Dies d'institut XXI: Sobre com funcionen les petites coincidències

Ja és casualitat que comenci les pràctiques el dia 21 i l'entrada "Dies d'institut" que les mencionen sigui la 21. Estic convençuda que l'univers mira de dir-me alguna cosa però escolta!, que no hi ha manera d'entendre què. Tan complicat és deixar-ho per escrit i ben claret? No voldria ser llepafils però si s'ha posat en marxa algun engranatge còsmic ancestral, m'agradaria saber en quin punt de la roda estic i si m'aixafaran els pinyons. Gràcies.

I pensareu "Serà gaire novetat, això que la vida et vagi fent la traveta, oi?". Doncs no, certament em trobo pedres al camí constantment i per molt que les esquivo i les supero - amb més o menys gràcia i sempre en funció de si ets qui cau o qui mira -, em fan fer una volta de cal Déu. I així no hi ha manera d'avançar a la vida. PROU ENTREBANCS JA, QUE N'HE TINGUT TOO MUCH FOR MY BODY. Gràcies.

El tema en qüestió és que, per activa o per passiva, per virus amb corona o per errors en el sistema, a la fi he arribat a les pràctiques. YAS! I les primeres impressions m'estan deixant molt bon sabor de boca - encara que no pugui dinar a la cantina del departament perquè, sorpresa, hipotenusa vírica -. He fet més en dos dies al nou departament, que no pas en tot el mes que vaig estar a l'altre. I això es nota a la patata: no puc dir que sigui un estat eufòric, però si plaent. Em sento útil, em sento productiva i les meves mans fan exercici. Potser no és la meca del desenvolupament intel·lectual que alguns creuen que assoliran quan surtin de la carrera, però jo m'hi sento còmoda - fins que em canviïn de sots-departament i tot siguin llàgrimes i sanglots -. Estic d'acord amb el públic que no m'encarrego de coses boniques i agradables, coses que sempre són roses i fan olor de nadó, però qui diu que no t'ho puguis passar bé mentre t'arriba la merda fins el coll? Si gaudeixes fent el que fas, PIM PAM!

Pim pam si no formes part del cos administratiu de l'institut, perquè aleshores deixar de ser-ho. I no pas per la complexitat de la tasca. Deixa de ser un camí de dolços i caramels perquè ESTÀS TAN AMARGAT QUE NOMÉS PENSES EN EL POU NEGRE I PROFUND QUE TENS EL PEU I EN LES GANES DE LLANÇAR-T'HI DINS. D'altra manera que aparegui el geni de la llàntia i m'expliqui com pot ser que després D'UNA MALEÏDA SETMANA des de l'inici de les classes, ENCARA FUNCIONIN AMB L'HORARI D'ESTIU! No demano que obrin secretaria per a mi, però tantíssim esforç els suposa desconnectar el contestador automàtic i atendre les trucades?! Com s'ho deuen fer, els qui fan classes per la tarda? Amb això del virus coronat, entenc que vulguin mantenir certa il·lusió de control però ÉS UNA MERDA DE TELÈFON I JO NECESSITO SABER QUIN DIA HAIG DE FER LA MATRÍCULA. NO M'AGRADARIA ARRIBAR AL FINAL DE LES PRÀCTIQUES I QUE, PER CULPA DE LA INEPTITUD D'ALGUNS, NO EM CONSTESSIN COM FETES PERQUÈ ALESHORES JA US PODEU RIURE MOLT I SOROLLOSAMENT DEL DESASTRE DE EL COLÓS EN FLAMES, PERQUÈ US SEMBLARÀ UN MISTO MAL APAGAT.

I entre els ineptes, també hi compto l'espant de tutor d'aquest any. És una persona que, si m'hagués enganxat a batxillerat, potser m'hauria caigut en gràcia, com el David. Però que ara, amb uns quants anys més a les espatlles, em causa una picor terrible a l'espinada. I unes ganes gens menyspreables d'usar-ne el clatell per esborrar la pissarra. Jo pensava que me'n deslliuraria, però no. El cosmos és detallista per natura. Detallista i UN GRAN SÀDIC FILL DE LA GRAN EXPLOSIÓ PRIMIGÈNIA!

I, per acabar-ho d'adobar, he rebut un missatge d'àudio des de #AltresInc avisant-me que, a partir del mes vinent, toca lluir guarniments al cap perquè volen que promocionem la nostra nova línia de rodes dentades. DIADEMES PER A TOTHOM! I com que són poc incòmodes, les condemnades... puc demanar vacances de les vacances?

De vegades penso que la vida és massa lluminosa per a mi. Vejam si arriben el fred, la foscor i les tenebres d'una vegada i puc deixar d'aclucar els ulls sempre que em topo face to face amb aquest destí ominós que m'amarga l'existència. Au, a pastar al camp. Ens veiem properament, sempre amb alegria i il·lusió! I recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!