L' eternitat està, només, a una ROSA del teu abast
-Jajajajajajajajajajajajajajajajaja... - és un no parar. Com poden tenir taaanta energia?¿
- Va, prou nois, de debó. No se suposa que haviem de jugar a pilota?¿
- Yohohohohoho. Això és més divertit, jajajaja - diu en Brook, QUE S'ESTÀ EXCEDINT MASSA AMB LA CONFIANÇA!!¡¡
- BROOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOK!!¡¡ La mà quieta!!¡¡ o li dic a en Sanji que faci caldo amb tu!!¡¡ - perque haig de ser tan baixeta?¿ si fos més alta, els braços m'arribarien fins al cap d'en Brook i li podria clavar un bon cop....genètica de merda ¬¬...que puc fer?¿!!¡¡ - Brook!!¡¡ la mà!!¡¡ - que faig?¿...ainxs, no em queda una altra - SANJIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!¡¡ SANJI-KUUUUUUUUUUUUUN!!¡¡ TASUKETEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!¡¡ - i ara, a esperar...no gaire, per cert, que ja el sento corre per la cuina...ara s'obre la porta...per totes les deesses!!¡¡ un remolí...un remolí furiós acompanyat de vents huracanats s'apropa!!¡¡ kyaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ auxili!!¡¡...a aquest pas, arrasarà amb mi i tot!!¡¡...aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!¡¡
- Es pot saber que li feu a la meva preciosa Nalataia, colla de desaprensius?¿ - brama en Sanji quan topa amb nosaltres, tot s'ha de dir, fets un garbuix de cames i braços... - AAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRR!¡¡ FORA LES MANS, COLLA DE PERVERTITS!!¡¡....UUUUUUUUUOOOOOOOOOOOOOOOOO!!¡¡ - s'apropa a mi i em mira, una mirada encantadora, una mirada de príncep blau, de galant dels anys 30, d'home segur de triomfar....aaaaah, Sanjiiii....eh?¿ que és això?¿ què és el que s'apropa a tanta velocitat i perillosament al meu cap...rínxols?¿ un nas llarg?¿....USSOP!!¡¡ no!!¡¡¡ para!!¡¡ que xocareeeeeeeeeeeeeeeeem!!¡¡...massa tard Tubercles...PATAPLAF!¡
...
De cop, em sento com més lleugera. No sé, com si flotes. I que és aquesta sensació de pessigolleig al cap?¿...vale, obre els ulls Nalataia.......El primer que em trobo és un enorme cella en espiral a dos mil·límetres del meu ull...
- Sanji...
- Siiiiiiiiiiiiiiiiii!!¡¡¡
- TREU EL CAP DE DAMUNT MEU!!¡¡
- Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii amor meu!!!¡¡
- Ouchhh. Què?¿ Ón?¿ Perque em fa taaaaaant de mal el cap?¿
- Cop al cap. Enfermeria. Nyanyo - sento a...eh?¿ en Luffy?¿...i jo que se, amb el mal de cap que porto al damunt no podria dir ni quin dia som encara menys dir qui parla!!¡¡...no em demaneu gaire, que estic convalescent caraï...
- Calla Luffy!!¡¡ - puntada de peu al cap...encara sort que en Luffy és de goma, que sinó ¬¬U... - Nalataia, preciosa, com et trobes?¿ Segur que palpitant d'amor!!¡¡ He contestat a la teva crida...vine als meus braçooooooooooooos!!¡¡
- Nooo!!¡¡...Vull dir...desprès, eh?¿ - ha estat taaan ràpida la reacció que, ara mateix, em trobo de peu davant la porta enlloc d'estar estirada al llit pels malaltons ^^U...jejeje. En Chopper em comença a mirar malament...
- Hauries de tornar al llit Nalataia. El cop ha estat fort...tot i que podria haver estat pitjor si el cap hagués estat d'en Franky o d'en Luffy... - diu en Chopper mentre s'allunya d'en Franky...
