És de ser inútiles!¡

, avui no espereu res interessant (sé de bona tinta...la del meu boli, que tots espereu amb ansies una entrada meva, jo també ho faria, vull dir, tenir el gran plaer de poder llegir-me a mi ha de ser, com a mínim, orgàsmic!¡ XD)...en fin...
La cosa es que em ve de gust (i també per què he complert amb una promesa llunyana d'apuntar el que em passes durant el dia) explicar algunes de les coses que, per un costat, trobo absurdes i, per un altre, sorprenenment estúpides que pot arribar a fer la gent. M'explico.

- Cosa estúpida número 1: Estava jo tranquil·lament pensant en...millor no dic en què pensava o acabaré als tribunals. En fi, pensava quan, per la porta de l'exposició, ha entrat un senyor mooooooolt alt amb el que, suposo (i a qui dono les meves més sinceres condolències) anava la parella/dona/fulana de turno, el que més us agradi. Pels que no heu estat mai a la expo, us diré que, tot just a l'entrarda, hi ha unes figures retallades en cartró-pluma, figures que són increíblement fràgils als cops i/o fregaments. En general, la gent té la puta mania de passar entremig d'elles tot i que jo els demani que no ho facin. Evidentment, el senyor en qüestió no ha estat una excepció. La cosa estúpida número 1 del dia es que, com faig amb tothom, li he dit "No passi pel mig, si us plau", neutral, sense sonar superior ni enfadada ni altiva ni res. I ell em contesta "Que?", i jo li torno a dir "No passi pel mig, si us plau" i ell, passant pèl mig de les figures, em diu, de nou, "Que? No t'entenc?" (arribats a aquest punt, haig de confessar que m'han vingut unes ganes irrefrenables d'aixecar-me, agafar la cadira per les potes i deixar-li caure dolçament damunt el cap...no sé si els meus ulls reflectien gaire aquesta situació interna...) i jo, educadament i no mossegant-me les ungles por eso del pudor y tal, li repeteixo "No passi pel mig, si us plau" i l'home, girant-se cap a mi amb la barbeta alçada i els punys apretadets, va i em deixar anar "Vale, vale, tranquil·la tia!¡" amb un to de veu que no admet perdó de Deessa: el molt pallasso em culpava (molt i molt maleducadament) a mi de la seva sordera transitòria!¡ Serà cabrón!¡ Sabeu aquell to de veu de "però de que vas?¿ amb qui creus que parles, pringada?¿"...però serà possible!¡ Cabrón llargarut dels collons!¡ es pot saber quin cony de neurona et falta per parlar-me d'aquesta manera!¡¿? Si tens un mal dia no és culpa meva!¡ El pròxim cop escoltes el que et diu la gent, la teva parella/dona/fulana de turno inclosa, i aixíq segur que t'evites futurs problemes...per què els tindras. Però el millor no és només això, no!¡ Quan el pallasso llargarut dels collons ha cregut oportú donar per acabada la visita a la expo, ha sortit per l'entrada (dius " a veure, anormal, que no veus que sortir per on has entrat no quadra?¿") i ha fet el comentari; resulta que, mentre ell sortia, entrava una altra parella que també ha fet l'intent de creuar pel mig de les figures i jo, fent la meva feina, els he demanat que no passesin per allà, doncs el nostre amic, el simpàtic va i diu "ala, otra vez"...aaaaaaaaaaaaah!¡ El código guerrero exige venganza por ello!¡(Orgullo y Prejuicio y Zombis. Ed. Umbriel. Seth Grahame-Smith) llàstima que jo ni sigui guerrera ni tingui codi que sinó...a las cinco en la calle!¡. Abusrd.

