Anuncis estúpids creats per publicistes MOLT més estúpids
Maques i macos... ja sóc aquiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiií!¡ >w< wiiiiii!¡ I no, res de comparacions històriques odioses, que avui estic indignada (espero que, en el decurs del dia, la cosa canviï, que sinó...). Per on puc començar?¿... a veure... eren les 9.00 del matí (si, avui m'he aixecat molt aviat, i sí, som diumenge, però no podia dormir... a més, tenia unes ganes inhumanes d'anar al bany...) i m'estava a la cuina, mirant la nevera i pensant què esmorzaria. Al final, m'he decantat per una torrada, llet calentona, te negre i una taronja beeeeeeeeeeeen dolça. Doncs bé, mentre escalfava l'aigua pel te i la llet al microones, he sentit com la meva petita i bufona germana encenia el televisor i buscava Shin-chan a Antena3 (léease .neox, .nova o variants) però, justament, estaven amb els anuncis. No n'he fet gaire cas i he seguit a la meva. Total, els anuncis, anuncis són, no?¿ En fi, ens havíem quedat amb el te i la llet... enlloc d'usar te en fulla, com sol ser habitual, he fet servir te en bosseta. Total, que agafo l'aigua calenta i, mentre l'estic posant a la tassa, sento que la tele diu "... cuando estás con la regla, con Evax, se pasa mejor..."... he parat de cop i he sortit, como alma que lleva el diablo, al menjador. He mirat a ma germana i li he preguntat...
- De debò HA DIT el que crec què HA DIT?¿
- Si
- Però... ES POT SABER QUI CARAI HA FET AQUESTA MERDA D'ANUNCI!¡?¿ QUE AMB EVAX LA REGLA PASSA MILLOR?¿¡¡ DESDE QUAN!¿?¿ Un home. Segur que el publicista és un home...
- No és això. El que volen dir es que... noséqued'unaoferta ... i que per això és millor o alguna cosa així Tata.
- És igual. És molt lleig que l'anunci digui això!¡ Molt lleig. Ni Evax ni Ausonia ni punyetes...
A veure si queda clar, senyor de la publicitat: LA REGLA NO ÉS MÉS FÀCIL AMB UNA COMPRESA!¡ Passar malament, s'hi passa igual hi hagi ofertes, packs especials o compreses gratuïtes caient del cel!¡ Què es pensen, que les compreses són la solució màgica al malestar que provoca la pèrdua de sang mensual que totes, i repeteixo, TOTES les dones patim o hem patit?¿ Si fos així, ja us dic ara que una no: quatre, cinc o les que fessin falta em posaria per evitar-me un dolor que, mes si i mes també, em deixa estesa al llit i no em permet ni aixecar-me de la cadira, un dolor que em fa anar doblegada dos dies, un dolor que em fa plantejar-me seriosament arrancar-me d'arrel tot l'aparell genital femení, un dolor que, sumat al d'esquena, em fa maleir la meva condició de dona, un dolor que... què collons, que fa mal, cagüen!¡ I si no ets dona, no saps del que parlo... encara que, com sempre, tenim aquell sector de la societat taaaaaaaaaaaaant sumament solidari, el sector masculí (o part d'ell, com a mínim) que tan sols saben dir "bah, no n'hi ha per tant..." ... que no n'hi ha per tant, dius?¿ A veure, Home de Neandertal, a tu que et semblaria si algú t'agafes els ous i comences a estirar i estirar i estirar i estirar... així fins al límit, i quan ja no poguessis més, quan creguessis que ja no pot haver-hi més dolor, tornes a estirar?¿ No et sentiries irritat?¿ Adolorit?¿ Si?¿ Doncs així es com desenes de milers de dones ens sentim cada mes; com si algú ens estigues estirant enfora les entranyes, tibant-les, retorçant-les... i no ho podem aturar. Arriba un punt en que, de tan mal que sents, ja no creus que pugui haver-hi gaire coses pitjors. Però t'enganyes perquè, aleshores, torna a atacar. I, si bé és cert que hi ha dones que amb un Ibuprofeno se'ls passa enseguida, puc garantir que no a totes ens passa el mateix. Personalment, he arribat a estar 2 hores esperant que el dolor marxes... i, quan ho fa, no és ni definitiu ni del tot. Sempre queda allà, esperant.
