Torno amb One Piece...q si, q si "ets una pesada!¡", i q?¿

...buff!¡ quina nit!¡...només recordo una nit taaan dolenta: el dia aquell que, a Figueres, no podia dormir perquè la persiana xocava contra la finestra per culpa de la tramuntana i vaig acabar dormint a la cuina. Fatal. I jo que pensava que el suau onatge del Sunny-Go em faria la nit més plàcida!¡ Al iguaaaaal. En fi...vaig despertar-me xopa; de dalt a baix. Mai en ma vida havai suat tant en una nit!¡ Tenia set, molta set, i em vai aixecar per anar a la cuina. La Nami i la Robin dormien tranquil·lament als seus llits...encara que el so de la seva respiració era com molt fort, massa. Bah, estarien covant un refredat. Vaig obrir la porta...i collons, quina rasca marina!¡!¡ Els pèls de punta...i la carn de gallina!¡ Amb raó la Nami i la Robin roncaven d'aquella manera!¡ I qui no?¿...Un cop fora, vaig poder sentir que, com les noies, l'encarregat de la vigilància nocturna s'havia "agafat unes hores" ejem...en Franky també roncava. L'herba del Sunny-Go estava humida i fresqueta...mmmh, quin regal!¡ Era com si la meva pell m'hagués estat demanant a crits aigua i jo no l'hagués escoltat...però, ara, aquella sensació de sec sota els peus ja no hi era. 

A la cuina hi feïa més aviat caloreta. Vale, caloreta no, CALOR amb majúscules i totes les lletres. Una persona normal s'hagués adormit només d'entrar-hi, sobretot tenint en compte que era aviat, molt aviat, tot just el sol començava a sortir. Però, jo, no. Massa calor per dormir. Així que, després de tres gots fins dalt d'aigua...

- Saps que?¿ Em faré un te. Si senyor - així que vaig agafar la cassoleta per escalfar l'aigua i....PUM!¡ al terra!¡ - com?¿ - m'havia relliscat de les mans - ara que ho penso, tinc les mans una mica llefiscoses...així com mullades. Que collons...?¿ - però no vaig tenir temps de res més. De sobte, es va sentir un crit....

- Grooooooooooooaaaaaaaaaaaaaaaar!¡

Bé, més que un crit...un rugit molt fort....i molt proper. Massa pel meu gust.

- Que...?¿ - vaig dir, a l'hora que sortia de la cuina per intentar esbrinar qui o que havia fet aquell...diaxò...soroll. El que vaig trobar fora...em va fer caure de cul, literalment.

- Es pot saber com...?¿ Per que...?¿ Quan...?¿ Aaaaaaaaaaaaaaaahh!¡ Merda!¡ Dieu alguna cosa, no!¡!¡ - vaig cridar, enfadada i sorpresa a un públic peculiar i embadalit com si d'una colla de nens petits es tractés.

- Ni idea - va contestar en Chopper, tant o més flipat que jo - Com pot ser que tots...?¿

- ... - tornem cinc minuts endarrera...

...cinc minuts abans, quan la Nalataia ha caigut de cul...

- Un tigre!¡ Per què tinc davant un tigre?¿ Que coï hi fa aquí un tigre!¡?¿ I per què té el pelatge taronja!¡?¿

- Grs-óc grj-o Nalat-grrai-a

- "Sóc jo"?¿ i qui caram ets tu!¡?¿ - mare meva...li estic parlant a un tigre...vale, no, vull dir....un tigre m'ha parlat!¡ això és de bojos...el cas es que em sona d'alguna cosa.... - Espera, espera. El crit-rugit...l'has fet tu?¿

- Gr-siii

- I si tu has...aleshores...aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ Namiiiiiiiiiiiiiiiiii!¡ - com?¿ com?¿ com?¿

- Grrrrr-siii - i li cau una llàgrima. No!¡ La Nami és un tigre...bé, una tigressa si més no. Ai la mare!¡

- Vale, vale...tranquil·litat.

- Grrrrrr...tranquil·litat grrr-dius!¡ Com vols que grrrrrrr-estigui grrrrr tranquil·la!¡

- Ssssht. Vale, vale. Ja callo. La qüestió és que....

- Grrrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaaaa!¡

- Apa!¡ Un altre!¡ I ara que?¡ Una pantera?¿ - com si algun déu amb un sentit de l'humor certament negre m'hagués sentit...de l'habitació de les noies, en va sortir una pantera negra d'ulls liles...la mirada desenfocada i tremolant - Robin?¿ - va fer que si amb el cap. Amb això va haver-hi prou. No feia falta dir res més. Vaig sortir corrent cap al timó on, suposadament, hi hauria d'haver estat en Franky...i ser-hi, hi era. Però no el Franky que jo coneixia...sinó que, en lloc seu, hi havia un Husky que dimensions monstruoses, roncant, adormit com un soc - Oh, no - vaig reprimir un crit. Com podia ser que...?¿ Estava clar que, en algun lloc entre la vigília i el son, havia perdut el rumb. Corrent, vaig dirigir-me cap a l'habitació dels nois. Estava a les fosques i, per ser sincera, em feia por encendre cap llum. No volia trobar-me res anormal...res que no hi hagués de ser. Però com sempre passa en aquestes històries...vaig ser tonta i vaig encendre el llum....

El que vaig veure només es pot descriure amb una paraula: CIRC. Era com estar al zoo....però damunt d'un vaixell amb animals que, la nit anterior, eren persones!¡ Aquest cop si que no vaig evitar cridar...encara que no ser si de por, de ràbia, d'alleujament, de sorpresa o vés tu a saber. Lògicament...es van despertar. I els seus crits no van trigar a acompanyar els meus.

- >><<@###¬€¬¬¬#@~€€¬¬+-*/++*/*-+ - quin girigall!¡

- Es pot saber que.....?¿ Aaaaaaaaaaaaaaaaah - va fer en Chopper, apartant-se ràpidament d'una gota gegant de baba que queia desde damunt seu.

- Chopper!¡ Pots parlar!¡ - quina alegria...algú a qui podia entendre sense problemes!¡

- S-s-s-s-s-s-s-si....però, Nalataia, que...?¿

- No ho sé, però la Nami, la Robin i en Franky estan igual. Chopper, que ha passat?¿

...haviem tornat cinc minuts endarrera, oi?¿ bé, doncs tornem cinc minuts endavant...

- Ni idea - va contestar en Chopper, tant o més flipat que jo - Com pot ser que tots...?¿

- ... - ja us ho podeu imaginar, no?¿ Tots, TOTS s'havien convertit en animals...però perque?¿ - Com ha passat?¿ I perque jo estic igual?¿ Chopper, que hem fet malament?¿

- Nosaltres res, segur que...

- Ja sé que nosaltres, en concret, res...era una pregunta retòrica!¡ - vaig cridar a en Chopper... - Perdona. Això em supera.

- Si, tranquil·la. No passa res - va dir en Chopper mentre mirava atònit als seus companys - I ara, que fem?¿ Alguna solució haurem de trobar, no?¿

- Chopper, tu saps quin ha estat el problema?¿ No, oi?¿ Doncs jo tampoc. I si no sabem el problema...menys encara la solució - quina tocada d'ous.

Estavem a la cuina, tots...i si nosaltres estavem sorpresos, els directament implicats en aquesta mena de transformació macabra, encara més. Per variar, l'únic que semblava no adonar-se del problema era en Luffy, que no parava quiet amunt i avall...ara aquí, ara allà...ara aquí, ara...

- Luffy!¡ Vols para quiet!¡ - li va dir en Chopper

- Aaaaaaaaaah - va fer en Luffy amb veritable cara d'aburrit. Ens va donar l'esquena...ara resulta que el senyoret s'ha ofés!¡ En fi, més val deixar-ho estar. Quan vaig tornar a mirar al grup, en Sanji li estava dient alguna cosa a en Chopper...beneït sigui en Chopper per poder comunicar-se amb els animals!¡ si a mi ja em va costar entendre la Nami, que és un mamífer...no vull ni pensar el que m'hagués costat entendre a en Sanji...

