* Petita estrella *
Petita estrella Quants cops t’has quedat enrera pensant -Ja vindrà- ? Quanta cops t’hem vist quedar-te enrera pensant -Ara que fem- ? Quantes llàgrimes ha vist caure el teu coixí durant la matinada? Quantes mans han quedat a mig camí per por a ferir-te? Que se n’ha fet d’aquelles paraules de perdó i comprensió que demanes pels altres? Creus que tu no les pots donar? Encara és fort el ressentiment i amarg el dolor. Mirades de culpa, de ràbia, de por a trobar alló que estàs cercant; orgull i humilitat es creuen mentre, perduda en la deseperació, perds el camí per tonar a la vida. No més! Encara hi ha temps, deixa la porta oberta, treu alló que portes dins, trenca’t en mil bocins, dispersa’t, et recollirem. -Sempre ho pots tornar a intentar, sempre ho has de intentar de nou- ens has dit moltes vegades. Deixa’ns, doncs, que siguem nosaltres qui ho demanem: -Fes-ho, no pateixis per les llàgrimes, no pateixis pel dolor, serem la teva medicina. Torna a somriure.- Deixa, am...