El dia en que vaig perdre el seny... definitivament
Tubercles , si pensàveu que era una persona assenyada, que hi havia una part de mi que encara tenia la capacitat de raonar, estàveu equivocats. Mai ha existit una part així, i ara, menys. Tots tenim quatre queixals del seny i, qui més qui menys, els conserva tota la vida, no?¿ Doncs no és el meu cas: ja feia dos o tres anys que anava a 3/4 , dos o tres anys en els quals el meu raonament havia perdut gran part de la capacitat (graaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan part, de debò) però, definitivament, el dijous passat el vaig perdre del tot, el 1/4 que em quedava va sortir arrencat per les mans del dentista. I va ser definitiu, no hi ha manera de tornar endarrere. Ja no. Així que, ja sabeu, si tenieu l'esperança que, algun dia, aquest bloc recuperes les maneres, anàveu errats. Ara si que és impossible. Conseqüència directa: les entrades aniran a pitjor, paraula ^^ jijiji. I ara, per canviar de tema (veieu com la cosa comença a anar malament, ja ni tan sols intento posar-li una mica de