Un Sant Valentí anatòmicament correcte.

No, això no és una entrada porno. I sí, el capítol de Karekano on la Yukino i en Soichiro perden la virginitat és més eròtic que 50 Sombras. Però no, no he vist la pel·lícula, ni ganes; la opinió crítica dels experts m'és suficient.

El tema de l'entrada gira al voltant de Sant Valentí una mica per casualitat. Més aviat és una excusa; el dia de Sant Valentí, vull dir. A principis de la setmana passada, la meva germana em va proposar fer un pastís per Sant Valentí, un en forma de cor, òbviament. Però com que ni ella ni jo som molt donades als tòpics, enlloc de representar la figura clàssica, aquella que mostra les natges d'una noia qui, enlloc d'ajupir-se flexionant les cames, s'ajup doblegant l'esquena (Sant Valentí no només perpetua una festa absurda, producte de les ànsies lucratives de les grans empreses, sinó que també eternitza la sexualització de la dona, presentant-nos com a símbols i trofeus i  no com a persones), me germana em va dir que, ja que sóc Biòloga, un cor humà seria la repera. El que ningú li havia explicat a la meva germana és que ser Biòloga no és sinònim de tenir traça rebostera. Evidentment, ni a ella ni a mi és un handicap que ens preocupi massa. Mireu, jo faig pastissos, magdalenes, mousses, galetes, de tot... però les meves arts decoratives són un pet. I ho intento, de debò, però no hi ha manera: el resultat final és lleig; està bo però no entra gaire per la vista. Tot i així, li vaig dir a me germana que faria un cor anatòmicament correcte, simplificat, però real.

La idea inicial era bona...


D'entrada, sembla un cor. D'aquells de llibre de primària, sí, però un cor. La qüestió no era fer un pastís d'exposició (per a fer això, hagués necessitat moltes més hores de les que hi vaig dedicar, més material i una cuina tres vegades més gran que la de casa), sinó un pastís diferent. I diferent va ser. Però diferent a tot, eh. Imagineu si era diferent que ni als meus pares, que no són biòlegs, els vaig poder convèncer que era un cor xD


Anatòmicament correcte és. Més que el cor típic, segur. Però, sempre hi ha un però. I el principal és que NO VA SORTIR VERMELL! I mira que la massa portava fruits del bosc passats pel passapuré, però no, hagués estat massa maco que sortís bé a la primera. A partir d'ara, penso experimentar el que no està escrit pel que fa a la coloració de pastissos. Que el vull verd, espinacs! Vermell, suc de remolatxa! Blau, nabius! I així fins que els ingredients m'agafin tanta por que només amb una insinuació, canviïn de color, JA!

La part positiva del dia va ser "l'experiment derivat d'aquesta desfeta de pastís" (que, per cert, estava boníssim).



Els entesos en diuen Cake Pop. La meva germana els ha batejat com a Chupa-chups de xocolata. Jo en dic restes de massa compactades amb xocolata fondue. Serà per noms...

En fi, així va ser el meu Sant Valentí: a cavall entre el passeig matutí, la cuina, ca la Txell i la classe de ioga (tinc les abdominals superiors fetes puré :S). Per al cap de setmana que ve, ja tinc apadrinats uns Cupcakes salats que tenen una pinta... 

Porteu-vos bé i ens llegim un dia d'aquests. I recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS! Menys els aficionats a les maquetes de la Torre Eiffel; vosaltres sou uns monstres! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Iguals que els meus! Fins i tot els cors de sucre (nosaltres els vam picar amb
el morter, tot molt romàntic xD)
.

Comentaris

  1. Dono fe que no semblava un cor ni de conya al natural,però estava bo de collons,de fet ja no queden ni les molles.
    Ja esperem el cap de setmana proper a veure amb que ens sorprèn......

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vosaltres no us sorprendré amb res, que ho faig per l'aniversari de la Txell xD.

      Per cert, t'he eliminat l'altre missatge, que t'havia sortit repetit.

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.