Un estiu sense excesos. I s'obre la subasta...

Halloooooooooo! Wie geht es?! Bufa, apa que no feia dies que no escrivia per aquí, tantes coses interessants que m'han passat (?¿). Nah, mentida, el més sorprenent que ha tingut lloc aquest mes llarg ha estat que per fi, PER FI, m'he tret del damunt el quart any d'alemany. De moment, perquè encara no sé si em tocarà repetir-lo l'any vinent. I espero sincerament que no sigui així, o m'hauré de plantejar seriosament l'assassinat i, què voleu que us digui...


"Bloddy hell. I've not got the temperament for crime"

No m'interpreteu malament: repetir un curs com el que he suportat aquest any no em faria bé; ni a mi ni als meus companys. Quan la professora inverteix els deus, quinze primers minuts de cada classe a esbroncar els alumnes perquè no tenen el nivell que ella voldria, nivell que ella no ajuda a millorar, la sensació predominant és de tedi. O fàstic. O de ràbia continguda. O, com passava en el meu cas, de descontent total i absolut. Perdies les ganes d'anar-hi, al cap i a la fi, eren quatre hores a la setmana perdudes miserablement aguantant una senyora a qui li falten un parell de'anys per retirar-se i que carrega amb una aspror i una amargor dins que nosaltres no teníem perquè aguantar. Però el més inquietant de tot plegat era que, fins i tot sabent que no teníem el nivell desitjat, fins i tot després de martiritzar-nos amb escridassades i expressions de desconcert, ens donava una fotocòpia sense substància, sense res aprofitable, i ens feia llegir-la, comentant-la de manera anecdòtica en lloc de repassar aquells conceptes que, per misteris de l'univers, seguien formant part d'una galàxia llunyana anomenada "Gramàtica alemana" i que no érem capaços d'assimilar. No em facis llegir un poema en alemany i traduir-lo a la brava perquè sí, perquè a tu t'agraden els poemes romàtics alemanys: fes-me repassar aquella gramàtica que no m'entra ni a cops de bastó! Torna a explicar-me els connectors temporals que fugen de les meves neurones! Dóna'm exercicis per fer a casa, amb tranquil·litat per poder assolir els coneixements, i no m'obliguis a fer-los a classe, mentre xerres pels colzes! Tu mateixa ho has dit, ets professora, no mainadera. Doncs a veure sí és veritat. Em fa por veure les notes, si és que no perd els examens, com sol fer sovint...

Anyway, jo us volia explicar la nova moda que ha caigut a casa com una calamarsada. La meva estimada germana petita, la revolucionària de la família (ha ha ha), ha decidit que ja és hora de portar una vida un xic més sana i un xic més justa amb els nostres companys de viatge, altrament coneguts com a animals de granja. O corral. O granja i corral. Considera que consumim massa carn, i això que a casa nostra se'n consumeix poca ja d'entrada, i per tant, ha decidit limitar-ne la ingesta. No ha decidit fer la passa definitiva cap al vegetarianisme, sinó que s'ha quedat a mig camí. Que ningú li prengui la lasanya de la mama! Doncs bé, si ella és revolucionària, jo sóc curiosa i m'agrada cuinar, això ja ho sabeu. Així que m'he llençat a cuinar a l'estil vegetarià i això vol dir fer alguna cosa més que amanides i plats de pasta amb formatge...

Això vol dir fer... hamburgueses! Sí, heu llegit bé, hamburgueses vegetals. Casolanes i lliures de conservants químics i merdes d'aquestes que el nostre fetge traga i no retorna. Doncs bé, la setmana passada en vaig fer de llenties vermelles i estaven molt bones. Avui n'he fet d'arròs i verdura. Aparentment, aquestes li han agradat més (que odiï les llenties no hi ha tingut res a veure). És força divertit, ràpid i fàcil. Ho té tot. Entre això i els pastisos em faré d'or (ha ha ha). Ara només falta que comencin els encàrrecs; ja sabeu, BBC: BarBaCoa amb els amics xD (la Laura i la Rach estaran encantades, hahahaha).


Tècnicament, la massa i la batedora no s'havien de conèixer, però he obert l'armari per deixar l'arròs al seu lloc i la batedora m'ha mirat amb una carona de soledat... no m'hi he pogut resistir.


Que no existeixi l'hamburguesa perfecta és una sort. I que a mi me la peli la forma, mida i aspecte també.


Mira que m'agrada emmerdar amb les mans. Quan faig pastisos, igual: m'encanta remenar la massa amb els dits, és molt divertit, de debò. Ho hauríeu de provar, potser podria patentar-ho com a teràpia anti-estrés.


Hamburgueses sense carn?! Quin tipus de bruixeria és aquesta?! A mi mai m'han agradat gaire, les hamburgueses de vedella, sempre he estat més de les de pollastre, no sé, menys consistents. No inflen tant i es cuinen molt més ràpid. Doncs les vegetals encara més, i no queden crues (lògicament, per què l'arròs ja estava bullit i les verdures sofregides). A més, són més cruixents. I sí, si els podeu quetxup, estan bones iguals. El pròxim repte és fer-les de cigrons. Potser amb formatge i pebrot vermell. També en vull de fer de bolets, tot i que aquestes no les tinc tan clares; com diantre se li dóna consistència a una cosa que, en el seu 95%, és aigua? Com t'ho fas perquè un basidiomicot acabi convertit en carn vegetal picada?! Die Welt ist voller Geheimnisse.

Una última cosa: aneu a Google Translate i poseu "Voy a matar a Moe, wiiiiiiiiiiiiiiiiiiii". I deixeu-vos encisar pels matisos de la rica veu que ho llegeix. Captivador.

Res més, que tinc feina a fer i un examen per preparar; ja puc començar a encomanar-me a tots els diables, diablons, dimonis i criatures de l'Avern que conegui si vull aprovar. Por em fa. Dimarts serà un dia molt llarg: marcarà els inicis d'una nova era. Passarà als Annals dels Carpanta. Que no ens sigui lleu. Vosaltres feu bondat i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ara que m'estic rellegint Fullmetal... mireu que bufó, el meu Envy >w<

Comentaris

  1. Doncs resulta q les hamburgueses vegetals tmb són bones,tenen els seus matisos,però d llarg la més espectacular a dia d'avui la de cigrons.
    Això sí, la d bolets promet,si aconsegueixes donar-li cos.
    Esperem tmb el pròxim pastis amb ganes......jejeje

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me