Només 25 més i canviem de centena!¡
Hola altra vegada! Què? Com va tot pel Tubermón? Genial, eh que si? Perquè mira que si no és així... hauré de fer pols a qui sigui que us està fent la vida poc agradable: pare, mare, germans, gos, veïns, cisternes del bany, el que sigui, tan sols m'ho heu de dir i la Mare estarà allà per ajudar-vos XD. Buff! començo bé l'entrada: amenaçant al personal, jejeje... al tema.
Ahir em van passar una cosa que mai m'hauria imaginat. Segur que a vosaltres també. A veure, quants cops no heu estat a casa i ha sonat el telèfon? I quants cops aquest telèfon era d'un número desconegut? Molts, eh que si? I quants altres cops, la persona que trucava, no estava totalment equivocada? Vull dir...
...ring ring...
- Si? Digui?
- Hola, si. Que hi és la Susanna?
- Susanna? No. S'equivoca.
- Ah. òndia, disculpi. Adéu.
- Adéu, adéu.
...pipi pipi pipi...
o
...ring ring...
- Si?
- Teletaxi? Necessito un taxi al carrer Pere IV. Quant trigarà?
- No, senyora, em sap greu. No ha trucat a teletaxi, no.
- Ah, no? Ha! Que no és aquest el 93.XXX-XX-XX?
- No. Aquest és el 93.XXX-XX-XY
- Ha! Vale, vale.
- ...
...pipi pipi pipi...
o
...ring ring...
- Xiiiii?
- ANTONIO! Que ya tengo el número nuevo de la Playboy. Corre vente pa' casa!
- Eeeeeeh... s'equivoca senyor.
- QUE DICES?! A mi háblame en christiano, que no sus entiendo. Ademá, quieng ere tú y que hases en casa ANTONIO!?
- Li dic que s'equivoca, que aquí no hi viu cap Antonio.
- Que mhablé en christiano, coone!!
- ...
...pipi pipi pipi...
... ring ring...
- Se pué sabé porque cohones me cuerga, Antonio?
- AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!¡
- Ux, po haber si mhabré esquivocao de verdá! Jajajajaja
- AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!¡
- Vale, vale, ya cuergo. Tampoco hi que sé bordes, cohone!
... pipi pipi pipi...
- AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!¡
Eh que algun cop us ha passat? A mi molts. Massa cops. I ahir va ser un d'ells. Estava fent la feina de casa (acabant, més ben dit) i van trucar. M'apropo al telèfon i el despenjo...
- Xi?
- Hola, amb en --introdueixi nom--, si us plau?
- Mmmh, no. Aquí no hi ha cap --introdueixi nom--
- No? És aquest el 93.XXX-XX-XX?
- Si.
- És la universitat?
- (cara de la Nalataia: O__OU) Eeeh, no.
- Ah, vaja. Ho sento. Gràcies. Adéu.
- Si. Adéu, adéu. (cara de la Nalataia: O______OU).
...pipi pipi pipi...
La universitat?! Se'm van posar els ulls com a taronges! La universitat!? Jajajaja... apa que si ho arribo a saber abans, me'n vaig a la UAB, saps? XD Aquest és una d'aquelles coses que passen un cop cada mil anys... i mai et pots arribar a creure que t'hagi passat a tu, jejeje. I mira que m'han trucat de llocs estranys: que si Telefònica, Jazztel, Ono, Assegurances Santa Lucía, vés-a-saber-què des de Madrid, la meva germana... psst! però mai havien confós casa meva amb una universitat. Ara em pica la curiositat saber quina uni pot tenir un número remotament semblant al de casa... mmmmh? Jejeje, quines coses...
- I no seria una broma?
- Mmmh, ho vaig pensar. I si ho era, no els va sortir gaire bé. No van tornar a trucar.
- I?
- Home. si pretens fer una broma, no només truques un cop, ho fas varies vegades. Per tocar els nassos, principalment.
- T'hi veig ficada... quants cops ho has fet?
- Jo? Cap, que paga qui truca, no qui rep. Però sé d'algú que si ho ha fet alguna vegada, jujuju...
- Algú? el teu alter ego, potser?
- ¬¬ que no... Ara, si realment era una broma, estava bastant mal parida. Molt.
- Mmmmh.
- Parlant de bromes... com es que no hi eres l'altre dia? Què feies, Shuu?
- Res en particular... vaig anar a fer un tomb...
- Un tomb? On?
- Daixò... mira! és un avió? és un ocell? No, és....
- QUÈ on vas estar?
- Ja t'ho he dit: fent un tomb.
- Ja... ¬¬. Saps que acabaré per arrencar-t'ho, oi?
- aaaaaah... siiiii...
I bé, finito! O no, espera. Una pregunta, algun cop heu rebut visites inesperades a ple matí d¡algú que MAI hauríeu pensat que ho faria? No? Doncs jo si. No fa ni 30 minuts. M'ha deixat de pedra. 5 minuts, no més. Ha estat flaix! ZUM, ZUM! No fa gaire, ho parlàvem amb els meus pares, sobre això de rebre visita d'aquella persona en concret. La conversa va venir a ser alguna cosa semblant a...
- Cada cop que passa per Barcelona sembla que ens eviti.
- Bah, i que? Total, per cinc minuts...
- Ja...
- I què sopem, dius?
- Ah, doncs...
Interessant, eh? Bé, ara si. Prou. Tal i com sempre li dic a en Shuu abans que marxi a fer un "tomb"... SOU TOTS MOLT MACOS! (i pobre de la que pensi que et pot tocar ni un sol pèl!¡) Adéu!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!
No heu desitjat, ni que hagi estat per un moment, ser l'esquelet? Ni per unes dècimes de segon? No? Va, segur que si! Perquè jo vaig voler-ho...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!