* Petita estrella *

Petita estrella

Quants cops t’has quedat enrera pensant -Ja vindrà- ?
Quanta cops t’hem vist quedar-te enrera pensant -Ara que fem- ?
Quantes llàgrimes ha vist caure el teu coixí durant la matinada?
Quantes mans han quedat a mig camí per por a ferir-te?
Que se n’ha fet d’aquelles paraules de perdó i comprensió que demanes pels altres? Creus que tu no les pots donar?
Encara és fort el ressentiment
i amarg el dolor.
Mirades de culpa, de ràbia, de por a trobar alló que estàs cercant;
orgull i humilitat es creuen mentre, perduda en la deseperació, perds el camí per tonar a la vida.
No més!
Encara hi ha temps, deixa la porta oberta,
treu alló que portes dins,
trenca’t en mil bocins, dispersa’t,
et recollirem.
-Sempre ho pots tornar a intentar, sempre ho has de intentar de nou- ens has dit moltes vegades.
Deixa’ns, doncs, que siguem nosaltres qui ho demanem:
-Fes-ho, no pateixis per les llàgrimes, no pateixis pel dolor, serem la teva medicina. Torna a somriure.-
Deixa, amiga meva, la por i la inseguretat.
Torna, petita estrella, a viure de nou.
Confia i estima, mai dubtis i agafa’ns la mà;
nosaltres, tots nosaltres, t’estarem esperant.

Comentaris

  1. com sempre arribo tard, pero arribo!!! Dir-te que... gracies

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me