- En Sanji diu "Nalataia, preciosaaaaa!¡ No facis aquesta cara!¡ Somriu, que estas més maca" - va traduir en Chopper

- T_T...Sanji, trobes que és moment per fer compliments?¿ - vaig dir-li a en Sanji amb cara de "que me estás contando!¡". En Sanji va fer que "si" amb el cap. En fi, coses més rares he vist que una babosa gegant intentant seduir-me....oh no...bé, com ja heu llegit, en Sanji tenia el cos d'una babosa gegant...d'aquelles que segreguen moooooolta baba...per que serà que en Sanji té aquesta forma?¿ Aaaahhh...misteris de la vida.

- Nscht-uaaaaah - va dir en Zoro.

- "Ncsht que?¿ Imbécil!¡" - va dir en Chopper (vaja, en Sanji)

- Burro-uaaaaah. Ella-uaaah té ra-uaaah-ó. Araaaah no uaaah-és moment-uaaaah per fer br-uaaah-oma - li va dir, tot seriós, en Zoro a la Sanji-babosa.

- "Et pasaras tot el dia badallant?¿" diu en Sanji - va dir en Chopper

- Bé-uaaah só-uaaah-c un peres-uaaaaaah-ós, no-uaaaaah?¿ - certament. En Zoro era un peresós...i ben maco. Tot verd ell...XD. Curiós, a en Zoro si el podia entendre però a en Sanji, l'Ace, l'Ussop i en Brook no...huum..serà allò que en diuen "comprensió per semblança"...nu sé. El cas es que, emntre en Sanji i en Zoro discutien per veure qui tenia raó...amb intervenció d'en Chopper...en Luffy va desaparèixer. El primer en donar la veu d'alerta (vale, veu, veu...ja m'heu entés) va ser l'Ace. I per no sentir-lo!¡ Quin grall (graznido) més potent...quina força de convicció!¡ Aquest és el meu Ace!¡ Majestuós!¡

- Que passa Ace?¿ - vaig preguntar-li...tot i saber que no el podia entendre

- Kaaah kaaah - cridava per damunt els renecs d'en Zoro i...bé, en Sanji-babosa-Chopper.

- No sé que dius Ace, no...

- Groaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar!¡ Prooooooooo-grrrrrr-u!¡ - va bramar la Nami. En Sanji i en Zoro van callar de cop - Grrrr-Chopper-oar.

- Si, si..a veure, l'Ace diu "En Luffy no hi és". Exacte. En Luffy no hi és...que?¿?¿?!¡!¡!¡!¡

- Coooooooooom?¿!¡ - es pot saber on caraï ha anat!¡?¿ Serà burro!¡ - Chopper, l'hem de trobar enseguida!¡ Amb la forma que té...li pot passar qualsevol cosa!¡ Aaaaah, capitaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaà!¡!¡!¡

- Pbllp pbllp pbllp!¡!¡ - va "dir" l'Ussop

- Com?¿ Chopper!¡

- Si, si. L'Ussop diu "Tractant-se d'en Luffy no hem de patir. És fort, ja ho saps!¡ no?¿" - va traduir en Chopper per a tots els que no enteniem l'Ussop...que erem tots menys l'Ace.

- Ga-uaaah-llina...m'extra-uaaah-nya que sig-uaaaaah-is un estru-uaaaaaaah-ç, de deb-uaaaaah-ó - li va dir en Zoro mirant-lo desde sota l'imméns coll de l'Ussop. Haig de reconèixer que, si els estruços sempre m'han semblat raros....veure'n un amb els cabells de l'Ussop encara més - Nom-uaaah-és et falt-uaaaaaah amagar el ca-uaaaah-p sota terr-terr-uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah-terra - arribats a aquest punt, en Zoro va optar per fer el que millor sabia: dormir. Ningú li va dir res.

- Fruu-fru, fruu-fru - (com comprendreu, NO SÉ imitar tooooooooooots els sons de la natura, així que si no us agrada el fruu-fru...penseu en una altra cosa i llestos, ala.) va fer en Brook...més prim que mai. Està clar que convertir-se en un insecte pal no li afavoria gaire.

- Si, tens raó Brook - deia en Chopper mentre movia el cap amunt i avall, com comfirmant-se a ell mateix alguna cosa.

- Chopper, diaxò.....

