Nalataia, Mare Tubercle

Segons el diccionari en línia Pons, aquesta és al definició de Spleen en alemany: una mania, un caprici, una excentricitat (aquesta és de la EOI) . Si ho busqueu en anglès (que de ben segur algú ja ho ha fet perquè la paraula li sonava) , trobareu que vol dir melsa. Segons la meva professora d'alemany, el vocable alemany deriva de l'anglès. Bé, no sé quina relació malaltissa es pot establir entre tots dos conceptes, però serà millor que ho deixem córrer; segur que no en sortiria res de bo.

No, això no és una entrada porno. I sí, el capítol de Karekano on la Yukino i en Soichiro perden la virginitat és més eròtic que 50 Sombras. Però no, no he vist la pel·lícula, ni ganes; la opinió crítica dels experts m'és suficient. El tema de l'entrada gira al voltant de Sant Valentí una mica per casualitat. Més aviat és una excusa; el dia de Sant Valentí, vull dir. A principis de la setmana passada, la meva germana em va proposar fer un pastís per Sant Valentí, un en forma de cor, òbviament. Però com que ni ella ni jo som molt donades als tòpics, enlloc de representar la figura clàssica, aquella que mostra les natges d'una noia qui, enlloc d'ajupir-se flexionant les cames, s'ajup doblegant l'esquena (Sant Valentí no només perpetua una festa absurda, producte de les ànsies lucratives de les grans empreses, sinó que també eternitza la sexualització de la dona, presentant-nos com a símbols i trofeus i  no com a persones) , me germana em va dir que, ja que só...

Ja sabeu que, quan m'emociono, ho faig amb totes les lletres (com ahir, quan la vena fangirl va cedir una mica més mentre amb la Txell parlàvem d'en Rainer) . I després de llegir això al Tumblr oficial de la Deborah Harkness no puc fer altra cosa que cridar com una nena histèria, gyaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! http://deborahharkness.tumblr.com/post/110098536680/news-update-im-delighted-to-share-that-the-all A vosaltres us importa una merda, ho sé, però... des de quan m'interessa a mi el que opineu vosaltres? Me la pela! xD És una gran notícia perquè és una gran trilogia. I si bé l'autora ja va di que estava negociant amb una productora per a fer-ne la pel·lícula (o pel·lícules, que tots tres llibres no hi caben en una) , m'agrada molt més la idea que sigui sèrie de televisió que no pas film. Bàsicament, pel format: una sèrie té l'avantatge de poder oferir l'adaptació d'aquest llibre en un conjunt de capítols, facilitant la coherència argume...

i no només ho diuen els experts, jo també ho faig. I la meva samarreta... Crec que feia molt de temps que no la veia així d'alegre després de passar-me el matí amunt i avall. I potser pensareu que per haver estat corrent prop d'una hora, no sembla que m'hi hagi esforçat gaire, oi? Doncs no, certament, perquè jo NO corro. És una regla no escrita: la Mare no corre, mai. No m'agrada còrrer, és un fet. Ho trobo avorrit. I ridícul (si alguna vegada heu vist Friends, m'entendreu) . Jo camino i prou. Exercici en fas igual però sense acabar vermell com un tomàquet, ni desinflat com un globus. I, a més, pots anar seguint el ritme de la música i és com caminar acompanyat de la teva pròpia banda sonora: sents que moles mil i que tens el món als teus peus, cosa que, de fet, és així, sinó estaries flotant i, per extensió, sota l'aigua. I caminar sota l'aigua no és fàcil, no per a mi, com a mínim; faci el que faci, el cul vol sortir a prendre la fresca. Només em...

Després de quasi dos mesos vivint la gran vida (bé, d'aquella manera) , puc constatar que encara em passen coses fora de tota lògica. O, com a mínim, que em trobo amb coses estranyes arreu. Potser sóc jo, que tinc un imant a dins i no me n'he adonat. O potser és el món, que està més cap allà que cap aquí. O potser és un complot kàrmic, que intenta desfer-se de nosaltres sense fer gaire soroll i, així, començar de zero altra vegada, com quan l'extinció del Permià. Vés a saber. Sigui com sigui, totes les rareses acaben aterrant a prop meu, ja sigui en forma de persona semi-humana d'intel·ligència desconcertant (com és el cas d'alguns espècimens que he tingut la desgràcia de conèixer al meu lloc de treball... perdó, ex-lloc de treball) o instrument del mal encarnat en inofensiva caixa de joguina o, fins i tot, en cartell de rebaixes. D'una manera o d'una altra, sempre aconsegueixen arribar a mi, desgraciant la meva existència fins a extrems impossiblement...

I s'ha acabat! El Nadal del 2014-2015 s'ha acabat. I amb ell la sequera lectora! Per fi torno a cavalcar les onades muntada al llom dels meus millors amics: els llibres! Per fi puc tornar a passar els matins asseguda al sofà, devorant pàgines i pàgines escrites, perdent hores entre lletres i estimulant el meu cervell fins al punt de deixar-lo com una patata bullida! La vida ha tornar a mi... Han estat unes festes profitoses. Crec que, aquesta vegada, m'ha tocat la grossa amb els llibres: 6, aquest any n'han caigut 6. Més els quatre o cinc que li han regalat a la meva mare... feu números. Ja no m'haig d'amoïnar per no tenir lectures, com a mínim, fins a l'estiu! És clar que, abans toca St. Jordi i això vol dir que n'acumularé més, mwahahahaha!!

Un Nadal sense presses, entre d'altres, perquè estic tan summament plena que la meva velocitat màxima és similar a la d'una tortuga que es mou a força d'extremitats davanteres perquè les del darrera se las ha trinxat l'hèlix d'una moto aquàtica. I fins i tot així, la tortuga seria més ràpida que jo. M'he pres tantíssimes infusions digestives que, si em punxeu, en sortirà fonoll! Quina cosa més lletja. Em fa sentir Shrek. Ja sabeu... "Los ogros somos como las cebollas, tenemos capas." I direu "Doncs no haver menjat tant!". Malament! Això no es diu. Ni es pensa. Aquests dies són per menjar fins a rebentar perquè el menjar de la mama és el millor del món. A més, que a casa meva són tres dies seguits de festa i xaranga: entre el 24 i el 26, ni sobra menjar ni falten estómacs que vulguin alimentar-se. I si li sumes la família que ve de visita (a part de l'habitual durant l'any) , la cosa es veu elevada a l'enèsima potència. C...