...estooo...Senbonzakura ¿Kage Yo? Shi!¡...XD

Vale, si heu estat avui xl msngr, haureu vist el meu nick, que ve a ser una cosa així (així, com l'entrada del blog)...m'ha fet molta gràcia la "descomposició" de la paraula en qüestió XD...si l'implicat arriba a llegir-ho, anem llestos. Per cert, ho he tret de la Frikipedia...com tot allò del 1'90m, 1'75m dels quals són cames i bla bla bla...de fet, de Bleach no he trobat res prou, estoooo...simpàtic per posar-ho, només aixó del Senbonzakura Kageyoshi. Arriba un punt en que, tant homosexualisme ratlla massa...però sembla que la gent està falta d'ideas i recorren al mateix sempre i sempre. En fi, és el seu problema....però la cosa no anava per aquí.

Sincerament, sabent que dilluns, dimarts i dimecres els tindré lliures, no val gaire la pena escriure molt, ja que tenia en ment començar un nou relat de One Piece...encara que jo també vaig falta d'ideas, i dedicar-me a divagar i barrejar personatges sense ordre ni concert...doncs no, sincerament. A més, aquests dies el cap em vola, a la mínima, cap a Bleach i, perquè negar-ho, no resulta gaire bona influència. A més, tenint en compte les últimes notícies que arriben de One Piece (i si, em refereixo a la mort de l'Ace)...la cosa pinta una mica trista...i no vull escriure sense ganes ni amb l'angustia instalada al cos. No.

Alguna cosa que pugui explicar? Si, mira. Aquest dijous i divendres pasats vaig estar fent una substitució al Museu de Zoologia del Parc de la Ciutadella...i, per ser que van venir moooooltes escoles i tota la pesca, vaig estar bé. Molt bé, de fet. Molt millor que a la Fundació Miró, com a mínim. La veritat és que l'exposició no és res de l'altre món...de debó, RES. És més aviat aburrida. Tots els nens surten amb cara de "I per això he vingut?¿ Millor m'hagués quedat fent mates...." i els profes, mas de lo mismo, fan cara de "I per això venim? Si ho arribo a saber, em quedo a l'escola que, com a mínim, puc fer un piti..."...una mica frustrant, certament. Per degràcia per ells, jo ho troba moooooooolt gratificant, i te el seu sentit: com més aburrits estan ells, menys estona es passegen per allà, i més temps tinc jo per seure i fer RES. Tan simple com això. No, en serio iparlant en plata, si la voleu veure, em sembla bé, però us recomano que hi aneu un diumenge a partir de les 15 h, que us sortirà gratis ^^. Si no, em sabria greu per vosaltres...us passaria el mateix que a un pare que va portar al seu fill amb tota la il·lusió del món a veure animals dissecats (també s'ha de ser sàdic per portar el teu fill de 9 anys a veure una cosa així com qui va al cine a veure una peli de Disney, no¿?)...i es va quedar amb les ganes per que l'exposició permanent d'"animalets quiets d'aquí fins la fi del món" està tancada al públic (resulta que el Museu s'ha de traslladar a l'edifici blau del Fórum). Total, que el nen va sortir amb cara de "Papa, l'has cagat" i el pare amb cara de "Noia, és culpa teva"...i jo vaig acabar amb cara de "I a mi que m'expliques? Tu per que tens boca?¿ Per lluir-la?¿ Les coses es pregunten, saps?¿" i si, TOT això hi entra en una cara. Al cap i a la fi, la meva "missió" al final de l'exposició és indicar a la gent que s'entra per l'altra porta..i prou. Així que, culpes, les mínimes.
Després estan els companys que, personalment, són una mica pesadets. Bé, no els dos. Un. Per mi, que es creu una mica el centre de l'univers. Que si tinc mal de cap perque ahir vaig fer noseque, que si no et dic el que vaig fer perque vull que m'ho preguntis, que si he estat aquí i allà, que si la meva carrera és molt interessant tot i que jo pensava que era una altra cosa...en fi, una mica "melic del món"...no se perque, però em recorda a algú...¬¬...i no dic noms que, sinó, encara rebré. Total, que al Museu de Zoo la cosa va anar bé. Tant debó pugui tornar a anar-hi...abans que la Miró...I el dijous, de nou al Botànic. Sabeu, l'acabes per trobar a faltar. Vull dir, com estas taaaaant al teu aire, tanta llibertat s'enyora ^^. (ja sé que no ve a cuento...però ara entenc el perquè de "Canta Benihime"...encara que potser quedaria millor quelcom semblant a "Cuenta un chiste, Benihime" perque tenint d'acompanyant a l'Urahara...és el que t'esperes XD). Moraleja del dia: no us passeu ni per casualitat per la Miró sinó voleu que us timin entre 6 i 8 € per l'entrada, entrada que NO us dona dret a fer ni fotos ni grabacions. Ea.

Mare meva, que aburrida estic. Això de tenir a una carpeta de distància els capítols de Bleach però no poder obrir-la perque em trobo parlant amb un amic pel msngr, és una caca. Tinc mono!¡ aaaaaahhh, Byakuya-chaaaaaaaaaaaaan!¡ Vale, si, l'adicció és exclusiva a ell...però elproblema segueix sent el mateix: vull veure Bleach!¡ (i no, res de Ace, Conejo o Don Limpio, que us veig venir...XD). Per cert, ara que he fet aquest acudit dolent sobre la traducció anglesa de Bleach i, com a conseqüència, la seva associació amb marques conegudes de lleixiu aquí.....el divendres (o el dijous, no sé) repartien propaganda de Lipton Tea al Metro i la meva mare, que s'apunta a un tiroteig per tal d'aconseguir mostres gratuites del que sigui, en va agafar. Li van donar unes bossetes de te (el nou te embolssat en "piràmides" de tela...mas espacio que permitirá una mayor entrada de agua en la bolsita, facilitando así una mejor dispersión del te y los pedazos de frutas añadidos por Lipton...ja no saben que inventar, però vaja) que, realment, estan mooooooooolt bones. Les que tinc jo a casa són de Te verd, mandarina i taronja. Deixen un aroma fantàstic. En el cas de la mandarina i la taronja no és, precisament, suau però si molt...estooo, delicat?¿ no, no, tampoc...Agradable. Si. Això, agradable. Si teniu la portunitat de probar-ho, feu-ho. Encara que, ja posats, compreu el te en fulla, que sempre surt més econòmic. I ho dic per experiència. A la llarga, les bossetes surten més cares...la quantitat sempre és menor. No se si són 10 grams per bossa i, encara que hi ha 20 bosses, s'acaba abans. No sé ben bé perquè, però és així. Paraula.

En fi, per ser que no volia aburrir-vos amb les meves burrades, aquest cop us he aburrit amb la meva vida. Això era més fàcil quan estava a la uni i hi havai coses entretingudes per explicar: les cagades dels profes, les explicacions curioses a fets encara més extranys, com la "Sevi" es liava a fer bromes que, molts cops, només entenia ella, com el "Yaffar" deia que la E de E-cadherina era de hepàtic...vaja, coses normals i corrents en la vida d'una universitàia comú XD...Total, que si les coses van bé, dilluns, torno amb una nova història, escrita sobre la marxa....però història (aquest cop, sense guió prèvi ni esquemes...a pèl!¡). Bona nit Tubercles!¡ I ja sabeu que SOU TOTS MOLT MACOS!¡ Dwwwwwwwww

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!

Avui, dues...que maja, eh?¿!¡ XD