I després de quedar-me ben a gust... us penjaria el vídeo de l'anunci, però no l'he trobat a YouTube ni tampoc a la pàgina web d'Evax. Només us puc dir que espereu a veure si el veieu per la tele. Encara que, si no ho feu, millor per vosaltres.
I, canviant radicalment de tema, us vull fer una recomanació literària. Es tracta d'un llibre escrit als anys 90 i que ens presenta el tema de l'Apocalipsi d'una manera molt peculiar... amb humor. Del bo. Tot va començar quan, el dia de Reis (que per cert, vaig treballar) em vaig confondre de lloc: havia d'anar al Botànic i em vaig plantar a la Miró, per tant, ni portava esmorzar ni llibre ni res. Evidentment, la coordinadora es va sorprendre molt i va trucar a l'empresa, que li va confirmar que havia d'anar al Botànic (al meu favor diré dues coses: els horaris per aquella setmana NO estaven a la taquilla del Botànic i era el Dia de Reis, per l'amor de totes les Deesses!¡). Total, que en deu minuts em vaig plantar (jajajaja XD) al Botànic i, a taquilla...
- Escolta NoiaX, que teniu algun llibre per aquí que pugui pujar a dalt?
- Si. Mira, allà en tenim uns quants. Agafa el que et sembli bé.
I vaig agafar el de l'Apocalipsi.
El llibre es diu Buenos Presagios i va ser escrit per Terry Pratchett i Neil Gaiman. La historia en si no té gaire misteri: els de Més Abaix contra els de Més Amunt, el naixement de l'Anticrist, l'error d'una monja satànica, la destrucció benintencionada d'un hospital, l'aparició d'un gos que gaudeix perseguint rates, unes plantes molt ben cuidades i en Crowley i l'Azirafel, que estimen massa aquest món com per deixar que se'n vagi a fer punyetes. L'hauríeu de llegir, que no està pas malament (sobretot si tenim en compte que el vaig treure d'una mini-biblioteca de quatre llibres de la taquilla del Jardí Botànic de Barcelona). Pel que a mi respecta, m'estic fent un tip de riure ^^. Aquí teniu la portada.
I per avui, és tot, que, pel que veig, no és poc. Al final, el que havia de ser una entrada per a posar mitjanament verd un anunci, ha acabat sent una queixa en tota regla... XD. Com puc ser tan reactiva?¿ O__O vés a saber... I per si això us sembles poc... SOU TOTS MOLT MACOS!¡ Dwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwww!¡
- De debò HA DIT el que crec què HA DIT?¿
- Si
- Però... ES POT SABER QUI CARAI HA FET AQUESTA MERDA D'ANUNCI!¡?¿ QUE AMB EVAX LA REGLA PASSA MILLOR?¿¡¡ DESDE QUAN!¿?¿ Un home. Segur que el publicista és un home...
- No és això. El que volen dir es que... noséqued'unaoferta ... i que per això és millor o alguna cosa així Tata.
- És igual. És molt lleig que l'anunci digui això!¡ Molt lleig. Ni Evax ni Ausonia ni punyetes...