- Ah, si, si. En Brook diu "Bé estarà. Com a mínim mentre no tingui gana. Busquem-lo i ja"

- Si, molt bé. Busquem-lo...però com ho fem?¿ Vull dir, no pretendrás que sortim tots a l'aventura, a veure que passa, no?¿ No esteu en condicions. La Robin no pot usar la Hana Hana no Mi, en Zoro...bé, en Zoro dorm. En Sanji no té cames. La Nami no pot usar el Climattack. Tu ets un pal gegant que, a la mínima, segur t'acabes partint. L'Ussop...dubto que vulgui sortir - assenteix - en Chopper s'hauria de quedar aquí i pensar que caraí pot haver passat...com a molt, com a molt, l'Ace i en Franky si que serien útils...i jo...Que no, no hi podem anar tots junts i prou.

- Guau-doncs és fa un-guau grup-guau. Hi anem-guau en guau-Ace, guau-tu i guau-jo mateix. El podem-guau buscar per cel-guau i terra-guau, guau-no?¿ - va preguntar en Franky

Doncs així va ser. En Franky, l'Ace i jo mateixa ens vam posar d'acord per anar a buscar a en Luffy, que havia marxat del vaixell i vés a saber on caraï estava. L'Ace el buscaria per l'aire i, en Franky i jo, en seguiriem el rastre. Cosa gens difícil, recordeu que estem parlant d'en Luffy i el nano aquest deixa marca allà per on passa. No sabiem per on començar, així que en Chopper es dedicaria a fer una espècie d'interrogatori animal a les noies i als nois mentre nosaltres anavem a buscar al capità. Com que jo encara (i gràcies a les deesses) tenia mans i peus, i tot el que sol tenir una persona normal, vaig carregar-me a l'esquena una motxilla amb menjar (no per nosaltres, sinó com a reclam per a en Luffy) i corda per a lligar-lo. Déu i ajut em va costar posar-me la motxilla!¡ I no pel pes, que va!¡ sinó per que em relliscava de les espatlles cada dos per tres!¡...i quines ganes de ficar-me a l'aigua vaig tenir quan vaig sortir de la cuina i vaig veure el mar...ni tan sols em preocupava la quantitat exorbitant de meduses que hi havia, de fet, les trobava apetitoses i tot....ecs!¡...en fi...No ens va costar GENS trobar el rastre d'en Luffy

- Ja sabia jo...

- Jejeje-guau. Ara només-guau tenim un problema-guau.

- Ah, si. Quin?¿ - li vaig preguntar a en Franky que caminava al meu costat remenant la cua de content. S'ha de dir que estava graciós i tot. Segur que a la meva mare no li hagués importat tenir-lo de mascota a casa XD

- Tu guau-entens a l'Ace-guau?¿ - ah, era això. No, efectivament.

- Bah, no crec que sigui un problema. Vull dir, es ben clar que "dirà" si veu a en Luffy, no?¿

- Guau-si - vam seguir el nostre camí, cada cop, més endins la selva. Mentre caminavem vaig pensar el perquè de tot plegat...vaig fallar estrepitosament. I jo sóc Biòloga?¿ Si...encara no se com, però ho sóc. Clar, que també s'ha de dir que a veure qui és el guapo que li troba solució a això...encara que tenia les meves sospites, totes elles, girant al voltant d'en Luffy, evidentment...

- Kaaah, kaaah - va cridar l'Ace.

- El-guau tinc. Sento la seva-guau olor-guau - se li van eriçar els pèls del llom. Estava emocionat...Erem a prop.

- Molt bé. Som-hi!¡.

- Guau.

- Kaaah.

............

Podrem capturar a en Luffy?¿ Sabrem que ha passat per arribar a aquesta situació?¿ Serà en Luffy, com jo penso, el culpable?¿ Per què, aparentment, sóc taaaan normal?¿ Que té de bufó un peresós verd?¿ Per que quan escric....se me'n va tan la olla?¿ Seran els gens?¿ L'ambient?¿ El te d'aquest matí que està fermentant dins el meu intestí prim?¿ Les respostes a aquestes preguntes i més en el pròxim post!¡ Ens veïem!¡ Molts petons Tubercles....i que vagi bé la setmana santa que TOTS tindreu menys jo!¡ Dwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwww

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!

Aquestes dues imatges són les que em van inspirar ^^...eh que estan bufons?¿!¡ jijiji