Nalataia, Mare Tubercle

Ni el fred de l'hivern ha pogut glaçar l'infern que, ara mateix, és la meva vida. Un caos meravellós de principi a fi, i és que em plouen els exàmens i no sé ben bé d'on cauen. Vaig tant falta d'hores que ja tinc hipotecats els pròxims mesos. I sí, ja sé que em repeteixo més que l'all, però és que, al ritme actual, miraré el calendari i ja serem desembre una altra vegada. I si heu pensat en algun moment que això podria ser una bona senyal... no! Perquè després de Nadal, la feina continua. I per acabar-ho d'adobar, no hi ha cap vaga convocada a la vista. Us ho podeu creure? On són els sindicats estudiantils quan els necessitem? Ja us ho dic jo: escalfant-se les mans a l'estufa, tal i com ha de ser. Tal i com hauria d'estar fent jo, perquè tant teclejar m'està glaçant els dits. Però no patiu pels membres congelats, que a mi se m'escalfen de seguida, sobretot quan estic treballant. Dissabte passat vaig passar una tarda tan llarga i tan amarga q...

Molt bones festes a totes i tots Tubercles! Una vegada més arriba el final d'un llarg any carregat de maldecaps i sessions interminables de patiments interns continus! I és que no hi ha res com disposar de 365 dies per flagel·lar-nos sense descans! O és que potser penseu que l'any vinent serà tot de color de rosa? No, no, no, el pròxim 2019 també les passarem putes, per activa o per passiva, que ja ens coneixem. Així i tot, amb alegria, collons! S'ha de ser positiu a la vida, i per molts exàmens que tinguis després de les vacances, i per moltes hores que hagis de passar encadenat a la feina, i per vegades que et repeteixis a tu mateix que temps trauràs, no saps d'on, però ho faràs, no t'has de deixar vèncer per l'adversitat! Ens en sortirem! Yes, we (probably) can! - no obstant, troba't un weekly planner i comença a organitzar-te la vida -. Mentrestant, el Pare Noel ve i va, el Tió fa una cagadeta aquí i allà, la Mare es passa la tarda aïllada a l...

Sabeu què és el pitjo de tenir temps? Tic- tac, tic-tac. Exacte: tenir temps. És una tortura. Jo m'espavilo millor quan vaig de cul, sembla que el meu cervell m'organitza millor la vida. Amb un pont tan llarg com el d'aquesta setmana, em surt el temps per les orelles i en lloc d'estudiar - perquè és el que hauria d'estar fent, que la setmana pròxima m'esperen dos exàmens de traca -, aquí estic, escopint lletres i signes de puntuació sense ordre ni concert. I per què serà que la falta d'hores ens allibera del caos organitzatiu de les nostres vides? Jo tinc una teoria. Ehem, com menys temps tenim, menys coses podem fer un mateix dia i, per tant, busquem mil i un forats per fer-ne més del compte i això vol dir que ens aturem a pensar, i pensar ens porta a reflexionar que, potser, moltes de les coses que tenim intenció de fer no són necessàries i, per tant, no hi perdem el temps. El resultat és que fem allò que realment cal i deixem les minúcies per quan e...

Com diu me germana tot sovint, no em da la vida. I és que, en dos mesos que porto de classes, ja acumulo 6 exàmens, dos simulacres, quatre treballs, set pràctiques i un indecent nombre d'exercicis fets in situ. De fet, som a principis de mes i ja m'han programat tres exàmens més - un dels quals és la versió d'institut de l'examen final de bioquímica de primer de carrera, prova que, recordo, va durar quatre putes hores - . Aquesta vegada no m'hi estaré tantes però és igual, perquè allà on he dit bioquímica, dic microbiologia i ja tenim l'equivalent perfecte! Què hi fa, que només siguin dues hores quan són quatre temes de micro, un dels quals és obra i miracles dels medis de cultiu?!  De debò que estic il·lusionada amb aquest grau i tinc moltes ganes de seguir endavant, fent front als reptes que suposa combinar feina i estudis - paraula d'honor, m'encanta això de dinar en trenta minuts cada dia i córrer a la feina perquè un munt de clients poc suporta...

Hi ha coses que no es poden mantenir en silenci, soterrades sota terra. Han de veure la llum. Estimades i estimats, us presento en exclusiva el document que ha dut a la Fiscalia General de l'Estat i a VOX a presentar les més que proporcionades penes que demanen pels implicats en l'1 d'Octubre de l'any passat. Aquesta és la missiva que l'O. Junqueras va escriure personalment a totes les catalanes i catalans de pura sang i que va arribar a les bústies de tota Catalunya pocs dies abans de l'1 d'Octubre. És real, podeu preguntar-ho a qualsevol independentista orgullós de ser-ho: tots conservem aquesta carta a la tauleta de nit, juntament amb la xapa de l'estelada, el llaç groc i les dents que li van caure al Policia Nacional que teniem al davant quan li vam girar la cara d'una cleca. Per què surt a la llum, ara? Per què deixo constància, voluntàriament, d'una prova tan irrefutable per a l'acusació? Doncs perquè ells ja la tenen. ...

És com tornar a la uni, només que amb la lliçó ja apresa, amb més feina a casa que a classe i una inquietant i constant manca d'hores al rellotge. Necessito temps, temps real, temps físic, temps mesurable - endavant i endarrere, manipulable vaja -. Necessito hores que no tinc, que no sé d'on robar, que no sé a qui prendre. Anhelo una bombolla atemporal, aïllada del temps i de l'espai que pugui usar a voluntat. En definitiva, busco desesperadament un reculatemps que em permeti viure i reviure cada dia una vegada, dues vegades, mil vegades! Les que calguin per absorbir tot el que haig d'assimilar; la osmosi ja no és suficient. I no exagero. Ho sembla, però no. Faig tres coses al llarg del dia. Tres, literalment: dormir, estudiar i treballar. En bucle. La meva vida es resumeix així. Ara mateix és un acrònim: DET - D oneu-me E stimulants T hòstiaputa! -. No m'estranya que m'adormi com un soc tan bon punt poso el cap al coixí. Me germana m'odia amb tota l...

Bé, parlar de dia 1 potser és exagerat perquè, a la pràctica, encara no he començat - tot i que divendres passat vaig passar-me dues hores a l'institut, coneixent les instal·lacions, memoritzant el camí i el recorregut cap a les classes, i rebent advertències sobre la possible hostilitat dels adolescents, a qui anomenaré esitos des d'ara, que fan classes allà; literalment, ens van dir que si ens provocaven, actuéssim com els adults que som i suéssim de la seva immadura i granulada cara -. El resultat segueix sent el mateix: demà classes pel matí i treball per la tarda. Ja tinc la meva reserva d'electrococo - que diu me germana - a l'armari, ben conservat i a punt per a infusionar. I divendres passaré per l'herbolari, aviam si tenen gelea i, així, puc fer complet el meu dopatge sa i natural. De tota manera - i perquè sóc així d'especial i rara -, avui he començat a subratllar i resumir els primers temes dels llibres que tinc disponibles a casa. Què pu...