- Jajajajajajaja...doncs segur!!¡¡ Jajajajajajajaja - està clar, en Luffy és un cas apart...uff
- Està bé Chopper. És un nyanyo. Prefereixo que em toqui una mica l'aire, la veritat - i com qui no vol la cosa, m'escolo per la porta oberta per anar a.....a parar a la cuina...jeje, merda ^^U. Bé, ja que hi sóc... - Sanji, em pots fer un te, siusplau?¿
- Un, dos i tots els que vulguis maca!!¡¡ Com el vols?¿ Dolç?¿ Amarg?¿ Negre?¿ Verd?¿ - diu mentre em passa pel davant, entra a la cuina i es situa darrera dels fogons preparat per a servir-me com si d'una reina es tractes...^^ que n'és de maco ell!!¡¡
- Doncs negre, siusplau.
- Enseguida - i es posa mans a la feina. Veure aquest home a la cuina és una pasada: es mou com si ell i la cuina fóssin la mateixa entitat, com si estiguéssin totalment sincronitzats. Em recorda a allò de Crepúsculo que diu quelcom així " Y se movia como una bailarina"...però literalment. Vull dir, a la peli reiem perquè l'Alice entra ballant, però es que en Sanji fa exactament això, ballar!!¡¡ i la cuina l'acompanya. És fascinant...m'estic quedant embobada veïent-lo feinejar...i entren la Nami i la Robin
- Ei. Que et fa el cap?¿ - em pregunta la Nami mentre s'apropa a la nevera i en treu llet freda.
- Doncs mira...fa el que ha de fer: pensar la manera de tornar
- Tan malament t'hem tractat que no et vols quedar una estona amb nosaltres?¿ - diu la Robin amb un somriure sorneguer a la cara
- Si no fos perque se que ets bona persona, juraria que t'estas rient de mi Robin, maca - li dic amb el mateix somriure a la cara...que jo també en ser de quedar-me amb els altres, ja.
- Era broma dona ^^. És cert que ho tens difícil però si tu estas falta d'idees, la Nami i jo estem igual.
- Exacte, tu has entrat...hauries de saber com sortir-ne - quan la Nami es posa seria i et mira amb aquests ullets de gata astuta que té....tremola
- Ja ho sé. Què creus que he estat fent mentre en Luffy em tenia allà dalt, o mentre en Franky em tenia descargolant cargols?¿ Macramé?¿ No. Estava pensant la manera de tornar...dient paraules a l'atzar. Perque si t'haig de ser sincera...per venir aquí he fet el mateix: provar coses a l'atzar. Transportar-se entre dimensions no és una ciència exacta!!¡¡
- Va noies, va. Ara no hi penseu en això. Té, Nalataia, el teu te...amb tot el meu amor!!!¡¡¡ - quina bona pintaaaa!!¡¡ a més, l'acompanyen galetes!!¡¡ galetes per prendre el te!!¡¡ l'últim cop que va haver-hi galetes pel te a casa...es van acabar abans que tingues l'oportunitat de menjar-me-les acompanyades per un te...a veure...
- ... - m'he quedat sense paraules - Sanji, aquestes galetes...
- No t'agraden?¿ Les puc canviar si vols.
- No, no és això...es que...havia llegit sobre els teus miracles culinaris però provar-los jo mateixa...és molt diferent a llegir-ho. Són, són....són increïbles. Estan boníssimes!!¡¡ De debó, les millors galetes que he provat mai.
- Nalataiaaaaaaaaaaaaaaaaaa-chwaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!!¡¡ - crida d'alegria en Sanji mentre giravolta, literalment, sobre ell mateix...crec que, fins i tot, estic veïent sortir cors del seu voltant...O_O...jejeje
- Es veritat, Sanji. Estan molt bones. Que porten?¿ - li pregunta la Nami entre mosegada i mosegada
- Doncs ca...
- CANYELLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!¡¡
-S-s-s-s-si...i que hi fa que porti canyella?¿ Vull dir, per que t'emociones tant?¿
- M'encanta la canyella!!¡¡
- O__O...^^ doncs m'en alegro
- Sanji, ets un geni ^^.
- Aaaaaaaaaaaaaaaah!!' Nalataia-chwaaaaaaaaaaaaaan!!¡¡ T'esti...
...BOOMBA...la porta a prendre pel cul!!¡¡ Algun insensat a clavat tal cop a la porta que ha anat de poc que no aixafa a en Sanji...qui ha......¿?
