Nalataia, Mare Tubercle

Sí, la resposta és sí. Definitivament sí, sobretot quan les instruccions que tens estan mal traduïdes, els exemples de punts no es corresponen amb la realitat i els esquemes són una barrabassada visual - qui no hagi llegit el títol de l'entrada amb l'accent d'en Davy Jones, ja pot fotre el camp; RAUS! - . Aviam, contextualitzem la situació: em vaig comprar un kit de ganxet perquè 1) el vaig trobar súper adorable, 2) aviat tornaré a ser tia política i 3) em venia de gust fer alguna cosa amb les meves mans que no fos comestible - tot i que el que he fet és un regal per un nadó així que, amb tota seguretat, acabarà dins la boca de la criatura - . Vaig pensar que seria bona idea, que tampoc seria gaire complicat - qui s'hauria imaginat que un producte exposat a la secció de criatures seria tan diabòlic?! Jo no - i que em mantindria entretinguda la setmana de vacances. Bé, dues de les tres premisses han resultat correctes - vaja, una i mitja - . La tercera ha estat ...

No, no me n'he oblidat. I sí, ja sé que han passat dues setmanes des del Dia de la Mona però sóc una dona ocupada, immersa en tants projectes que ja n'he perdut el compte - i, com que sóc tonta, encara me'n busco més! - . La qüestió, com cada any, és la mona. Vaja, aquest any, més aviat, hauria de parlar de monada, que és el que vaig fer. O no, siguem més específics. Gilipolles, vaig fer el gilipolles. Apa, ja ho he dit. Jo tenia una idea molt bona - vaja, els supermercats Bonpreu tenien una idea molt bona - però jo, que sóc molt de cagar-la fins extrems desconeguts en aquest racó de la galàxia, em vaig emmerdar fins les celles. Un flam, volia fer un simple flam de fruita. Res més. Serà per flams! Serà que no n'he fet vegades! Doncs mira, aquesta va sortir del revés - i després d'hores de reflexió i introspecció introspectiva ja sé on la vaig cagar... dissortadament, aquest cop no puc culpar-ne el forn - . I és una llàstima perquè, en la seva versió púdin...

L'altre dia us convidava als, i em cito textualment, " Jocs de les Lletres", a la setantena segona edició, si no m'erro - i us preguntareu "I les altres?"... bah, minúcies sense importància, que a tot i busqueu problemes, hòsties ja! -. Bé, doncs un cop publicada l'entrada, em vaig adonar que si us demanava a vosaltres una llista, a mi em tocava fer el mateix. Ja sabeu com sóc, em dec al meu públic - que, en funció de l'època de l'any, oscil·la entre ningú i un cogombre de mar -. Per tant, us presento la meva Llista de Sant Jordi pel 2018 - ei, ei, que el mil·lenni ja ha complert la majoria d'edat! Ningú se n'havia adonat?! He estat l'única? No em sorprèn, sóc famosament coneguda per la meva alta capacitat de deducció, do que he heretat de la meva estimada mare qui, mentre seguia les notícies aquest migdia, ha vist un avió aturat en una pista d'aterratge i, automàticament, ha declarat amb autoritat i convicció " Ei, ai...

Yeeei! Com va la neu? Que no n'heu vista, dieu? Que de què diantre estic parlant? Doncs de la gran, majestuosa i formidable nevada que va caure a Barcelona ahir, AHIR ! Va ser tan espectacular, va ser tan extraordinària, va ser tan incommensurable que cap fotografia feta amb el mòbil li hagués fet justícia. La ment, la ment sí que conserva allò que cal conservar i evita tot allò que no cal preservar. Per això no veure cap fotografia de la imponent, esplendorosa i prodigiosa nevada de Barcelona, perquè no en tinc! No en vaig fer ni una! Quatre cagallons, quatre cagallons de neu vàrem veure a Barcelona ciutat! I tothom pel carrer corrent com un pollastre escapçat. Exagerats! Desequilibrats! Grandiloqüents! El dia que nevi de debò, el dia que obrim la porta de casa i un mur de mig metre de neu ens bloqui el camí aleshores, ALESHORES podreu dir "Ha nevat a Barcelona" ... òbviament, si això passa, 1) s'haurà acabat estimar, adorar, venerar, idolatrar la neu perquè, com ...

Doncs sí, m'agrada pensar que vaig una passa pel davant i que el temps és una marioneta a les meves mans. Un titella que es mou al ritme ondulant que marco amb les meves pròpies mans. Quan jo torno, el temps i els fets tot just comencen el camí, ha! O això pensava fins que, consultant a St. Google, he vist que el període de Quarsema va de mitjans de febrer a finals de març, cosa que m'ha fotut els esquemes en l'aire i m'ha fet perdre la fe en la meva pròpia capacitat d'anticipació. I per què, innocent de mi, creia que li havia passat la mà per la cara al temps? Doncs perquè les festes religioses me la bufen. Així de simple - i us ho diu una que va estar escolaritzada pràcticament tota la vida en una escola de monges i que esperava amb candeletes que arribés la setmana santa per enviar a prendre pel cul els estudis - . Total, que jo creia que estava innovant i sent una rebel... però no. Si esperava que fer brunyols de l' Empordà a mitjans de febrer es veiés ...

Ei, ei, ei! Dos entrades en un dia! Això només passa per Nadal! I què em porta de nou aquí? Doncs mira, ja fa temps que penso que estaria bé incloure alguna altra cosa al bloc, així que donant-hi voltes, he pensat que us podria deixar per aquí les receptes que uso pels pastissos i totes les altres coses que cuino. De fet, ja feia anys que em rondava pel cap però sempre em fa massa mandra. Finalment, avui ha estat el dia. Teniu un nou banner a la pestanya de "Descàrregues i on-line". Penjaré les receptes en .pdf al mediafire. Bé, bon profit. Suposo. M'encanten les ovelletes. I la del bigoti és una cucada. Crec que m'ho paso millor fent els banners que publicant entrades al bloc hehehe. Ja que hi sóc, us recordo que teniu dues carpetes més - amb els seus banners corresponents - d'on podeu descarregar-vos les coses que escric... I per a inaugurar el banner, hi trobareu les receptes pels bagels, el naan i la buttercream d'Oreo. Hi aniré puj...

O, dit d'una altra manera, com vaig acabar descobrint que els bagels holandesos donen  mil voltes als anglesos, tot i que aquests tenen el seu tret de sortida en aquesta illa que, ara, ha decidit separar-se del continent - ningú els havia dit mai que ja ho estaven? - . En fi, que diumenge passat vaig estar fent bagels a casa. Era una cosa que m'havia promès a mi mateixa, més que per mi, per me germana. Ja quan vam estar a Londres i van servir d'esmorzar a me germana, vaig pensar que algun dia en faria a casa. Al final, i com sempre passa, ho vaig anar deixant fins que, l'estiu del 2016, a Àmsterdam, em va tornar a picar la curiositat. Resumint, que han hagut de passar sis anys perquè, finalment, m'hi hagi posat. Per la via ràpida, també s'ha de dir. Vaig comprar un preparat per a bagels a HEMA i diumenge va ser el gran dia. Estan força bons, però ara que ja he trobat la recepta a Bagels & Beans , crec que tiraré d' improvisació - per allò que la pel...