A veure si queda clar, senyor de la publicitat: LA REGLA NO ÉS MÉS FÀCIL AMB UNA COMPRESA!¡ Passar malament, s'hi passa igual hi hagi ofertes, packs especials o compreses gratuïtes caient del cel!¡ Què es pensen, que les compreses són la solució màgica al malestar que provoca la pèrdua de sang mensual que totes, i repeteixo, TOTES les dones patim o hem patit?¿ Si fos així, ja us dic ara que una no: quatre, cinc o les que fessin falta em posaria per evitar-me un dolor que, mes si i mes també, em deixa estesa al llit i no em permet ni aixecar-me de la cadira, un dolor que em fa anar doblegada dos dies, un dolor que em fa plantejar-me seriosament arrancar-me d'arrel tot l'aparell genital femení, un dolor que, sumat al d'esquena, em fa maleir la meva condició de dona, un dolor que... què collons, que fa mal, cagüen!¡ I si no ets dona, no saps del que parlo... encara que, com sempre, tenim aquell sector de la societat taaaaaaaaaaaaant sumament solidari, el sector masculí (o part d'ell, com a mínim) que tan sols saben dir "bah, no n'hi ha per tant..." ... que no n'hi ha per tant, dius?¿ A veure, Home de Neandertal, a tu que et semblaria si algú t'agafes els ous i comences a estirar i estirar i estirar i estirar... així fins al límit, i quan ja no poguessis més, quan creguessis que ja no pot haver-hi més dolor, tornes a estirar?¿ No et sentiries irritat?¿ Adolorit?¿ Si?¿ Doncs així es com desenes de milers de dones ens sentim cada mes; com si algú ens estigues estirant enfora les entranyes, tibant-les, retorçant-les... i no ho podem aturar. Arriba un punt en que, de tan mal que sents, ja no creus que pugui haver-hi gaire coses pitjors. Però t'enganyes perquè, aleshores, torna a atacar. I, si bé és cert que hi ha dones que amb un Ibuprofeno se'ls passa enseguida, puc garantir que no a totes ens passa el mateix. Personalment, he arribat a estar 2 hores esperant que el dolor marxes... i, quan ho fa, no és ni definitiu ni del tot. Sempre queda allà, esperant.
I després de quedar-me ben a gust... us penjaria el vídeo de l'anunci, però no l'he trobat a YouTube ni tampoc a la pàgina web d'Evax. Només us puc dir que espereu a veure si el veieu per la tele. Encara que, si no ho feu, millor per vosaltres.
I, canviant radicalment de tema, us vull fer una recomanació literària. Es tracta d'un llibre escrit als anys 90 i que ens presenta el tema de l'Apocalipsi d'una manera molt peculiar... amb humor. Del bo. Tot va començar quan, el dia de Reis (que per cert, vaig treballar) em vaig confondre de lloc: havia d'anar al Botànic i em vaig plantar a la Miró, per tant, ni portava esmorzar ni llibre ni res. Evidentment, la coordinadora es va sorprendre molt i va trucar a l'empresa, que li va confirmar que havia d'anar al Botànic (al meu favor diré dues coses: els horaris per aquella setmana NO estaven a la taquilla del Botànic i era el Dia de Reis, per l'amor de totes les Deesses!¡). Total, que en deu minuts em vaig plantar (jajajaja XD) al Botànic i, a taquilla...
- Escolta NoiaX, que teniu algun llibre per aquí que pugui pujar a dalt?
- Si. Mira, allà en tenim uns quants. Agafa el que et sembli bé.
I vaig agafar el de l'Apocalipsi.
El llibre es diu Buenos Presagios i va ser escrit per Terry Pratchett i Neil Gaiman. La historia en si no té gaire misteri: els de Més Abaix contra els de Més Amunt, el naixement de l'Anticrist, l'error d'una monja satànica, la destrucció benintencionada d'un hospital, l'aparició d'un gos que gaudeix perseguint rates, unes plantes molt ben cuidades i en Crowley i l'Azirafel, que estimen massa aquest món com per deixar que se'n vagi a fer punyetes. L'hauríeu de llegir, que no està pas malament (sobretot si tenim en compte que el vaig treure d'una mini-biblioteca de quatre llibres de la taquilla del Jardí Botànic de Barcelona). Pel que a mi respecta, m'estic fent un tip de riure ^^. Aquí teniu la portada.
Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!
Tanta sang i tanta tonteria... i he pensat en els tomàquets. Tant rodons, tant vermells, tant tomàquets.