Lectura d'intuició

Gran notícia! Extra, extra! Divendres passat em vaig acabar la meva primera novel·la en alemany! Sencer i no adaptada! Estic molt contenta, ballo i tot d'alegria. El més curiós però, ha estat que, tot i les dificultats, m'hi he enganxat i ara espero amb candeletes que caigui a les meves mans un nou llibre del mateix personatge. Perquè sí, no només n'hi ha un, sinó que el protagonista del llibre és l'Aloysisu Pendergast a l'alemanya! Té tota una biblioteca d'històries per a ell sol! Alexander Gerlach. Jo només dic que Sant Jordi està aquí al costat...

I que llegir mai fa mal, encara que t'hi hagis d'estar mes i mig per desxifrar què t'expliquen, hahaha. Encara sort que existeix Amazon. I encara sort que el llibre sobre en Gerlach era a la llista, sinó m'hagués tocat empassar-me una novel·la romàntica. Puaj. O, pel que m'han dit, una novel·la que explica com una mare que acaba de perdre el seu fill, envia cartes sobre el tràngol pel que està passant a la seva antiga casa, amb l'esperança que els nous inquilins les llegeixin. Doble puaj. De fet, aquest llibre de la mare psicòtica fa una mica de por i tot. Vull dir, imagineu que us acabeu de mudar i que, un dia rebeu una carta de l'antiga inquilina on us explica que se li ha mort el fill i, a partir d'aquí, la història de la seva vida en aquella casa: tots els records que en té, el que hi feia, les sensacions que es va endur amb ella... i ara imagineu que sou una mica paranoics i no podeu evitar pensar que aquell estranya senyora us està espiant. A mi em faltaria temps per anar corrent a la policia i denunciar-la. I també cremaria les cartes, en una pira enorme, com més gran millor, a veure si la senyora captava la indirecta.

El cas és que després d'acabar-me el llibre en alemany, em vaig sentir molt bé amb mi mateixa. I molt agraïda a l'aplicació del Wordreference pel mòbil. Ara només haig d'esperar que la Sra. Funke tregui el seu pròxim llibre i comprar-me'l en alemany. Si sóc capaç de llegir-me una novel·la policíaca, també podré amb una de fantasia, no? No? Espero...

Només em queda la feina pendent: passar a net tot el vocabulari del llibre... 28 capítols i tot just vaig pel 4t. Que les deesses em donin força. I a vosaltres també! No us deixeu entabanar pels il·lusos: els llibres són els vostres amics... i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Aquí teniu el culpable de la meva alegria.

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.