Nalataia, Mare Tubercle

Ja fa quasi mig any que la maleïda nota de Windows em salta a l'escriptori cada vegada que encenc el portàtil. Una nota que vaig escriure pels volts de Desembre de l'any passat, encuriosida pel que podria ser i, ara que ha arribat el dia, allò que " podria ser " és exactament allò que " esperava que podria ser " en aquell moment, és a dir, res. És com si el pèndol no s'hagués mogut del seu lloc i estigués esperant l'impuls que el portarà a moure's una mica, encara que només siguin un parell de mil·límetres. Però no. Tampoc esperava fer l'entrada de la meva vida, això ja queda molt lluny, però una mica més de substància no faria mal. I és que la meva existència és una mica com el fum: de vegades sembla important, perquè qui sap què s'hi amagarà entre bambolines, però, a l'hora de la veritat és, precisament, fum: només molesta i no deixa veure el que hi ha al darrera. I, naturalment, és allò que hi ha al darrera el que resulta impo...

Halloooooooooo! Wie geht es?! Bufa, apa que no feia dies que no escrivia per aquí, tantes coses interessants que m'han passat (?¿) . Nah, mentida, el més sorprenent que ha tingut lloc aquest mes llarg ha estat que per fi, PER FI, m'he tret del damunt el quart any d'alemany. De moment, perquè encara no sé si em tocarà repetir-lo l'any vinent. I espero sincerament que no sigui així, o m'hauré de plantejar seriosament l'assassinat i, què voleu que us digui...

Més d'un mes sense escriure. Perquè després diguin que mantenir al dia un bloc és simple: JA! Mai ho diré prou vegades, però em falten hores. Ara, no haurà de passar gaire temps fins que aquest petit error del sistema sigui solucionat. Com diuen en castellà, a todo cerdo le llega su San Martín . En fi. Ara comentava amb la meva mare que el temps que ens acompanya no anima a fer gaire cosa, que sembla que ens té més ensopits que no pas actius. I és clar, una comença a donar-hi voltes, i veu que és veritat, que la primavera ens endormisca. I no s'entén, perquè hauria de ser tot el contrari. La primavera ens hauria d'activar tots els circuits, no pas escapçar-los. És clar que, com molt bé ha dit me mare, des d'octubre de l'any passat que arrosseguem la primavera, perquè de fred n'hem vist poc, i menys encara notar-lo. Per tant, aquest sopor estacional ja és congènit, el portem dins! I l'arrossegarem fins l'estiu, on convergirà amb la mandra pròpia de l...

Gran notícia! Extra, extra! Divendres passat em vaig acabar la meva primera novel·la en alemany! Sencer i no adaptada! Estic molt contenta, ballo i tot d'alegria. El més curiós però, ha estat que, tot i les dificultats, m'hi he enganxat i ara espero amb candeletes que caigui a les meves mans un nou llibre del mateix personatge. Perquè sí, no només n'hi ha un, sinó que el protagonista del llibre és l'Aloysisu Pendergast a l'alemanya! Té tota una biblioteca d'històries per a ell sol! Alexander Gerlach. Jo només dic que Sant Jordi està aquí al costat... I que llegir mai fa mal, encara que t'hi hagis d'estar mes i mig per desxifrar què t'expliquen, hahaha. Encara sort que existeix Amazon. I encara sort que el llibre sobre en Gerlach era a la llista, sinó m'hagués tocat empassar-me una novel·la romàntica. Puaj. O, pel que m'han dit, una novel·la que explica com una mare que acaba de perdre el seu fill, envia cartes sobre el tràngol pel que es...

Últimament estic molt desganada. Tot em resulta tediós, tot és avorrit, em falten energies. I no és cosa del temps que, boig com està, ens té a tots amunt i avall en una muntanya russa d'exasperació i desànim. No, no és això. Em falta una espurna, un canvi, un punt d'inflexió. Provocat o totalment aleatori, tant se val, la cosa és que em falta aquell punt de sal que ens mou a tots. Em manca a mi i, per contra, sembla que als altres els en sobra, cosa que fa que em pregunti en quin punt no vaig agafar el gir correcte, si em vaig saltar algun stop pel camí. I aleshores tot sembla caure, tot pren un ritme més lent, més feixuc. I et sents cansat. Aleshores, quan per fi reuneixes el valor, o la força, l'energia, les ganes, digueu-ne com vulgueu, tot són pedres. I no il·lusòries, no, d'aquestes ja en carreguem suficients nosaltres mateixos. No, aquestes pedres són reals, i grosses. Pots tenir sort i passar-hi pel damunt, superar-les, aprendre la lliçó, vaja. O pots tenir la ...

Tinc una explicació per a vosaltres. No és especialment important, ni transcendental. Tampoc resol cap dels grans misteris de l'existència, tot i que sí un dels enigmes del Nadal. En aquesta entrada us explicava que estava immersa en un projecte gegantí, un projecte de proporcions èpiques, un projecte que canviaria per sempre la idea del terme "regal" arreu del món (o alguna cosa per l'estil, de fet, si aquestes no van ser les meves paraules precises, les vaig pensar però, és clar, s'ha de vigilar què es diu per Internet, que després, en qüestió de dues línies, la gent et posa del color dels pebrots sense merèixer-ho, però vaja...) . Segons les meves paraules, estava absurdament emocionada per entregar-li i, com pot confirmar el vídeo que vàrem gravar, així va ser. El cas és que volia ensenyar-vos la meva odissea personal amb el regal i, ara que la meva germana ja té acomodat el regal a la seva habitació, puc fer-ho lliurement. De fet, li vaig explicar, setm...

Eh que abans us comentava que avui estava força desmotivada? Bé, doncs sóc una persona que es mou per impulsos, i aquests solen ser bastant simples. Ja ho sabeu, no sóc gaire complicada: a mi em regales una piruleta i sóc feliç, així de fàcil. I com que sóc tan simple, és molt senzill animar-me, per exemple, amb una tassa de te calentona. I això he fet: prendre'm una bona tassa de te mentre estudiava alemany i, vés per on, oli en un llum! Ara estic d'energia fins al cul, cosa que no vol dir que us escrigui un monòleg de metre i mig: NO. Però sí us faré una recomanació (recordeu quan feia recomanacions a tort i dret? Jo tampoc) . A TV3, tots els diumenges, després de les notícies, fan un petit espai dedicat a la xarxa que té per nom "Espai Internet". Molt sovint, les pàgines que hi surten i les aplicacions que presenten no m'importen i/o interessen el més mínim però, coses de la vida, avui hi feia un cop d'ull i he vist una entrada sobre una web que oferei...