- Cosa estúpida número 2: A veure, aquesta vegada és estúpid només pel context de la pregunta en qüestió. Ha entrat una mare de família a la expo, a les 14.00h, hora peninsular. Ella, tota decidida i confiada en la seva pregunta, m'ha mirat i m'ha dit " El jardí botànic tanca al migdia?"...a veure, mujer de dios, en que mundo vives?¿!¡ però que no tens rellotge!¡?¿ Són les 14 del migdia!¡ que potser t'has trobat un cartellet a l'entrada que digues "Tancat. Tornem després de dinar"?¿! Evidentment, la resposta era bastant, diaxò, evident?¿ Si. Li he dit, amb cara de circumstància (o cara de "de debò m'estas preguntant això a aquestes hores del dia?¿ No m'ho puc creure") "No, el jardí no tanca al migdia" i m'ha contestat "Ah, molt bé", a lo que yo he pensado "de bien nada!¡" però m'he callat el comment. Total, que marxa (o això crec) però quan està a punt d'arribar a al porta, es gira de nou i torna cap a on sóc jo. "Ai, mareta. I ara que?¿" penso. "Escolta, l'exposició aquesta, tanca al migdia?¿" (i dale amb el migdia!¡ aquesta dona té una obssessió malaltíssa!¡), i li dic "No, està oberta tota l'estona, com el parc" i ella, molt intel·ligent, em diu "Ah, molt bé. Però l'exposició està tancada al migdia o no?¿"..."O_OU" aquesta!¡ aquesta és la cara que se m'ha quedat. "No, la expo no tanca, no", " Ah, ja" i ha marxat. Tal como vino, se fue: HECHA UN LIO!¡

- Cosa estúpida número 3: Mai us heu preguntat perque les portes d'entrada a un lloc es mantenen tancades? No? Vale, jo tampoc. I està clar que alguns dels visitants del parc avui tampoc. Veureu, estava jo, cansada d'aguantar la gent, de veure-la passar i veure-la marxar, sense un sol minut per poder fer "buff" quan, algú, ha entrat per la porta que dona accés tant a al expo, com a les escales de l'herbari, com a la sala polivalent, com a les escales internes de l'IBB, i l'ha deixat oberta. Em fa molta ràbia, mira, és una cosa que no puc evitar (si, si, jo sóc d'aquelles que tana totes les portes per les que passa). Bé, com que la persona, o persones, que l'han obert no l'han tancat, m'he iaxecat a fer-ho jo. Quan tenia la porta entre les meves mans, una dona que estava fora, m'ha preguntat "Es pot passar?¿", "Si" li he dit jo. I he esperat. He esperat a que entres ella i tot el grup que la seguia...però no han fet, així que he tancat la porta. Un cop fet la feina, he tornat a la taula, he col·locat la cadira i m'he assegut. Fina aquí tot normal. Cinc minuts després (ma o menos), entren la dona del "Es pot passar?¿" i el seu grupet...2, 3, 4, 5  i així fins a 8. I tanquen la porta. Entren a la sala polivalent, la miren, l'admiren i surten. Treuen el cap per la porta de la expo (literalment "treuen el cap" porque solo se asoman) i comencen a sortir per la porta principal. Passa un, 2, 3, 4...i així fins als 8 d'abans (normal, no?¿) i, l'últim, que era qui aguantava la porta entreoberta a els altres, va i, enlloc de tancar la porta, la obre de bat a bat...i oberta la deixa!¡ Però desgraciat!¡ si abans m'has vist tancar-la?¿ perque la deixes oberta?¿ és més, si fins ara l'havies aguantat entreoberta, perque, quan deixa de passar la gent, l'obres del tot?¿!¿ que passa, que tens algun tipus de deficiència mental que no et permet deixar les portes obertes o que?¿!¡ M'he quedat de pedra, en serio. Total, que com l'home no l'ha tancada, m'ha tocat fer-ho a mi, per variar. Així que m'he aixecat, he anat cap a la porta i he començat a tancar-la...en el decurs de l'operació, giro el cap, per pura casualitat, cap al grup que acabava de sortir i em trobo que m'estan mirant amb cara de "què fas?¿ perque tanques la porta?¿ no veus que està mal fet"..."O_OU" altre cop la mateixa cara d'abans. Vaaaaaaaaaaaale, últim diumenge de mes, entrada lliure...pels mentalment sans i pel tocats de l'ala...Come in for free!¡ No matter if you're a little unstable!¡ Come on, come in!¡...

En fi, coses estúpides que passen. I parlant de coses estúpides, suposo que haureu interpretat correctament el compte endarrera que he inclòs al blog, no?¿ No sigui que, el pròxim dia, hagi d'afegir un "cosa estúpida número 4"!¡ Bé, suposo que si. Sou llestos, com la mama ^^. Us deixo el tràiler:


Ho sento, no el puc fer més enanito ^^U...
Apa, el divendres, o potser dissabte, seguiré amb la meva versió de One Piece. Fins aleshores....SOU TOTS MOLT MACOS!¡ Dwwwwwwwwwwwwwww!¡

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!

Veïeu?¿ No és tan difícil portar-se bé amb una porta...扉...