...Guau....

Ola Tubercles...com va la vida¿? Dons mira, jo tudiant xls exàmens d smestre. Qin pal...ahir en vaig fer un i em va anar com el cul; només dir q hagués tingut valor, hauria marxat als cinc minuts, llàstima q no sók tan valenta...sinó hagués estat pitjor el remei q l'enfermetat. Ara ja només me'n falten dos...buff!!¡¡ i els d la oficial!!¡¡ nkara q no crec q m'hi presenti...l d endo em xuclarà moooooooooolt més q l temps. Ns qeixem xq si...al cap i a la fi, tothom surt molt cntent dls exàmens...xo segur q x dins pensen "Vull morir, vull morir" com jo.....i d debò, l de ahir....em vaig bloqejar: ntre la primera pregunta dl Santalò q era més puta q ls gallines i la primera d la Ibañez q era tonta d collons...no sé q pensar ¬¬.


Avui mateix tava a la biblio i em perdia ntre ls línies d'endo, marxava i no tornava...dsprs m'hi tornava a posar i ls lletres es creuaven davant ls meus ulls, saltaven...era impossible concentrar-me (ui, qina por...ara mateix a sortit x la tele un anunci d'una peli d vampirs...40 dias o algo així. Resulta q al final dl tràiler surt na nena ensangonada mb uns "culmillos" enormes...y xa mas cachondeo la nena té pinta angelical: mb dues cuetes, vestidet mono....llàstima dl gepetto q té, la delata)...endo, qina creu...tan sols penso q vull acabar mb ella, destruir-la, fer-la fora d la meva vida...xo no puc, torna!!¡¡ És un perill...no m'agrada.


Q més¿? q més¿?...Ah, si!!¡¡ Fruits!!¡¡ Oh qina emoció...qines ganes d plorar...d'alegria!!¡¡ Ja era hora q en Momiji pogués rebre unes paraules amables d la seva mare...nkara q segueixi sent una bruixa...xo ell va somriure!!¡¡ I mb axò n'hi ha prou!!¡¡ I en Hiro...i la Hinata...i la seva mare!!¡¡ Qina felicitat, qina família....amor en l aire!!¡¡ Xo tot té la seva cara fosca...en Kyo és qi més pateix, i ara ho puk dir més fort q mai!!¡¡ Ell, més q ningú, porta dins el dolor d ser diferent, porta dins la por, el remordiment, la culpa...pobre gatet...Kyoooooooooooooooooooo!!¡¡ Seras feliç, segur...nkara q a la Tooru li costi, més tard o més d'hora ho seras...no et deixarà i et perdonarà, nkara q no va ser culpa teva...tan sols vas tenir por, ningú et pot culpar x tenir por...NINGÚ!!¡¡
I One Piece...cada cop està més interessant, cada cop més...i millor!!¡¡ Vaig tenir la temptació d mirar l'últim capítol editat...Zorooooooooooooooooooooo!!¡¡ Com pots ser tan fantàstic¿? Q no voldria estar mb tu x sempre!!¡¡¿?¿? Ai...q bonic. El teu capità no deixarà q et passi res...ningú ho permetrà............parlant dl capità...en un capítol recent, en Ruffy li deia a la Robin q ho deixès tot a ls seves mans, q marxès mb ells...personalment...jo anava mb en Ruffy on m'ho demanès...vaya si no!!¡¡ On sigui...con esa sonrisita...qien dice q no!!¡¡ Ai..qina felicitat.


Jo...q a gust m'he qedat explicant res...xo és una llàstima q hagi d marxar. Si, Tuberclets meus, l'endo em reclama...nkara q intento evitar-ho, intento vèncer la tempatació q em genera no temptar al temps i marxar a fer altres coses...d debò, xo no em surt...la consciència és major (i com q jo sóc MOLT GRAN n tots ls aspectes....), podeu imaginar com és d gran la meva consciència...no vull dir q sigui fantàstika, ni res d'això, sino q pesa lo suyo...i si l'haig d'aguntar gaire estona...me parto l espinazo seguro. Així dons, la meva reflexió d'avui és: Si sents la teva consciència pesar n ls teves espatlles, deixa't caure enrera, així seras tu qi l'aixafarà i no al revés.
Bé Tuberclets...x avui us deixo akí, xo no patiu, aviat més. Saluts dsd ls estrelles, més enllà dl Sol i ls planetes llunyans...allí on ls flors no són més q pols sota ls peus i ls misèries d la vida es passejen entre nosaltres...Saluts dsd akí mateix. Bona Tarda!!¡¡

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!

Jo és q el segueixo on em porti