hi ha restes de closca.
Aquí podeu veure el contorn d'un ou sense excavar - i no senyalitzat - que vam trobar per la zona muntanyosa on més restes d'ous s'han trobat. De fet, fins i tot ens vam poder endur trossets petits de closca fossilitzada. He marcat el contorn amb unes línies grises perquè sigui més fàcil de veure. Veieu els trossos negres repartits aquí i allà? Són fragments de closca.
Dos ous més.
Aquest és el paisatge on els ous van ser trobats per primera vegada; no us recorda una mica a un decorat de pel·lícula? Es veu com molt artificial, eh que si? ^^... sembla que en qualsevol moment hagin d'aparèixer Indis Americans o coiots, jeje.
No es veuen gaire bé, però aquests són alguns dels fragments d'ou que vaig recollir... i que ja estan a casa, esperant que els posi en una caixa petita degudament etiquetats XD.
Va ser un dia entretingut... i llarg, terriblement llarg. El conductor ens va portar per Nacional enlloc de per Autopista i vam trigar pràcticament tres hores en tornar. Tècnicament, havíem de tornar a Sabadell a les 19.30, TÈCNICAMENT! Quan vaig consultar el rellotge, eren les 22.00 de la nit!! Vaig arribar a casa a les 23.15!!! Estava rebentada. I, a sobre, el dia següent havia de matinar per anar a fer la matrícula del màster... buff! En fi, aquestes coses olen passar. Però m'ho vaig passar molt bé. Una cosa més; durant el Simposi vaig escriure dues cròniques: una sobre la "inauguració" del Simposi i l'altra sobre l'acte de cloenda. Quan es publiquin, ja us deixaré els enllaços aquí perquè pogueu llegir-les amb calma... si voleu, és clar.
Res més doncs. Apa, ja sabeu que... SOU TOTS MOLT MACOSAURES!!!! Adéu!!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!
Els companys de viatge. Per cert, com torni a sentir "Any question?" altra vegada, mato a algú.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!