- Es pot saber perque crides tant, cuiner imbécil?¿ No veus que no em deixes dormiiiiiiiiiiiiiiiiiiiir!!¡¡ - ah, en Zoro, qui si no?¿ ¬¬...
- Va home, no t'emprenyis!!¡¡ Té, una galeta de canyella!!¡¡ - li dic...i sense previ avís, li fico la galeta i, dit sigui de pas, la mà a la boca....to pa' dentro!!¡¡ - A que està bona?¿ - Hum...que és aquesta tensió que noto darrera?¿ Em giro...i veig a tots els presents (si, si: Nami, Robin, Sanji, Chopper, Luffy i Ussop...ja ho sé, els tres últims...d¡ón han sortit?¿ ah, misteri, estudia matemàtiques per saber-ho!!¡¡....incógnites sense resoldre del manga...) mirant-nos a mi i a en Zoro amb ells ulls fora de les órbites...i unes cares de sorpresa no continguda, que tiren d'esquena... - Qu-qu-que passa?¿ Que he fet?¿...Ei, noies, nois...holaaaa?¿ - em giro de nou cap a en Zoro, que em mira amb cara de "i jo que se" (altre cop posant cares....¬¬U) - Que els passa?¿
- Que són idiotes, això els passa. És una galeta, no la boca d'una escopeta!!¡¡
- Però Zoro...ella ha...la seva mà...la teva boca...com?¿
- I que vols que hi faci Chopper?¿ Que li talli la mà?¿? - perque tinc la sensació que quedar-me gaire hores més aquí pot ser fatal per la meva integritat física?¿...hum...
- A veure si ho entenc, ejem: li he donat una galeta a....vale, vale, "donat" NO, ja veig que no us agrada...daixò, entaforat coll avall una galeta a en Zoro...i això us molesta?¿
- Ens sorprén - diuen tots amb una sola veu - que en Zoro t'hagi deixat fer - segueixen dient...parlen a càmara lenta, com si els costés fer paraula els pensaments...
- Aaaaaaaaaaa...si, claro... - em sento bategar el cor molt, moooooooooolt ràpid...que insinuen?¿ No, eh!!¡¡ No fotem!!¡¡ vaja, per mi si....però ell, ja, mai!!¡¡ no, no...res. Tubercles!! Què puc fer?¿ Això no avança, és com un capítol de "rellenu"!!¡¡....en fi...no sóc l'única que flipa colors, en Zoro està igual que jo...que li estarà passant pel cap ara mateix?¿ llàstima que no pugui llegir els pensaments, sinó la cosa seria més fàcil però no, jo havia de ser nor....KRRRRRRRRRRRRRRRAG!!¡¡...O__O y eso?¿...
- Que ha estat això - diu la Nami, que ha perdut la cara d'empanadilla i surt corrents cap a coberta com un llamp. Que deu passar?¿ semblava molt nervio... - Depresa, tots als seus llocs!!¡¡ S'apropa una tormenta molt forta!!¡¡ Despresa!!¡¡
- Si Nami!!¡¡ - diuen a l'uníson i surten a coberta.
- Eh!¡..espereu, jo tamb...
- No!¡ Queda't aquí dins. - em diu en Zoro d'un crit
- Però...Jo...
- No - ...la cosa es complica. No m'agrada. Començo a pensar que tornar serà molt difícil....molt
Valor Tubercles!!¡¡ Ens veïem aviat...paraula de Mare Tubercle!!¡¡
Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!
La cosa està lletja
Continuo sense entendre res del Luffy aquest i les seves històries.Potser m'hauria de plantejar també fer un màster per això!
ResponElimina.........tranqi no ets l´ùnica q no entens un borrall.......q hi farem, x suposat res de masters,l´acceptarem tal com ès.....tota estranya.......jajajaja
ResponEliminaAneu tots dos a fregir espàrrecs!!¡¡ Elvi, no te la juguis!!¡¡ q el dia 9 tots sabem q passa...i ls orelles poden arribar a ser moooolt sensibles!!¡¡ XD...x lo q al segundo en acción se refiere...se dnd duermes
ResponElimina